dimarts, 17 de juliol de 2012

¿Si et digués que he arribat a la conclusió que la civilització descansa sobre els prejudicis? "Doneu-me uns quants prejudicis i us aixecaré una civilització" hauria pogut dir Arquimedes

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 

Font: Cartes a Màrius Torres. Club Editor, 2007, p. 565. Carta a la Mercè, del 12 de juny de 1941. 

Cal fer comprendre el catalanisme, no com una política, sinó com una doctrina que abassega tota l'ànima, ordena tots els nostres actes i dóna sentit a la nostra vida

Autor: Pompeu Fabra i Poch (Barcelona, 1868 - Prada de Conflent, 1948), gramàtic català i veritable motor i cervell de la normativa moderna de la llengua catalana.

Font: Vista a l'article "Independentisme: esport o deure?", de Quim Torra (28/06/2012).

Cal tenir en compte que un mot pot ésser bo, però no adequat a un determinat estil. ¿Quin efecte estrany no faria, per exemple, en el teatre, un diàleg entre gent barcelonina en què els personatges diguessin sistemàticament 'quelcom' en lloc d''alguna cosa'?

Autor: Pompeu Fabra i Poch (Barcelona, 1868 - Prada de Conflent, 1948), gramàtic català i veritable motor i cervell de la normativa moderna de la llengua catalana.

Font: És una conversa del 1929. Vista a l'article "Fabra i l'adequació al registre", d'Albert Pla Nualart (17/07/2012).

dijous, 12 de juliol de 2012

La paradoxa d'un diccionari: les paraules només s'expliquen amb paraules

Autor: Antoine Blondin (París, 1922 - 1991), escriptor francès.

Equivalent: Le paradoxe du dictionnaire: les mots ne s'expliquent que par les mots. [FR]

Font: Pertany al llibre pòstum Un malin plaisir (Paris: La table ronde, 1993). Vista a Dicocitations.

És difícil acceptar la idea que arribi el dia que es demostri que som la creació d'un ésser superior, i no el passatemps d'un ésser defectuós

Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.

Equivalent: Es difícil aceptar la idea de que llegue el día en que se demuestre que somos la creación de un ser superior, y no el pasatiempo de un ser defectuoso. [ES].

Font: Aforismos, a cura de Miguel Zavalaga Flórez.

Hi ha dues maneres de guanyar-se la vida: una, honradament, i l’altra, bé

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

La llibertat d’una persona s’acaba on comença la d’una altra amb més diners

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

És més fàcil que entri un pobre al regne del cel que no pas un ric. És per això que ara tanta gent acusa l’Església d’haver-se dedicat als difícils

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

He arribat a la conclusió que Déu, en els seus designis inescrutables, perdona totes les faltes excepte les d'estil

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 


Font: Cartes a Màrius Torres. Club Editor, 2007, p. 499. Carta de l'11 de setembre de 1940. 

dimecres, 11 de juliol de 2012

Drets humans, drets humans...! Que facin com jo! Que se'ls paguin!

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - 3 de febrer de 1995), humorista gràfic i escriptor català.

Font: Vista al bloc Intentando la Utopía.

—I vostè és de dretes o d’esquerres? —Jo sóc del PSOE. —Sí, d’acord... però vostè és de dretes o d’esquerres?

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - 3 de febrer de 1995), humorista gràfic i escriptor català.

Font: Así lo vió todo el Perich (1995). Vista al bloc Historia Gráfica.

A l'estranger ens estan tan agraïts per haver-los donat genis com Picasso, Casals, Buñuel, Ochoa, etc., que no solament ens els alimenten sinó que fins i tot també els donen allotjament

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - 3 de febrer de 1995), humorista gràfic i escriptor català.

Font: Hermano Lobo, núm. 52 (05-05-1973). Vista al bloc Historia Gràfica.

Manchester United, fills, dona: en aquest ordre

Autor: Anònim (pancarta a Old Trafford, l'estadi del Manchester United).

Font: De l'article "John Carlin y el arte de la cita (y II)".


Al segle XXI la veritat ens és molt útil: va a favor del catalanisme

Autor: Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965), antropòleg i escriptor català.

Font: D'una entrevista al diari ARA (11/07/2012).



Els vàters indiquen el grau de civilització d'un lloc

Autor: Siqui Sánchez (Granollers, 1962), fotògraf. Autor del projecte Toilet Planet.

Font: D'una entrevista a La Vanguardia (03/07/2012).

Foto: Roser Vilallonga.

 

 













dilluns, 9 de juliol de 2012

La nostra intel·ligència, ben mirat, conspira sempre a favor del que ens agrada i ens domina. És una maquineta més o menys complicada que forneix arguments, tota mena d’arguments a favor de les nostres més insignificants ximpleries. Jo voldria saber si aquesta forma de l’enteniment serveix per a alguna cosa més

Autor: Josep Pla i   Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i   periodista català.

Font: El quadern gris, 1918, 5 de juny.



Sempre tinc por d'un ximplet: mai no pots estar segur que no sigui també un brètol

Autor: William Hazlitt (Maidstone, 1778 - Londres, 1830), assagista anglès.

Font: Diccionari de citacions i frases de renom. Claret, 1997.

Per trobar la sortida a les tragèdies argentines hauríem de conèixer el mapa de la presó on estem confinats. Si el tinguéssim, podríem matar el gendarme. Però no hi ha mapes. Potser ni tan sols no hi ha gendarmes. Tot el que ens queda és asseure'ns a la porta de la nostra cel·la i posar-nos a plorar

Autor: Ezequiel Martínez Estrada (San José de la Esquina, Santa Fe, 14 de setembre de 1895 - Bahía Blanca, Buenos Aires, 4 de novembre de 1964), escriptor, poeta, assagista, crític literari i biògraf argentí.

Original: Para encontrar la salida a las tragedias argentinas deberíamos conocer el mapa de la cárcel donde estamos confinados. Si lo tuviéramos, podríamos matar al gendarme. Pero no hay mapas. Quizás ni siquiera hay gendarmes. Todo lo que nos queda es sentarnos a la puerta de nuestra celda y ponernos a llorar.  [ES]

Font: D'una entrevista amb Tomás Eloy Martínez. Vista al llibre ADN. Mapa genético de los defectos argentinos, de Jorge Lanata (Planeta, 2004).