dilluns, 30 d’abril de 2012

L'existència d'una nació (si se'm permet la metàfora) és un plebiscit quotidià, igual que l'existència de l'individu és una afirmació perpètua de la vida

Autor: Ernest Renan (Tréguier, 1823 - París, 1892), filòleg, filòsof, historiador i escriptor francès.

Font: "Països artificials". Article de Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia (30-04-2012).

Si toques una melodia de jazz i les persones no mouen els peus, no la toquis més

Autor: Count Basie (Red Bank, 21 d'agost de 1904 - Hollywood, Florida, 26 d'abril de 1984), director de big band i pianista de jazz estatunidenc.

Font: Del bloc Espacios Tóxicos.

Nota: Avui és el Dia mundial del jazz.



 

Aquí la paraula ho és tot: és la nostra acció, el nostre medi i el nostre fi

Autor: Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860-1911), poeta català.

Font:
A Elogi de la paraula (1903).

Nota: Vista a la convocatòria d'aPARAULA'm del Facebook, compartida per Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, que aquest any commemora el centenari amb l'Any de la Paraula Viva, a la qual ens apuntem des dels blogs, un cop més, per fer un homenatge aterritorial.








divendres, 27 d’abril de 2012

Declina el diumenge. Una minyona,/ i les deu de la nit que estan per tocar-li./ Els seus darrers instants de portal. La mà,/ sense carícia ni esma, s’arrapa/ a la galta del xicot. Consternat,/ un caragol al mig d’un mur eixut

Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista català.

Font: "Caragol", poema de Les dones i els dies (1968). Vist al bloc Tinta xinesa. 

Nota: Avui fa 40 anys que va morir Gabriel Ferrater. 

"A mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás.


Autor: Pepe Rubianes [José Rubianes Alegret] (Villagarcía de Arousa, 2 de setembre de 1947 - Barcelona, 1 de març del 2009), actor galaicocatalà.

Font: Entrevista amb Núria Navarro (El Periódico de Catalunya, 23/01/2007.  Vista al bloc La veritat dins la ficció.

Nota: Felicitats als montserrats i a les montserrats.

Els meus pares em van posar nom de muntanya perquè sabien que havia de ser grossa

Autora: Montserrat Caballé i Folc (Barcelona, 12 d'abril de 1933), soprano lírica, cantant d'òpera i de lied catalana.

Font: Vista al bloc La veritat dins la ficció.

Nota: Felicitats als montserrats i a les montserrats.

Els adolescents tenen coses a dir, però n’han perdut els mots

Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Font: Un pensament de sal, un pessic de pebre. Edicions 62, 1992. Vista a Minimàlia.

dijous, 26 d’abril de 2012

Sembla mentida que els que defensen amb tanta vehemència la lliure elecció de model lingüístic ho facin en nom de la unitat d'Espanya

Autor: Juan Jiménez Salcedo, (para)traductor una mica franchute, professor d'universitat, canadianista i piulador espanyol.

Citació més llarga (original): Las dos lenguas no pueden pues ser iguales porque la lengua minorizada necesita protección. Cualquier discurso que sostenga que el castellano está minorizado en Cataluña porque no es lengua vehicular de la enseñanza parte de una falacia, que no es otra que la de considerar que las dos lenguas son social y demográficamente iguales y que, por tanto, se puede reconocer en educación un derecho individual a elegir la lengua de escolarización. La aplicación de ese principio tendría sin duda un efecto nefasto sobre el catalán en una comunidad autónoma con una tasa tan alta de castellanohablantes y alófonos y contribuiría a la segregación en dos sistemas educativos distintos. La segregación lingüística ha podido tener su utilidad política en Bélgica, un país cuya única viabilidad como Estado pasa por el confederalismo, pero en Cataluña lo único que haría sería inventar una separación en comunidades lingüísticas allí donde nunca ha existido. Parece mentira que quienes defienden con tanto ahinco la libre elección de modelo lingüístico lo hagan en nombre de la unidad de España. La implantación de semejante aberración no provocaría más que la escalada exponencial de un conflicto lingüístico que existe porque hay contacto de lenguas, pero en el que nunca ha habido hostilidad entre comunidades lingüísticas, como sí ocurre en Bélgica.

Font: Vista al seu bloc, Tráns-hito(s).

