dilluns, 22 d’octubre de 2012

No és estimar que fa sofrir, sinó sofrir que fa estimar. Si estimant sofrim és que encara no en sabem; estimar costa molt d’aprendre. Però si sofrint no estimem, perdem el temps de la manera més lamentable

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 

Citació més llarga: Pel que fa a la qüestió que em plantegeu a la vostra carta sobre «si l’amor és sofriment», potser no és una qüestió de gaire actualitat o almenys no ho sembla; el més curiós és que els qui més hi podrien dir la seva serien els sants i els llibertins, exactament els uns i els altres i jo, pobre de mi, no sóc dels altres ni dels uns. He sentit a dir a algunes persones, com és ara la meva sogra, que amor és sacrifici. Si us haig de ser franc, no me’n crec res. No és estimar que fa sofrir, sinó sofrir que fa estimar. Si estimant sofrim és que encara no en sabem; estimar costa molt d’aprendre. Però si sofrint no estimem, perdem el temps de la manera més lamentable. Em sembla que em fóra impossible d’estimar una persona que no hagués sofert mai; i viceversa, que fóra incapaç d’estimar si no hagués sofert al meu torn. Hi ha, doncs, una misteriosa relació entre amor i sofriment però l’amor és la felicitat; un amor perfecte seria la felicitat perfecta a desgrat de tots els sofriments. Hi ha un gran llibre d’amor i és l’evangeli; Jesús perdona la Samaritana, l’adúltera, Maria Magdalena. Arriba a fer la sensació que tenia una flaca per dones així. Fixeu-vos amb tot que no diu pas, com tanta gent ho té entès i ho va repetint: «molt se li perdona perquè molt ha estimat», sinó al revés: «Molt estima perquè molt se li perdona» —que equival, si ho penseu, a «molt estima perquè molt ha sofert i expiat».


Font: Cartes a Màrius Torres. Carta a la Mercè Figueres, del 18 d'octubre de 1936. Club Editor, 2007, p. 52-57. Es pot consultar en línia al bloc de les Cartes.

divendres, 19 d’octubre de 2012

En aquest país la literatura, sobretot perquè en determinades èpoques ha fet papers de suplència, ha servit per donar el sentit de continuïtat històrica i per a la construcció de la unitat cultural

Autor: Jordi Castellanos (Tagamanent, 1946 - Barcelona, 19 d'octubre del 2012), assagista, crític literari i historiador de literatura. Catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en el modernisme català i exprofe meu.

Citació més llarga: Una de les coses que ha d’estudiar la història de la literatura és el paper que té la literatura d’un país en la construcció del que entenem per consciència nacional. Evidentment hi ha moltes maneres de fer-ho, perquè això de tenir consciència nacional pot voler dir moltes coses que potser directament no s’identifiquen amb un nacionalisme –perquè de nacionalismes, a més, n’hi ha de moltes menes. Ara, és evident que en aquest país la literatura, sobretot perquè en determinades èpoques ha fet papers de suplència, ha servit per donar el sentit de continuïtat històrica i per la construcció de la unitat cultural… Per què…, de quin país parlem? De la Catalunya estricta o hi comptem també les Illes i el País Valencià? Perquè les coses varien molt. Els escriptors mallorquins, per exemple, des del segle XIX s’integren plenament en la vida literària catalana i en són fins i tot un puntal bàsic, però de vegades, en tenim una imatge massa deslligada del seu entorn social. Com que això políticament no ho tenim resolt, doncs sempre ens trobem amb aquest problema. I de València se’ns queixen que fem una literatura excessivament principatesca i que tenim poc en compte el País Valencià. Però, ¿tens manera de salvar a través de la literatura el que no ha salvat la política? Per tant, sempre et mous amb una certa inseguretat: un Fuster o un Vicent Andrés Estellés el pots integrar molt bé, i si vols, la novel·la d’aquests últims anys també, perquè hi ha hagut una forma d’unificació cultural, però quan entres en la literatura popular, o en altres àmbits, et trobes amb elements molt divergents i difícilment explicables des de la unitat.


