dimecres, 23 de setembre del 2009

Hi ha pobles que per la seva escampadissa intolerable de cases semblen producte d'una escopinada de damisel·la

Autor: Carles Sindreu i Pons (Barcelona, 1900 - la Garriga, Vallès Oriental, 1974), escriptor, antiquari, publicista i periodista.

Font: Pertany a les "Radiacions" del llibre Radiacions i poemes (Barcelona: Llibreria Catalònia, 1928). Gràcies Pisco!

3 comentaris:

  1. Galderich23 de setembre del 2009, a les 10:45

    De res.
    Malgrat tot, parlava de Catalunya...?

    ResponElimina
  2. Puigmalet23 de setembre del 2009, a les 14:12

    Doncs com que són aforismes independents no se sap d'on parla, però jo apostaria per Vallromanes. No em preguntis el perquè.

    ResponElimina
  3. Víctor Pàmies i Riudor23 de setembre del 2009, a les 14:17

    Com es nota que no el coneixes, el poble, perquè té un nucli prou poblat com per reconèixer-lo fins i tot des del Google Maps.

    Si el Prat fos al Vallès Oriental, a banda que ja no dirien que, com el Vallès no hi ha res, hi podríem apostar per aquesta atomització constructiva. :-)

    ResponElimina