Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.Font: Forma part del poema "Assaig de càntic en el temple", d'El caminant i el mur:
Oh, que cansat estic de la mevacovarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
Nota: Aquesta citació forma part de l'homenatge blocaire 25 sense Espriu.
Al País Valencià avui dia encara ho diem moltes vegades... però ens quedem, pel mateix motiu que Salvador Espriu.
ResponEliminaSempre fidels. I tant!
ResponEliminaHi ha citacions d'Espriu frapants, amb molt de contingut de país. Amb calma aprofitarem per ampliar-ne el repertori, ara que hi ha tant material d'Espriu disponible a la xarxa. :-)
ResponElimina