Deixa’t viure la vida./ Creu-me: la vida va pel bon camí sempre

Autor: Rainer Maria Rilke (Praga, 4 de desembre de 1875 - Val-Mont, Vaud, 29 de desembre de 1926), poeta txec en llengua alemanya.

Equivalent: Let life happen to you./ Believe me: life is in the right always. [EN]

Font: Vista al bloc Receptes per Viure Bé!

A causa de la difusió que té l'esport avui, no hi ha hagut mai cap equip de futbol que hagi generat més alegria o més consol en més gent que aquest Barça

Autor: John Carlin (Londres, 12 de maig de 1956), escriptor i periodista anglès.

Citació més llarga (original): Dicen que el Barcelona es “más que un club”. Bien. Pues nunca ha sido “más” que ahora. Nunca su impacto ha sido mayor en las vidas de más personas. El fútbol es alegría y consuelo. Alegría para todos y consuelo para los jodidos de la tierra. Debido a la difusión que tiene el deporte hoy, no ha habido nunca ningún equipo de fútbol que haya generado más alegría o más consuelo en más gente que este Barça, un equipo que sin Guardiola al mando, sin la química que genera y la inteligencia que infunde, sería indudablemente menos de lo que es.

Font: "Tócala otra vez, Pep". Article a El País (10/03/2012).

dimecres, 25 d’abril de 2012

Si l'equip contrari té un jugador intel·ligent que es desmarca molt bé, sempre optem per la solució més senzilla: que no el marqui ningú. Si no el marca ningú, no es desmarcarà

Autor: Johan Cruyff (Amsterdam, 25 d'abril de 1947), exjugador i exentrenador de futbol holandès.

Font: Wikiquote.

Nota: En un moment donat avui en fa 65.

Lladres que entreu per Almansa/ no sou lladres de saqueig,/ que ens poseu la cova en casa/ i des d'ella governeu

Autor: Al Tall, grup de música valencià d'arrel tradicional fundat el 1975. 

Font: De la cançó "Lladres". Vista al bloc Des de la Mediterrània.

Nota: Bona Diada, valencians.




Cançó completa: 

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Jugar contra un equip que es defensa és com fer l'amor amb un arbre

Autor: Jorge Valdano (Las Parejas, Santa Fe, Argentina, 4 d'octubre de 1955), exfutbolista i entrenador argentí.

Original: Jugar contra un equipo que se defiende es como hacer el amor con un árbol. [ES]

Font: Del web Diarios de fútbol.

dimarts, 24 d’abril de 2012

Ja tinc dit que m'enterrin al cementiri del lloc on em mori, sigui on sigui! Ah, i a la fossa comuna... per estar acompanyat

Autor: Lluís Raluy, director de circ, pallasso i matemàtic.

Font: D'una entrevista a La Vanguardia (23/04/2012).

Pensar una mica més del que és necessari és un acte arriscat, i per això els prudents no ho fan

Autor: Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 7 de març de 1927), escriptor català.

Font: "Josep Maria Espinàs: 85 anys, 85 frases". (ARA, 07/03/2012).

Si el tren de la modernitat per als catalans és aprendre massivament l’anglès, ¿qui ens diu que un cop hàgim assolit aquest objectiu, els nous i feliços poliglots no començaran a rebutjar un trilingüisme en què el català ja no té cap raó de ser, ja que l’espanyol ocuparà perfectament les funcions de llengua informal?

Autor: Jordi Solé i Camardons (Oliana, 1959), escriptor i sociolingüista català.

Citació més llarga: Si el tren de la modernitat per als catalans és aprendre massivament l’anglès, ¿qui ens diu que un cop hàgim assolit aquest objectiu, els nous i feliços poliglots no començaran a rebutjar un trilingüisme en què el català ja no té cap raó de ser, ja que l’espanyol ocuparà perfectament les funcions de llengua informal? La situació diglòssica s’ha demostrat que funciona, i que pot perllongar-se durant generacions, en una bona colla de comunitats d’arreu del món, però en cap d’aquelles situacions la situació diglòssica ha estat entre tres llengües.

Font: Independència o mort... de la llengua (Voliana Edicions, 2011). Vista en un article de Víctor Alexandre.

