dijous, 22 de maig del 2008

El millor remei a les penes és el licor

Autor: Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 1911 - Hospitalet de Llobregat, 1995), advocat i escriptor català.

Font: La ciutat i el tròpic, 4. Vista al Diccionari de citacions catalanes. Edicions 62, Barcelona, 2002.

9 comentaris:

  1. Puigmalet22 de maig del 2008, a les 9:19

    Proposta al canto: podríem fer com els de cada dia un mot i dedicar una setmana a un tema. Això de la beguda m'ha inspirat. Marc, proposa per a la setmana vinent! (si us hi aveniu...)

    ResponElimina
  2. Víctor Pàmies i Riudor22 de maig del 2008, a les 9:30

    Avenit sóc! Deixa'm acabar la Voll i m'hi poso. :-)

    ResponElimina
  3. Puigmalet22 de maig del 2008, a les 11:06

    Però ens cal el tema. Vull que esculli l'estupend diccitionarista.

    ResponElimina
  4. Anònim22 de maig del 2008, a les 15:41

    Bona idea. A veure, què és el que ocupa més espai en el cervell d'un home?

    Ja tenim tema.

    ResponElimina
  5. Víctor Pàmies i Riudor22 de maig del 2008, a les 16:04

    Collons, quin tema! :-)

    ResponElimina
  6. Puigmalet22 de maig del 2008, a les 17:14

    I jo que pensava que parlaríem de la toponímia andorrana.

    Tota la setmana, eh!

    Bon tema, els diccionaris... jeje.

    ResponElimina
  7. reflexions en català22 de maig del 2008, a les 19:49

    Dilluns comença la sessió. Hauríem de penjar un lema com ara 'La setmana del sexe'.

    Ara que hi penso, no han dit fa poc que els homes preferim el futbol?

    La toponímia andorrana treu fum, però aviat acabarem el nomenclàtor i l'any que ve el publicarem. Serà xulo, ja us ho dic ara. Només hi haurà unes quantes cagadetes, com la imposició política de 'Canòlich', amb aquesta 'h' tan carrinclona.

    Estic cansat. Això de la política m'apassiona i em mata. Però he conegut gent molt maca, patriotes de veritat.

    Ara vinc de plegar caragols. ha fet un ruixat impressionant. Vuit litres en poca estona, I quan plou, la vida és una festa i la natura ens regala la vida.

    Salut, companys!

    ResponElimina
  8. Víctor Pàmies i Riudor22 de maig del 2008, a les 22:02

    Coneixia una Canòlic, jo, de jove. Andorrana, per suposat. Curiós el nom i magnífica l'ermita.

    Tota una setmana parlant de sexe... ufff... i jo que surto de la quarentena... ufffff, uffff i més uffff....

    ResponElimina
  9. reflexions en català22 de maig del 2008, a les 22:08

    L'ermita era magnífica abans que els acomplexats la recobrissin de pedra. Els mateixos essencialistes que no toleren `'Canòlic' prostitueixen l'ermita amb pedra quan la gràcia del monument era el seu arrebossat blanc que guiava els caminants.

    Misèria i companyia. Misèria i aires de grandesa.

    Aquí al Pla ha passat el mateix. L'arrebossat fa pobre.

    Pobres...

    ResponElimina