Poema complet:
I dins meu una veu em diu:
vine amb mi a contemplar
com són les paraules per dintre,
a sentir el pols de les coses.
I llavors penses en aquells
que estimes i amb qui has
conviscut al llarg dels anys
i encara no coneixes
–mirades que fugen,
pensaments tancats, potser
només desclosos en moments
fugaços o en la intensitat
del desig.
Però mai a dins,
sempre a la vora del torrent
de silencis o de paraules;
sempre a punt i amatent,
però sense saber, sense saber."
Font: "De Foc a les mans" (1990).
Nota: Citació aportada per l'Helena Arumi. Gràcies!
Gàlvez, t'has guanyat que arxivi la multa per poca activitat amb això dels comentaris recents. :-)
ResponEliminaI mira que n'estarà content el Cortès!!!
Holes!
ResponEliminaQue he flipat, amb l'Abelló, és tan essencial i depurada en la forma...
M'agrada moltíssim!
petons wapetoníssims!
:)