Encara que siguis ric o director general d'una empresa, això no implica tenir les mans fines ni dir amoretes: anar de putes dóna una gran sensació de poder, i la superioritat del que paga s'ha de fer palesa

Autora: Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, 4 d'abril de 1943), escriptora i periodista valenciana.

Citació més llarga: Aquesta gent tan angelical, de cintura cap avall són persones molt inquietes i brutals. He parlat amb prostitutes, i m'han dit que en aquests ambients tan elegants els clients també són molt bèsties, al llit. Encara que siguis ric o director general d'una empresa, això no implica tenir les mans fines ni dir amoretes: anar de putes dóna una gran sensació de poder, i la superioritat del que paga s'ha de fer palesa.

Font: D'una entrevista al diari ARA (11/04/2012).

Crec que l’home, al capdavall, és un ésser tan lliure que no se li pot discutir el dret de ser allò que ell creu ser

Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.

Font: Vista al bloc La casa en obres.

'Còmplice' és aquell qui us ajuda a ser com sou

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Font: Diccionari per a ociosos (I). Edicions 62, 1991, p. 32.

No vull arribar a la immortalitat pel meu treball, sinó simplement no morint

Autor: Woody Allen (Nova York, 1 de desembre de 1935), director, guionista, actor i escriptor estatunidenc.

Font: Vista al Diccionari cultural.



dilluns, 23 d’abril de 2012

El primer que ens ensenya la lectura és a estar sols

Autor: Jonathan Franzen (Chicago, Illinois, 17 d'agost de 1959), escriptor estatunidenc.

Original: The first thing that reading teaches us is how to be alone. [EN]

Nota: La traducció és meva. La donem per bona, experts?

Font: How to Be Alone (2002). Vista al bloc El Café de Ocata.





divendres, 20 d’abril de 2012

Erotisme i poesia: el primer és una metàfora de la sexualitat, la segona una erotització del llenguatge

Autor: Octavio Paz Lozano (Ciutat de Mèxic, 31 de març de 1914 - 19 d'abril de 1998), poeta, assagista i diplomàtic mexicà, premi Nobel de Literatura el 1990.

Original: Erotismo y poesía: el primero es una metáfora de la sexualidad, la segunda una erotización del lenguaje. [ES]

Font: Vista al bloc El bosc dels somnis.

Així vull assaltar-te jo al terra,/ adossant a la teva esquena la meva figura,/ prement els teus pits amb tendresa,/ i entrant dins teu, mossegant-te els cabells

Autor: Francisco Álvarez Hidalgo (Los Corrales de Buelna, Cantàbria,17 d'abril de 1935), filòsof, historiador i escriptor espanyol.

Poema original:

El tigre macho roza su lujuria
sobre la hembra que la espalda arquea,
su vientre sobre el lomo se recrea,
muerde la nuca en controlada furia.

Así quiero asaltarte yo en el suelo,
adosando a tu espalda mi figura,
estrujando tus senos con ternura,
y entrando a tí, mordiéndote en el pelo.

Traducció (meva):
El tigre mascle frega la seva luxúria
sobre la femella que l'esquena arqueja,
el seu ventre sobre el llom es recrea,
mossega el clatell en controlada fúria.

Així vull assaltar-te jo al terra,
adossant a la teva esquena la meva figura,
prement els teus pits amb tendresa,
i entrant dins teu, mossegant-te els cabells.

Font: "El tigre macho roza su lujuria". Poema vist al web Poesía Castellana.

No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Font: Diccionari per a ociosos (I). Edicions 62, 1991, p. 34.

Ara que ve Sant Jordi, suggereixo als nostres polítics que tinguin en compte la literatura a l'hora de parlar de Catalunya. Seria interessant que els espanyols intel·ligents s'adonessin de l'estafa dels que no els han permès de conèixer una part molt important de la literatura universal

Autora: Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 1961), escriptora i periodista catalana. Treballa a Catalunya Ràdio des de fa vint-i-cinc anys, on ha fet de tot i molt i se sent com a casa. La ràdio l'apassiona, però confessa que la seva vida són les lletres: ja té cinc novel·les publicades, Presó de Neu (2003), El Jersei (2006) Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009) i acaba de publicar La nevada del cucut.

