el Víctor i jo apostem per començar amb majúscula després dels dos punts. O sigui que apliquem la dictadura democràtica i me'n vaig a putinejar-te les teves entrades.
A partir d'ara s'imposarà les llei de les tres O: ordre, ordre i ordre.
Al "Rei Lear" de Shakespeare hi ha una expressió anàloga que potser us interessi buscar amb més precisió (toco de memòria): "There's method in madness".
Seriosament: no m'hi he presentat mai perquè no l'he necessitat, i crec que és una presa de pèl perquè conec gent que té el nivell K i diguem que alguns eren correctors bastant fluixets.
I en canvi he conegut correctors que no són filòlegs i tenen un nivell altíssim.
Això del nivell k em sembla que és una manera més de fer quartos.
Saber, acumular experiència, tenir curiositat, qüestionar(-te) contínuament, tenir companys amb què discutir i amb ganes d’aprendre’n, aplicar el sentit comú, tenir intuïció, paciència i, si treballes en un mitjà, rapidesa i saber on treballes.
Seriosament, fer el K et serveix per estimar més les inkorreccions i, a més, en aquestes tasques, sense experiència, rien de rien. Tu ho has resumit perfectament. Em trec el barret!
Autor: Salvador Dalí (Figueres, 1904-1989), pintor surrealista català.
Puigma,
ResponEliminael Víctor i jo apostem per començar amb majúscula després dels dos punts. O sigui que apliquem la dictadura democràtica i me'n vaig a putinejar-te les teves entrades.
A partir d'ara s'imposarà les llei de les tres O: ordre, ordre i ordre.
Yes, Big brother...
ResponEliminaI en els anys, guions sense espai.
ResponEliminaCom més va, més em llame!
Doncs tampoc ho deuria fer tan malament com perquè em tombessin la prova del nivell K dues vegades!! grrrrrrr!!!
ResponEliminaJo la vaig treure a la prime i pas que sóc filòleg. ;-P
ResponEliminaAl "Rei Lear" de Shakespeare hi ha una expressió anàloga que potser us interessi buscar amb més precisió (toco de memòria): "There's method in madness".
ResponEliminaGràcies, David. Buscarem, buscarem
ResponEliminaDoncs jo no el tinc ni falta que em fa.
ResponEliminahehe.
Seriosament: no m'hi he presentat mai perquè no l'he necessitat, i crec que és una presa de pèl perquè conec gent que té el nivell K i diguem que alguns eren correctors bastant fluixets.
I en canvi he conegut correctors que no són filòlegs i tenen un nivell altíssim.
Això del nivell k em sembla que és una manera més de fer quartos.
David, benvingut i gràcies per la teva aportació, que espero que no sigui l'última.
ResponEliminajuajua
ResponEliminaCom era allò de la guilla?
com diu?
ResponEliminajuasjuas
ResponEliminaAllò de quan no les pot haver...
juasjuas
Diu que són una merda.
ResponEliminaNo és qüestió d’haver, sinó de saber.
Saber, acumular experiència, tenir curiositat, qüestionar(-te) contínuament, tenir companys amb què discutir i amb ganes d’aprendre’n, aplicar el sentit comú, tenir intuïció, paciència i, si treballes en un mitjà, rapidesa i saber on treballes.
Vols fer un duel a capa i espasa?
Te reto, malandrín.
ResponEliminaSeriosament, fer el K et serveix per estimar més les inkorreccions i, a més, en aquestes tasques, sense experiència, rien de rien. Tu ho has resumit perfectament. Em trec el barret!
Sí, això està molt bé, però després resulta que el K te'l demanen fins i tot per obrir la porta als filòlegs que han d'anar cap a la jubilació. :-)
ResponEliminaA mi em va agafar en moments no idonis per presentar-m'hi... i sempre em vaig quedar allò a punt a punt... però sense.
És un títol que acompanya un bon curriculum. No imprescindible, és clar, però fa bossa.
O sigui que tampoc el tens! Maremeva on m'he ficat!!
ResponElimina