Autor: Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona, 1873 - Barcelona, 1940), pintor neoimpressionista català.Font: Llegida al llibre de Lluís Permanyer, No la saps, aquesta? (Barcelona: Ed. La Campana, 1996, p. 140).
Agraïment: Gràcies, Fanfan la Tulipe, per fer-nos-la arribar a través del formulari.
Fa estona que miro el quadre i només hi veig 'pintar'.
ResponEliminaNo fotis! Me'n vaig a sopar. :-)
ResponEliminaAviam, analitzem-ho:
ResponElimina- pintar:és un art indiscutiblement i si tens cert talent, copsar la vida dins un llenç és un repte meravellós, almenys intentar-ho. I aconseguir-ho, buuff!
- menjar: menjar, la veritat és que és un plaer més que un art.Potser el Ferran Adrià se'm llançaria a la jugular si em llegís això... Va no, també és un art!
- cardar (ai que ordinari, posem fer l'amor, val?: és un art i és un plaer. Potser no és tan banal com sembla ni s'hauria de menystenir, com si fos d'animal irracional o marrano integral.
Bé, en Mir potser és un home sincer, d'altres potser pensen el mateix però no ho diuen. S'agraeixen aquestes desdramatitzacions quotidianes, trobo.
helena,
ResponEliminaEs referia a cardar la llana. Sempre pensant en el mateix...
Cardar la llana és un plaer?, és interessant?
ResponEliminaHòstia! no ho hauria dit mai!
M'estàs prenent el pèl!
:P
Diga'm que és broma, pleasee!!
Els que vivim a l'Alt Urgell tenim molta enveja de la cara de felicitat de la gent d'Oliana. Per què fan aquesta cara de felicitat? Que carden molt o què?, es pregunta tothom.
ResponEliminaSí, però no fan l'amor molt més sovint que els altres alt-urgellencs, sinó que pentinar la llana, cardar-la, és el seu secret.
Ja ho diu la dita, oi Pami?
"A Oliana carden llana, a Tragó filen cotó i a Peramola apedreguen lo senyor rector."
Jo prefereixo apedregar que cardar la llana. Trobo que cremes més energies. :-)
ResponEliminajjejeee
ResponEliminaque bojos són aquests romans...del diccitionari!
Ideafix
:)