Citació més llarga: Aquests dies, vaig entendre també de sobte per què els autors catalans venem tan poc a la resta de l'estat. I vaig entendre per què tants espanyols no entenen que siguem diferents. I vaig entendre per què n'hi ha tants que no ens volen entendre: realment, si ignores la importància i la grandesa d'un poble i la seva cultura, és difícil que comprenguis per què aquest poble té ganes de fer la seva. No vull ser malpensada, però m'agradaria molt, de debò, saber quina història els expliquen.
Ara que ve Sant Jordi, suggereixo als nostres polítics que tinguin en compte la literatura a l'hora de parlar de Catalunya. Seria interessant que els espanyols intel·ligents s'adonessin de l'estafa dels que no els han permès de conèixer una part molt important de la literatura universal. Seria interessant que algú els ho expliqués i això els fes obrir els ulls, uns altres ulls més grans, com diria Joan Maragall. 


Font: "Quién es Mercè Rodoreda?". Article publicat a El Singular Digital el 18/04/2012.

dijous, 19 d’abril de 2012

dimecres, 18 d’abril de 2012

Aquesta tarda, al Saló de Sant Jordi, el president de la Genaralitat em plantificarà la condecoració de la Creu d'ídem ídem. Si me la plantifiquessin com a comandant d'infanteria de l'exèrcit de Catalunya em sentiria molt feliç però no és així; és per mèrits culturals

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català.

Font: "La rigorosa glòria de Joan Sales". Article de Montserrat Casals i Couturier (historiadora i periodista, editora de la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda) publicat a La Vanguardia el 18/04/2012.

Nota: Aquest any en fa 100 que va néixer Joan Sales.


Ser pessimista en moments difícils em sembla poc elegant

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català.

Font: "La rigorosa glòria de Joan Sales". Article de Montserrat Casals i Couturier (historiadora i periodista, editora de la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda) publicat a La Vanguardia el 18/04/2012.

Nota: Aquest any en fa 100 que va néixer Joan Sales.


El caràcter se'm va ablanir, i mireu si va bé d'ésser ric, que de mica en mica anava adquirint bons sentiments, sense arribar a l'extrem que la consciència em fes nosa

Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català.

Font: "El principi de la saviesa", conte de Cròniques de la veritat oculta (1955).Vista al seu Twitter.

En el llenguatge ordinari, les paraules serveixen per recordar les coses; però quan el llenguatge és veritablement poètic, les coses serveixen sempre per recordar les paraules

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 346.

dimarts, 17 d’abril de 2012

Anatomia és aquella cosa que els homes també tenen, però que en les dones queda molt millor

Autor: Millôr Fernandes (Rio de Janeiro, 16 d'agost de 1923 - 28 de març del 2012), dibuixant, humorista i dramaturg brasiler.

Equivalent: Anatomía es esa cosa que los hombres también tienen, pero que en las mujeres queda mucho mejor. [ES]

Font: Del bloc De otros mundos.

L'òrgan més erèctil de l'home és l'ego

Autor: Gregorio Luri Medrano (Azagra, Navarra, 1955), professor de filosofia espanyol.

Original: El órgano más eréctil del hombre es el ego. [ES]

Font: Del seu bloc.

Creixem en la mesura que matisem la personalitat sense trencar-nos, amb els obstacles que la vida ens va posant. Per això es diu que una persona creativa és un infant que ha sobreviscut i que el valor d'un home no es mesura pels seus èxits sinó per les vegades que es torna a alçar després de caure

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Font: "La rectitud de Mas", article publicat al web de la Fundació Catalunya Oberta.

M'agraden tant els atles que m'excito fins i tot amb els mapes d'autopistes


Autor: Alfred Bosch i Pascual (Barcelona, 17 d'abril de 1961),escriptor, africanista, acadèmic i polític català.

Font: D'una entrevista recollida a Escriptors.cat.

Nota: Avui en fa 51. Per molts anys.

Em proclamo aborigen universal més que internacionalista provincià

Autor: Alfred Bosch i Pascual (Barcelona, 17 d'abril de 1961), escriptor, africanista, acadèmic i polític català.

Font: Segons Eva Belmonte, la va dir el 2004, quan va rebre el premi Ramon Llull de mans de Pasqual Maragall, per Les set aromes del món.

Nota: Avui en fa 51. Per molts anys.

—Vaig a separar la roba blanca de la de color. —Deixa't d'eufemismes, si la roba és negra, és negra i punt

Autora: Ada Veen, piuladora.

