divendres, 8 de febrer del 2008

Com aquella vella tan vella que no es volive morir perquè, cada dia, una cosa nova aprenive

Autor: Anònim.

Font: El parlar d'Andorra, Rosalia Pantebre, Centre de la Cultura Catalana d'Andorra, 1997.

Nota: Documentada, segons l'autora, a la parròquia d'Escaldes-Engordany.

4 comentaris:

  1. He fet un bloc, que encara no és oficial. És per als voluntaris per la llengua d'Andorra. Si teniu un moment...

    http://voluntaris-and.blogspot.com

    Dilluns el posarem en marxa des de la feina, però en teoria ni el porto jo ni el portem a la feina. A veure si funciona.

    Salut

    ResponElimina
  2. Curiosa associació en el títol, això de voluntaris & blogspot. :-)

    Té tant creixement com està experimentant a Catalunya, això dels voluntaris? És fantàstic, no?

    Per cert, el Marc que fa preguntes i que vol fer un sopar cada mes és qui em penso o és una coincidència sospitosa?

    Hehehe.. jo, quan feiem aquestes coses amb el portal de Llengua.org fèiem servir algun nom que no ens delatés... ;-)

    ResponElimina
  3. Sí, és una coincidència molt coincident...

    A Andorra funciona prou bé. Des del setembre hem fet 120 parelles noves. Ara començarem a fer-ho a les escoles, i ara hem començat a fer activitats (cine, sortides, el bloc...).

    salut

    ResponElimina