Font: Vista a la revista Núvol, que reprodueix un fragment d'una entrevista que li va fer
Josep M. Muñoz a la revista L’Avenç fa pocs mesos.

Nota: Jordi Castellanos ha mort avui a 66 anys.

Foto: Núvol.

el teu caminar pel dormitori/ portant la nuesa com un mantell que et fos degut

Autor: Álvaro Mutis (Bogotà, 25 d'agost de 1923 - Ciutat de Mèxic, 22 de setembre del 2013), escriptor colombià.

Poema original:
Hija eres de los Lágidas.
Lo proclaman la submarina definición de tu rostro,
tu piel salpicada por el mar en las escolleras,
tu andar por la alcoba
llevando la desnudez como un manto que te fuera debido.
En tus manos también está esa señal de poder,
ese aire que las sirve y obedece
cuando defines las cosas
y les indicas su lugar en el mundo.
En un recodo de los años,
de nuevo, intacto,
sin haber rozado siquiera
las arenas del tiempo,
ese aroma que escoltaba tu juventud
y te señalaba ya como auténtica heredera
del linaje de los Lágidas.
Me pregunto cómo has hecho
para vencer el cotidiano uso
del tiempo y de la muerte.
Tal vez éste sea el signo cierto
de tu origen, de tu condición de heredera
del fugaz Reino del Delta.
Cuando mis brazos se alcen
para recibir a la muerte
tú estarás allí, de nuevo, intacta,
haciendo más fácil el tránsito,
porque así serás siempre,
porque hija eres del linaje de los Lágidas.

Font: Poema "Hija eres de los Lágidas". Vist a La Llave de los Campos.

Foto: "Voyeur" - Juanjo Fernández.

Sempre estàs trist?, algú em va preguntar./ (Sempre és molt, molt temps.)/ No podria dir-ho. Però./ Si la tristesa fos un mar, m'hi ofegaria./ (Salada i càlida, així és la tristesa.)/ (Freda, també. A vegades.)/ I resulta que jo estimo el mar

Autora: Lydiane Augustinus, piuladora.

Original:
ALWAYS
Are you always sad? someone asked.
(Always is such a long, long time.)
I couldn’t say. But.
If sadness was a sea, I’d drown in it.
(Salty and warm, sadness is.)
(Cold, too. Sometimes.)
And I happen to love the sea.

Font: Vista a Tumblr.


Veig mort i dolor i no m'afecta. Emetran amb anestèsia?

Autor: El Roto, pseudònim d'Andrés Rábago (Madrid, 1947), dibuixant espanyol.

Font: Vista a El País (18/10/2012), que ha fet un especial amb motiu del Premi Nacional (Espanyol) d'Il·lustració 2012, atorgat a El Roto.

No en facis cas, ens volen entretenir amb l'actualitat perquè ens oblidem del present

Autor: El Roto, pseudònim d'Andrés Rábago (Madrid, 1947), dibuixant espanyol.

Font: Vista a El País (18/10/2012), que ha fet un especial amb motiu del Premi Nacional (Espanyol) d'Il·lustració 2012, atorgat a El Roto.

Gràcies a les noves tecnologies m'informo al cap d'un segon i ho oblido a l'instant

Autor: El Roto, pseudònim d'Andrés Rábago (Madrid, 1947), dibuixant espanyol.

Font: Vista a El País (18/10/2012), que ha fet un especial amb motiu del Premi Nacional (Espanyol) d'Il·lustració 2012, atorgat a El Roto.

dijous, 18 d’octubre de 2012

Llibertat d'expressió! Però sense haver de pensar!

Autor: El Roto, pseudònim d'Andrés Rábago (Madrid, 1947), dibuixant espanyol.