Original: —Voy a separar la ropa blanca de la de color. —Déjate de eufemismos, si la ropa es negra, es negra y punto.

Font: Del seu Twitter.

dilluns, 16 d’abril de 2012

La religió —no la raó— és l'única manera de sentir-se especial a l'univers

Autor: Walter Lewin (29 de gener de 1936), astrofísic holandès.

Context: 
—Cuando los humanos desaparezcamos, ¿no quedará nada de nosotros?
—No. Pero si le resulta duro aceptar su propia desaparición y la de su especie, le daré una solución más allá de la razón: tenga fe. 
—¿En qué?
—Adopte una religión y si un día un hijo suyo muere estúpidamente, no enloquecerá de dolor, sino que se dirá: "Dios lo quería tanto que se lo ha llevado consigo". 
—Es muy respetable.
—Por supuesto. Yo le respetaré. Y espero que él respete a quienes no creemos.
—Todos somos respetables.
—La religión -no la razón- es el único modo de sentirse especial en el universo.

Font: D'una entrevista a La Vanguardia publicada el 13/04/2012.


El meu pla per destruir el món és deixar-lo com està

Autor: Alcharco, piulador.

Original: Mi plan para destruir el mundo es dejarlo tal como está. [ES]

Font: Del seu Twitter.

És una llàstima trobar-se un suïcidi que no sigui per amor

Autor: Gabriel García Márquez (Aracataca, Magdalena, 6 de març de 1927), novel·lista colombià.

Original: Es una lástima encontrarse con un suicidio que no sea por amor.  [ES]

Font: El amor en los tiempos del cólera (1985). El Dr. Olivella refereint-se a la mort de Jeremiah de Saint-Amour.

A mi m'agrada que la dona sigui dona, dona

Autor: José María Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953), polític espanyol.

Original: A mí me gusta que la mujer sea mujer, mujer. [ES]

Font: Retratos íntimos (1996). Vista a La mejores citas de provocación. Barcelona: Ediciones Robinbook, 2008, p. 31.

[modificada] Nosaltres no som catalans perquè parlem català, sinó que parlem català perquè som catalans


Nota 1: Vam atribuir aquesta citació a Gabriel Bibiloni, i de fet és ben seva. Però sembla que abans la va dir Joan Mañé i Flaquer. El mateix Bibiloni assenyala al seu Twitter que "potser algú la va escriure abans que jo i jo no ho sé. Però l'important és la idea, no l'autor".

Nota 2: A Notes del capvesprol, Josep Pla diu: «En el seu magnífic retrat de Mañé i Flaquer, Maragall cita les paraules del periodista: "No somos catalanes porque hablamos catalán, sino que hablamos catalán porque somos catalanes." Maragall diu que és una gran endevinació. Només? A mi em sembla que no és cap endevinació, sinó una veritat provinent de l'observació més real i absoluta.»

Nota 3: El retrat deu ser: MARAGALL, J. (1981): “Joan Mañé i Flaquer”, a Obres Completes. Obra Catalana, volum I, Selecta, Biblioteca Perenne, Barcelona, pàgines 883-916.

Autor 1: Joan Mañé i Flaquer (Torredembarra, 1823 - Barcelona, 1901), periodista i escriptor català.

Autor 2: Gabriel Bibiloni, lingüista mallorquí.

Citació més llarga (2): La formació de llengües respon a unes forces històriques independents del grau d’uniformitat o de diferenciació interior d’aquestes llengües. Hi ha llengües amb moltes diferències interiors i altres amb molt poques. Són les relacions de poder i de subordinació entre els grups humans els factors decisius. Al cap i a la fi, la compactació i la descompactació lingüístiques en un espai geogràfic determinat no existeix perquè sí, sinó que també són resultat d’uns fets politicosocials. Nosaltres no som catalans perquè parlem català, sinó que parlem català perquè som catalans; perquè els nostres avantpassats s’organitzaren políticament d’una manera que permeté crear les condicions d’interacció social que, al seu torn, permeteren l’aparició de la varietat lingüística que el procés històric convertiria en la llengua catalana. Les llengües estan fetes per uns processos d’integració que giren a l’entorn de la construcció de varietats de models, que avui coneixem com a llengües estàndards, a les quals se subordinen les varietats no estàndards o dialectes. L’ús dels estàndards com a tals en un espai geogràfic determinat —lligat sempre a un marc polític i administratiu— fa la funció d’unificar i cohesionar grups de varietats lingüístiques i contrastar-lo amb grups de llengües diferents; els estàndards defineixen llengües i comunitats, al cap i a la fi són fets de consciència col·lectiva.

