dissabte, 26 de febrer de 2011

Els drets històrics som nosaltres

Autor: Francesc Canosa (1975), periodista, doctor en Comunicació i professor de la FCC Blanquerna (Universitat Ramon Llull). És director de l’editorial Trípodos. Crític literari d’El País i guionista de documentals per a televisió. Ha treballat com a reporter i guionista (TV3, Canal 9, Canal Estilo, Antena 3 i Tele 5) i també a la premsa. 

Citació més llargueta: Els drets històrics som nosaltres. Els drets històrics és l’únic que tenim. Catalunya és una nació no pas perquè Espanya ens robi els diners. Catalunya és una nació perquè generacions i generacions de persones s’entossudeixen a viure. Catalunya té dret a viure. Som l’espelma que els vents no han pogut bufar. Som l’únic llum que no s’ha d’apagar.

Font: De l'article "La llum que no podrà apagar cap Zaragoza". A El Singular digital.

dijous, 24 de febrer de 2011

Us ho dic, infeliços, fotuts de la vida, vençuts, escorxats, sempre xops de suor ; us ho adverteixo : quan els grans d'aquest món comencen a estimar-vos és perquè van a convertir-vos en carn de canó.Home, miri, me la imagino des d'aquí , la meva família botant , joiosa , sobre la gespa del nou estiu , els diumenges radiants ... Mentre sota, a tres peus, el pare, jo , menjat pels cucs i molt més infecte que un quilo de de zurullos del 14 de juliol, es podrirà de valent amb tota la seva carn decebuda ... Abonar els solcs del pagès anònim és l'avenir veritable del soldat autèntic ! »Aquests, els moros , no és beure el que els interessa, sinó donar-se per cul ... està prohibit beure en la seva religió , pel que es veu , per donar-se per cul no Un boig no és sinó les idees corrents d'un home però ben tancades en un capLa gran fatiga de l’existència potser és, de fet, aquesta feinada que tens de romandre raonable vint anys, quaranta anys o més...

Autor: Louis-Ferdinand Céline, pseudònim de Luois-Ferdinand Destouches (Courbevoie, 1894 - Meudon, 1961), escriptor francès.

Citació completa: La gran fatiga de l’existència potser és, de fet, aquesta feinada que tens de romandre raonable vint anys, quaranta anys o més, per no ser simplement, profundament tu mateix, és a dir, immund, atroç, absurd. El malson d’haver de presentar sempre com un ideal universal, superhome del matí a la nit, el subhome claudicant que se’ns ha donat.

Font: Vista al bloc Ucronies.

dimarts, 22 de febrer de 2011

Aquell qui veta l’emissió de canals televisius, en l’època de la globalització i de la desaparició de les fronteres informatives, aquell qui gosa envair la nostra vida privada, entrar a les nostres cases i imposar-nos què hem de veure i què no, aquell intrús no pot continuar governant en un país que es diga democràtic

Autor: Manuel Baixauli (Sueca, Ribera Baixa, 1963), escriptor i artista valencià.

Font: Vista a Vilaweb, en l'article 'O Camps o democràcia'.

Nota: El govern Camps de la Generalitat Valenciana ha deixat tot el País Valencià sense rebre el senyal de TV3 aquest dijous, 17 de febrer de 2011, després de 26 anys ininterromputs de poder-se veure gràcies als repetidors d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

Citació completa: Us reprodueixo el text complet del manifest personal de Manuel Baixauli.

«'Manifest personal' de l'escriptor de Sueca contra el tancament de TV3

Els qui em coneixen saben que deteste el carnaval de la política. Tot i que intente de tindre unes nocions elementals de com va el món, quan fullege un diari passe molt per damunt les pàgines de política i m’entretinc, només, en la secció de cultura. Si un dia dedique més temps a la política, és perquè algun fet em crida l’atenció o perquè m’afecta la vida privada.

La situació dels valencians durant aquests últims anys, me l’he mirada, com tants veïns meus, amb preocupació. Obres caríssimes i innecessàries, sense una demanda social que les justifique, al costat de mancances en camps tan importants com la salut i l’educació públiques; creixement urbanístic irracional, que ha degradat el paisatge i ens ha enfonsat en una crisi de conseqüències encara imprevisibles; ocultació i demonització de la identitat cultural i lingüística que ens fa irrepetibles davant del món; manipulació i degradació dels mitjans de comunicació, avui esclaus del poder; presidents a qui sospitosament toca, més d’una vegada l’any, la loteria, o que fan construir, amb diners de tots, un monument de la seua pròpia cara, ja de si horrible; subvencions destinades a ajudes al tercer món que van a parar, en canvi, a immobles del partit polític que governa; presidents presumptament implicats en trames empresarials corruptes... La llista és llarga, no hi cap ací.

