dilluns, 11 de maig del 2009

Ah, l'etern femení!, deia aquell senyor la dona del qual mai no acabava de morir-se

Autor: Charles-Alphonse Allais (Honfleur, Normandia, 20 d'octubre de 1854 - París, 28 d'octubre de 1905), escriptor i periodista francès.

Equivalent: Ah, ¡el eterno femenino!, decía aquel señor cuya mujer nunca acababa de morirse [ES].

Font: Vista a Citas y refranes.

14 comentaris:

  1. onatge12 de maig del 2009, a les 0:08

    Masclisme del més pur masclisme. Sembla mentida quanta estupidesa s'ha anat heretant... Aquesta mala herència hauria d'anar a la foguera.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. Anònim12 de maig del 2009, a les 0:31

    Marc, et vaig fer cas i vaig fer una segona part del "El preu de la veritat", es diu: "Remor de mar", la noia trista, sola i abandonada voleiant pels carrers decideix anar a la platja...
    (Espero no t'escandalitzis, era per un repte eròtic)

    gyps

    :-P

    (Li dedico a Monsieur Allais, jeje)

    ResponElimina
  3. Víctor Pàmies i Riudor12 de maig del 2009, a les 8:22

    Helena, no es poden llegir aquestes coses a punt d'entrar l'estiu: massa temperatura! ;-)

    ResponElimina
  4. marc12 de maig del 2009, a les 10:40

    Helena,

    Si els meus calçotets fossin metàl·lics, ja hauria sonat la campana.

    (No és meva, la vaig sentir a la ràdio)

    ResponElimina
  5. marc12 de maig del 2009, a les 10:44

    Onatge,

    No n'hi ha per tant. Una mica d'humor. Ho compensaré.

    ResponElimina
  6. Puigmalet12 de maig del 2009, a les 10:57

    Em sembla que hauríem de tornar a la Setmana del marro... Aquesta relat mariner de l'Helena ens ha inspirat a tots.

    La setmana entrant, Pami?

    ResponElimina
  7. marc12 de maig del 2009, a les 11:08

    Sí, sí, marro!

    Home, Puigma, a mi més que inspirar, m'ha fotut calent, i de bon dematí. Això no sa pot aguantar, hehe.

    Hem de buscar una imatge per a la setmana del marro (tamarro en andorrà).

    ResponElimina
  8. Víctor Pàmies i Riudor12 de maig del 2009, a les 11:11

    Aquella dels peus capiculats era molt suggerent... a veure si la recupero d'algun backup...

    Setmana que ve... MARROOOOOOOO!!!

    ResponElimina
  9. gypsy12 de maig del 2009, a les 15:17

    L'Onatge diu que no n'hi ha per tant, que difícil d'excitar.
    Els escriptors ja sabeu que encara que siguem amateurs tenim molta imaginació i si toca repte eròtic, s'ha de fer. (Jo tenia molta por de les vulgaritats, en una primera versió era una mica més pujat)
    Què és això de la setmana del marro?

    :-)

    ResponElimina
  10. gypsy12 de maig del 2009, a les 15:21

    Us poso un enllaç dels contes eròtics:
    MARRON'hi ha uns quants!, els volem editar en un llibre al Bubok!

    :)

    ResponElimina
  11. helenaarumi@gmail.com12 de maig del 2009, a les 15:50

    Marc, gràcies pel "poem" de l'Abelló, buf quina meravella, entre el sexe i la poesia... uhmm que difícil!

    :)

    ResponElimina
  12. onatge12 de maig del 2009, a les 16:16

    Benvolguda gypsy, jo no he dit en cap moment que "no n'hi ha per tant". Més aviat és un comentari que m'han fet a mi.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  13. marc12 de maig del 2009, a les 20:57

    Helena,

    La setmana del marro és sexe explícit en directe. Estigui atenta a la pantalla.

    ResponElimina
  14. Anònim13 de maig del 2009, a les 0:04

    Perdona Onatge, ja he vist que era el Marc, el que ho deia. M'he confós!
    Es pensen que ets una noia, jeje.

    Marc, la setmana del marro!, carai, per celebrar l'entrada de l'escalforeta estiuenca.

    muakitusss

    ResponElimina