Font: Vista a la "Introducció" del llibre Llengua estàndard i variació lingüística. València: Editorial 3 i 4, 1998, p. 15.

Somriu, avui pot ser un tramvia

Autor: Lassana Diarra, piulador.

Original: Sonríe, hoy puede ser un tranvía. [ES]

Font: Vista al seu Twitter.

Enganyat de coneixe't

Autor: Just de Gambals, piulador.

Original: Engañado de conocerte. [ES]

Font: Vista al seu Twitter.

En moltes desgràcies, ben sabut és, l'infeliç es complau recordant-se del que motiva la seva infelicitat, i el mortifica amargament tota cosa alegre que exciti els sentits o vulgui ocupar sa memòria i distreure'l de ses penes

Autor: Robert Robert (Barcelona, 1830 - Madrid, 1873), escriptor i polític català.


Citació una mica més llarga:
La tristesa penetra en el cor per vies desconegudes, i si
l'home en tingués la clau, en el més fondo de la mar la
llançaria.
Tal volta s'adormi alegre el qui es desperta desassossegat i
neguitós i veu el cel alegre i el sol esplendent i, sense saber
perquè, té fam de llàgrimes.
L'ànima no entén el llenguatge de la raó, ni la raó és senyora
dels moviments interiors que, sense causa explicable, fan
espurnar els ulls, inspirant enyorament de coses que mai han
sigut posseïdes, ni tampoc anomenades ni vistes.
Hi ha pobles en la terra que celebren ses ballades al so
d'instruments tristos i els hòmens d'aquells pobles, fora de sa
pàtria, s'emmalalteixen de mal d'ausència, i sols s'atura sa
pena escoltant les tristes notes que oprimeixen l'esperit dels
altres que no les entenen.
En moltes desgràcies, ben sabut és, l'infeliç es complau
recordant-se del que motiva la seva infelicitat, i el mortifica
amargament tota cosa alegre que exciti els sentits o vulgui
ocupar sa memòria i distreure'l de ses penes.
[...]

Font: "De la tristesa". Article de la revista Un tros de paper, publicació literariohumorística en català publicada a Barcelona del 16 d'abril de 1865 al 16 de setembre de 1866, a partir d'una idea d'Albert Llanas.

Nota: Avui fa 146 anys que va sortir el primer número de la revista Un tros de paper. La xarxa en va plena.

Imatge: Portada del primer número d'Un Tros de Paper - © Fototeca.cat.

divendres, 13 d’abril de 2012

Si escrius dient els sentiments o les emocions que té un personatge, no el veus. Ara, si el fas enraonar i explicar-se, aleshores el veus millor, pot significar més coses

Autora: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana.

Font: D'una entrevista feta el 1980 i publicada a La Vanguardia el 2 de juliol de 1991.

Nota: Avui fa 29 anys que va morir Mercè Rodoreda.




'Se’m va fer un nus al coll'. Deixem la gola tranquil·la, que no fa per a la Colometa. Només hauria faltat que en comptes de coll haguéssim posat se’m va fer un nus a la glotis. Però em penso que això de 'gola' ho ha posat el linotipista per a fer aristòcrata

Autora: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana.

Font: Cartes completes (1960-1983).  Club Editor, 2008, p. 99.

Nota 1: La citació pertany a una carta enviada a Joan Sales el 8 de març de 1962, des de Ginebra. És una reacció als canvis que l'editor Sales proposava per a La plaça del Diamant.

Nota 2: Avui fa 29 anys que va morir Mercè Rodoreda.


Perquè la meva feina no és aturar-me sinó anar sempre endavant; continuar la infinita busca i captura de cors obscurs i de costums ignorats

Autora: Mercè Rodoreda (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana.

Font: Final del "Viatge al poble de vidre" (Viatges i flors, 1980, p. 43).

Nota: Avui en fa 29 de la seva mort.