Font: Vista a El País (18/10/2012), que ha fet un especial amb motiu del Premi Nacional (Espanyol) d'Il·lustració 2012, que han atorgat a El Roto.

Un poeta es lleva al matí, caga, es mira la caguerada i li diu —“Bon dia, volum de merda que he amollat i mire” i no en té prou, hi afegeix —“Aquesta bona merda assaonada i fràgil, dóna ganes d’invitar a sucar-hi el veïnat”

Autor: Albert Roig (Tortosa, 28 de desembre de 1959), poeta i assagista.

Citació completa: “Ets un desjecte”, jo era un mardanot, m’ho dien ma mare i ma iaia, vatros hau de buscar al diccionari “dejecte”, a casa diem “desjecte”, la persona que és desjecta va deixada, abandonada en el vestir o, de vegades, en la netedat, els galifardeus i els poetes solen ser desjectes, jo ho vaig ser, perquè o viuen a les nits o viuen amagats vés a saber on i escriuen de dia tot el dia, els poetes solen ser també dejectes, vils mestres de la dejecció, a les nits o amagats, van sempre despullats, així escriuen, diuen, amb síl·labes de sang i carn, i ha de ser així perquè el poeta és un ésser etimològic, el seu país és el passat, en ell parlen mil morts i tot en ell és tan vell com cagar ajupit, que “dejectum” és “llançar avall”, evacuar les matèries fecals, així un poeta es lleva al matí, caga, es mira la caguerada i li diu —“Bon dia, volum de merda que he amollat i mire” i no en té prou, hi afegeix —“Aquesta bona merda assaonada i fràgil, dóna ganes d’invitar a sucar-hi el veïnat”.

Foto: Institució de les Lletres Catalanes / Carles Roche.

Font: "Desjecte", comentari sobre "El meu Alcover Moll". Vist a Núvol (17/10/2012).

Jo no visc, jo cremo,/ jo no ploro, jo ploc,/ jo no escric, jo destil·lo./ I així tot tot el temps

Autora: Ajo, sobrenom de María Josefa Martín de la Hoz, cantant, poeta, agitadora i personatge de referència de la cultura underground de Madrid.

Font: Vista al bloc Versos de Sangre.

Som un país que encara no ha plorat tot l'espant que portem dins

Autor: Hilari Raguer i Suñer (Madrid, 1928), historiador.

Font: El Francesc Canosa diu al seu Twitter (18/10/2012): "Hauríem de tenir clavades les paraules que ha dit avui Hilari Raguer: Som un país que encara no ha plorat tot l'espant que portem dins."

És oportú recordar a les tietes, i per extensió a tots els opinaires a ultrança, que una de les coses que aprenen a col·legi els aspirants a filòleg és que el conflicte lingüístic és la manifestació en superfície d’un fenomen de més abast i profunditat anomenat substitució lingüística, i que la substitució, si no s’atura, només té un final. Ja us l’imagineu, oi?

Autor: Pau Vidal (Barcelona, 1967), filòleg i escriptor català.

Font: D'un article a Vilaweb (18/10/2012).

Què es deuen pensar que és, un conflicte lingüístic? La gent atonyinant-se per les cantonades per decidir quin idioma es fa servir?, o insultant-se al crit de xarnego per aquí, catalufo per allà?

Autor: Pau Vidal (Barcelona, 1967), filòleg i escriptor català.

Citació més llarga:
Què es deuen pensar que és, un conflicte lingüístic? La gent atonyinant-se per les cantonades per decidir quin idioma es fa servir?, o insultant-se al crit de xarnego per aquí, catalufo per allà? Entre els professionals del gremi, s’entén per conflicte lingüístic la cohabitació de dues llengües o més en un mateix territori que es disputen el predomini de determinades funcions. Per exemple, la llengua col·loquial. Quan escriptors, guionistes i traductors es queixen que no tenen prou recursos per reproduir la parla del carrer, qui acusen? Qui és el responsable de la castellanització massiva de la llengua oral? El franquisme? La immigració? Els autòctons? Les autoritats? Però quines, les acadèmiques o els responsables polítics? Qui és el dolent de la pel·lícula, el que diu follar perquè s’adapta als temps o el que fa servir cardar perquè no s’hi avé?