En saber cada cas, he reaccionat unes vegades amb ironia, unes altres amb tristesa, però en totes m’ha vingut al cap una idea llegida a Imre Kertész, supervivent de l’holocaust nazi i premi Nobel. Ell es preguntava, referint-se al cim de la barbàrie nazi, com s’havia pogut arribar a una situació tan diabòlica sense haver-se’n alertat a temps, i ell acabava responent-se que era perquè havia arribat a dosis menudes, dia rere dia, com quan es puja un campanar escaló a escaló, i de sobte t’adones que ja ets a dalt. Una imatge m’ha fet comprendre que, a València, ja som a dalt: la dels meus fills mirant una pantalla buida, negra. Els meus fills miraven cada dia els dibuixos del Canal Super 3. Dijous, mentre els veien, la pantalla es tornà fosca, i muda. La imatge dels meus fills mirant el buit m’alertà i em féu comprendre que no vivim temps per a la ironia ni la tristesa. És temps d’actuar. Aquell qui veta l’emissió de canals televisius, en l’època de la globalització i de la desaparició de les fronteres informatives, aquell qui gosa envair la nostra vida privada, entrar a les nostres cases i imposar-nos què hem de veure i què no, aquell intrús no pot continuar governant en un país que es diga democràtic.

Els qui hem obert els ulls tenim la responsabilitat de fer-los obrir als qui els tenen tancats o miren cap a un altre lloc. També Hitler guanyà unes eleccions; i si va cometre els pitjors crims de la història fou perquè una multitud còmplice el consentia o mirava cap a un altre costat.

No es tracta de fer el joc a cap partit de l’oposició, més d’un còmplice del que ha passat, és tracta de fer fora els qui manen ara, els qui ens han dut dalt del campanar i es deleixen per espentar-nos. Quan es castiga un delicte, no es fa sols per escarmentar qui l’ha comés, sinó també per advertir els altres perquè no el cometen.

En alguns països d’Àfrica, els joves han tombat en quatre dies dictadures que semblaven inalterables. Als mitjans de comunicació corromputs, han oposat les eines que facilita internet i un desig poderós, irrefrenable, de viure en condicions dignes.

Aprenguem d’ells la lliçó. Moguem-nos. El que avui pareix inalterable ho pot desmuntar la voluntat del poble. No hem d’esperar que ningú resolga el nostre problema. Hem d’adreçar-nos als veïns cecs i als veïns indiferents, hem de fer-los veure allò que per a nosaltres és un dilema d’una obvietat insultant: o Camps o democràcia. No hi ha terme mitjà.»

dissabte, 19 de febrer de 2011

L'ull que veus no és ull perquè tu el vegis; és ull perquè et veu

Autor: Antonio Machado (Sevilla, 1875-Cotlliure, 1939), poeta espanyol.

Equivalent: El ojo que ves no es ojo porque tú lo veas; es ojo porque te ve [ES].

Font:
Dins de Nuevas Canciones (1917-1930), pertany a l'apartat CLXI: Proverbios y cantares, I.

Nota: Enhorabona, Parèmies!

divendres, 18 de febrer de 2011

diumenge, 13 de febrer de 2011

La ciutat moderna és un abisme on els homes cauen cap amunt

Autor: Julio Camba (Vilanova de Arousa, Pontevedra, 16 de desembre de 1882 - Madrid, 28 de febrer de 1962), periodista i escriptor espanyol.

Equivalent: La ciudad moderna es un abismo donde los hombres caen hacia arriba [ES].

Font: Vista al llibre La mort de Miquel Bauçà. Editorial Fonoll, 2009, p. 71.

dimecres, 9 de febrer de 2011

Com progressem. A l'edat mitjana, m'haurien cremat viu; avui dia, s'acontenten de cremar els meus llibres

Autor: Sigmund Freud (Freiberg, actual Příbor, Moràvia, 6 de maig de 1856 - Londres, 23 de setembre de 1939), neuròleg i psiquiatre austríac, fundador de la psicoanàlisi.

Font: Llegida al capítol 10 de Les desventures d'un llibre vagabund de Paul Desalmand.

Nota: De l'any 1933, el de la victòria electoral de Hitler.

dijous, 3 de febrer de 2011

El problema de llegir una citació a Internet és que mai estàs segur que sigui autèntica

Autor: Abraham Lincoln (1809 - 1865), advocat i polític estatunidenc i setzè president dels Estats Units d'Amèrica.

Equivalent: El problema cuando lees una cita en Internet es que nunca estás seguro de que sea auténtica [ES].

Font: Vista a Halón disparado.