divendres, 29 de maig del 2009

Aquest equip increïble va tornar
a robar-nos el cor. Pel que es refereix
a mi, no fa falta que ens el tornin.
El meu, l'hi regalo

Autor: Sergi Pàmies (París, 26 de gener de 1960), escriptor català.

Font: De l'article "Las mil y una noches" (La Vanguardia, 28-05-2009). Vista al bloc del Pep Farràs.

5 comentaris:

  1. reflexions en català29 de maig del 2009, a les 8:50

    Pami,

    "El forn no està per llonguets" és diguem-ne genuí?

    ResponElimina
  2. Víctor Pàmies i Riudor29 de maig del 2009, a les 8:58

    Diguem-ne que no gaire.

    ResponElimina
  3. Puigmalet29 de maig del 2009, a les 9:30

    Doncs Ausiàs March ho recull a "Plena de seny i de llevat". Crec.

    ResponElimina
  4. Anònim29 de maig del 2009, a les 11:45

    Quina meravella!, l'esport ens redimeix de la nostra pobresa política i de la nostra baixa auto estima com a catalans. El franquisme no va ser gratis, ens va convertir en persones meselles i apocades. El regim de la por i la dictadura sempre provoca estralls a llarg termini, d'efecte retardat. Per això, som tan feliços quan el Barça guanya. Oblidem per un instant la nostra misèria com a país doblegat.


    Petons!

    ResponElimina
  5. marc29 de maig del 2009, a les 12:04

    Sí, però ja n'estem fent un gra massa. Aquest excés em comença a cansar.

    ResponElimina