Suposo que podríem dir que pretenen ser com parèmies cultes. La parèmia, per ella mateixa, és anònima, sense autoria coneguda i corre de boca en boca. La transmissió generalment era oral.
I duien al darrera alguna sentència o "saviesa" explicada. Aquestes d'Albert Llanas no crec que siguin res més que versos apariats.
Ara anirien de conya per transmetre'ls via Twitter. :-)
Eps, però potser algun de concret ha transcendit i ha tingut una divulgació més general.
Víctor, aquests apariats rimats, potser són algun tipus de parèmia, oi?
ResponEliminaSuposo que podríem dir que pretenen ser com parèmies cultes. La parèmia, per ella mateixa, és anònima, sense autoria coneguda i corre de boca en boca. La transmissió generalment era oral.
ResponEliminaI duien al darrera alguna sentència o "saviesa" explicada. Aquestes d'Albert Llanas no crec que siguin res més que versos apariats.
Ara anirien de conya per transmetre'ls via Twitter. :-)
Eps, però potser algun de concret ha transcendit i ha tingut una divulgació més general.
i que no et piqui cap mosquit a la punta del dit.
ResponElimina