divendres, 6 de febrer del 2009

Una vida s'encén a cada sacrifici./ Potser ni tu mateixa no pots morir del tot

Autor: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942), poeta català.

Poema complet:


Font: Vista en aquesta pàgina sobre Màrius Torres.

Nota: Dedicada a la meva padrina Ramona de Barbens, que ha mort aquesta matinada a 91 anys. Dedicatòria i un agraïment profund.

7 comentaris:

  1. Víctor Pàmies i Riudor6 de febrer del 2009, a les 12:01

    Ho sento, Marc.

    La padrina pot estar orgullosa, allà on sigui ara, de tenir un fillol tan dedicat.

    ResponElimina
  2. reflexions en català6 de febrer del 2009, a les 12:24

    Gràcies, Víctor.

    No era pas el seu fillol. Era la meva àvia, però jo tenia dos avis (del Bages) i dos padrins (del Pla d'Urgell). Ara ja no en tinc cap.

    ResponElimina
  3. Puigmalet6 de febrer del 2009, a les 14:30

    Una abraçada, Marc. Amb la mateixa edat que la meva enyoradíssima iaia de casa. Però no es mor del tot.

    ResponElimina
  4. Anònim6 de febrer del 2009, a les 17:08

    És veritat. La gent a qui hem estimat, encara que mori, sempre es manté viva mentre els recordem.

    Un record ben gran, doncs, per la Ramona.

    ResponElimina
  5. elbokabulari6 de febrer del 2009, a les 18:20

    Una abraçada, marc.

    ResponElimina
  6. David Gálvez Casellas6 de febrer del 2009, a les 22:44

    Molts ànims!

    Gran poema.

    Ja parlarem aquest cap de setmana.

    ResponElimina
  7. reflexions en català7 de febrer del 2009, a les 21:33

    Gràcies a tots!

    Una gran persona, la Ramona. Avui l'hem enterrat. El meu germà li ha fet aquest poema que que acompanya el recordatori:

    "Per dir-te adéu
    t'agafo les mans tremoloses
    que s'adormen.
    Per dir-te fins sempre
    cerco entre les arrugues
    i plecs de la seva pell,
    com solcs en la terra llaurada,
    els records de les hores passades.
    El testimoni, l'herència, el fruit."

    ResponElimina