Per cert, m'agrada la idea de traducció del Ballart, de qui recordo un estudi sobre la ironia que em va semblar molt bo. No el vaig tenir de profe, però en parlaven prou bé.
Fa cinc minuts ja no em semblava tan estrany 'cordar-se la cremallera', però quan m'he assegut davant del trastot aquest em torna a sonar malament.
A més, el DIEC2 només fa que aguditzar-te la bogeria i demostrar-te que els diccionaris no poden ser tan precisos com voldríem perquè en el fons són llenguatge nostre, i nosaltres som superprecisos...
La cremallera no corda la realitat, sinó que l'apuja o l'abaixa.
ResponEliminaExacte!
ResponEliminaI la meva realitat diu que les cremalleres no es corden, s'apugen i s'abaixen.
En canvi, em cordo les sabates, la camisa, les sabates; l'americana no, que encara no m'obliguen a portar-ne.
He repetit 'sabates' perquè van de dos en dos.
ResponEliminaPer cert, m'agrada la idea de traducció del Ballart, de qui recordo un estudi sobre la ironia que em va semblar molt bo. No el vaig tenir de profe, però en parlaven prou bé.
ResponEliminaEn el blog on l'he trobat hi havia algunes altres citacions interessants, que aniré pujant al Diccitionari. O hauria de dir apujant? :-)
ResponEliminahehe.
ResponEliminaJo diria 'apenjant'.
Per culpa vostra estic a tocar de la bogeria.
ResponEliminaFa cinc minuts ja no em semblava tan estrany 'cordar-se la cremallera', però quan m'he assegut davant del trastot aquest em torna a sonar malament.
A més, el DIEC2 només fa que aguditzar-te la bogeria i demostrar-te que els diccionaris no poden ser tan precisos com voldríem perquè en el fons són llenguatge nostre, i nosaltres som superprecisos...
Diríeu 'corda't el cordó'?
'Corda't el botó' sí, oi?
Deixem-ho? hehe
Bona nit i tapa't.
ResponEliminaEm recorda l'acudit que explicava l'Eugeni del buho, que acaba confessant: ¡dije culo!
El carnús té una pneumònia, o sigui que nanai.
ResponEliminaQue es millori.
ResponEliminaSabrem esperar. :)