Font: D'un article a Vilaweb (18/10/2012).

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Val prou més el cos de sant Galderich que l'or de l'Aràbia, la plata de Potosí, les perles de l'Orient i encara més que totes les riqueses de les dues Índies

Autor: Jeroni Pujades (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, 1635), historiador, cronista i advocat barceloní.

Equivalent: Vale harto mas el cuerpo de san Galderique, que el oro de la Arabia, la plata de Potosí, las perlas del Oriente y aun mas que todas las riquezas de ambas Indias. [ES]

Font: Vista al Piscolabis Librorum. Pertany a la Crònica Universal del Principat de Catalunya (1609).

Nota: La imatge no pertany a l'autor sinó a sant Galderich, un sant senyor que és exemple de rectitud moral i font d'inspiració constant de l'eminent blocaire Galderich.

¿Com pot ser algú tan cec i tan imbècil de pensar que un idioma que parlen 10 milions de persones i amb 1.000 anys de literatura no serveix per a res?

Autor: Lorenzo Manuel Silva Amador (Carabanchel, 7 de juny de 1966), escriptor espanyol.

Font: D'una entrevista a El Periódico de Catalunya (17/10/2012).


La puta tenia moments simpàtics però la Ramoneta era insuportable

Autor: Joan Lluís Bozzo i Duran (Barcelona, 1953), actor i director teatral.

Font: Vista al seu Twitter.

Una dona nua i en la foscor/ és una vocació per a les mans/ per als llavis és gairebé un destí/ i per al cor un malbaratament/ una dona nua és un enigma/ i sempre és una festa desxifrar-lo


Autor: Mario Benedetti (Paso de los Toros, Uruguai, 1920 - Montevideo, Uruguai, 2009), escriptor uruguaià.

Poema complet:
Una mujer desnuda y en lo oscuro
tiene una claridad que nos alumbra
de modo que si ocurre un desconsuelo
un apagón o una noche sin luna
es conveniente y hasta imprescindible
tener a mano una mujer desnuda.

Una mujer desnuda y en lo oscuro
genera un resplandor que da confianza
entonces dominguea el almanaque
vibran en su rincón las telarañas
y los ojos felices y felinos
miran y de mirar nunca se cansan.

Una mujer desnuda y en lo oscuro
es una vocación para las manos
para los labios es casi un destino
y para el corazón un despilfarro
una mujer desnuda es un enigma
y siempre es una fiesta descifrarlo.

Una mujer desnuda y en lo oscuro
genera una luz propia y nos enciende
el cielo raso se convierte en cielo
y es una gloria no ser inocente
una mujer querida o vislumbrada
desbarata por una vez la muerte.

Font: Poema "Una mujer desnuda y en lo oscuro". Vist a Poemas del alma.

Davant de tant imbècil amb carnet d'opinant, els savis callen

Autor: Pepe Rubianes [José Rubianes Alegret] (Villagarcía de Arousa, 2 de setembre de 1947 - Barcelona, 1 de març del 2009), actor galaicocatalà.

Font: Revista Fotogramas (març del 2007), segons Wikiquote.

El plaer eròtic és una cursa d'obstacles. L'obstacle més atraient i més popular és la moral

Autor: Karl Kraus (Jičin, Bohèmia, 28 d'abril de 1874 - Viena, 12 de juny de 1936), escriptor austríac.

Equivalent: Le plaisir érotique est une course d’obstacles. L’obstacle le plus attrayant et le plus populaire est la morale. [FR]

Font: Vista a Evene.fr.

