dimecres, 14 d’abril del 2010

Plorava perquè no tenia sabates fins que vaig veure un home que no tenia peus

Autor: Proverbi persa.

Font: Vist al blog de Joan Barrios, Cada dia, pas a pas... fent camí.

4 comentaris:

  1. Efrem14 d’abril del 2010, a les 15:26

    Hahahah! La desgràcia dels altres ens fa agraciats. I sovint també gràcia.

    ResponElimina
  2. Anònim15 d’abril del 2010, a les 10:30

    Ja ho diuen que "sempre hi ha un pitjor". Aquest proverbi, però, em fa angúnia (sense peus?, ai!)

    ResponElimina
  3. Víctor Pàmies i Riudor15 d’abril del 2010, a les 10:51

    Els proverbis de l'antiguitat de vegades són així de bèsties.

    Mira la Bíblia, si no... :-)

    ResponElimina
  4. Met16 d’abril del 2010, a les 4:20

    Sempre ens estem queixant sense adonar-nos de la sort que tenim.

    ResponElimina