Els miserables (1862). El dret que triomfa no té cap necessitat de ser violent

Autor: Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer de 1802 - Paris, 22 de maig de 1885), escriptor i poeta del Romanticisme francès.

Equivalents: El derecho que triunfa no tiene necesidad alguna de ser violento [ES].

Font: Els miserables (1862). Vista a Wikicitas.net.

Sé prou que la claror/ germina dins la fosca

Autor: Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984), poeta català.

Poema complet:
Intentaré de dir la llum de la foscúria
de la mar encrespada a trenc de nit.
Escumes
fosforescents.
Les barques mal deixades,
prop d'aigua, el cabrestant que els homes fan girar,
vestits de nit, se les enduia platja amunt.
La fressa
del vent i de les aigües es va fent
mes poderosa cada cop: tanquen finestres
i portes. Sols a la taverna
dels Oratges se senten
les màquines de joc; encara allí,
pots beure canya a glops petits.
Giràndoles d'estrelles
il·luminen el cel mes negre que una gola
de llop.
La serp del vent,
desenroscada, xiula pels carrers.
Dalt l'illa
llampeguejada gira el far.
Els gavians
s'arreceren dins meu, els crits
de la nit negra i els udols,
en mi també.
Sé prou que la claror
germina dins la fosca.
On és que som? Enlloc?
Fora de tot? Qui ve?
Si vols dormir tranquil pensa en les boies. 

Font: Poema "Les boies". Citació vista al Twitter de la Miriam Diez i poema vist al bloc Antologia de poesia catalana.



La teva veritat? No, la Veritat,/ i vine amb mi a buscar-la./ La teva, guarda-te-la

Autor: Antonio Machado (Sevilla, 26 de juliol de 1875 - Cotlliure, Rosselló, 22 de febrer de 1939), poeta espanyol.

Poema original:
¿Tu verdad? No, la Verdad,
y ven conmigo a buscarla.
La tuya, guárdatela.

Font: Poema "LXXXV", dins Nuevas Canciones (2 part) de Proverbios y cantares.Vista al web Poetas andaluces.

És tard/ però és la nostra hora./ És tard però és tot el temps/ que tenim a mà/ per fer futur. És tard/ però som nosaltres/ aquesta hora tardana. És tard/ però és matinada/ si insistim una mica

Autor: Pere Casaldàliga i Pla (Balsareny, Bages, 1928), eclesiàstic català.

Poema original:
Es tarde
pero es nuestra hora.
Es tarde
pero es todo el tiempo
que tenemos a mano
para hacer futuro.
Es tarde
pero somos nosotros
esta hora tardía.
Es tarde
pero es madrugada
si insistimos un poco.

Font: "Nuestra hora", poema d'El tiempo y la espera (III. Canto llano). Santander: Editorial Sal Terrae, 1986. Vista a l'article de Martí Gironell "El temps i l'espera" (El Punt-Avui, 17/10/2012).

dimarts, 16 d’octubre de 2012

Un matrimoni no s'arregla perquè algú declari il·legal el divorci

Autor: Gideon Rachman (1963), periodista i politòleg anglès.

Original: No marriage can survive simply by declaring divorce illegal [EN] 

Font: De l'article "Spain, Britain and votes on independence", al Financial Times (15/10/2012).

Només els Estats amb tendències totalitàries sacralitzen les seves lleis. Només els Estats que es creuen en el dret d'ordenar la vida dels seus ciutadans fins a les últimes conseqüències no reconeixen situacions excepcionals ni marcs legals superiors


Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Citació més llarga: En aquest país, quan algú és tractat de boig o de messiànic des d’una plataforma important és que se’l vol destruir personalment, però no és per això que faig l’article. Només volia remarcar que Carreras fa anys que fonamenta el seu discurs en dues de les fal·làcies que més van contribuir a provocar les carnisseries del segle passat. L’una és la d'oposar raó i fe, i l'altra és la d'oposar la idea de legalitat amb la idea de violència. Oposar legalitat amb violència servia per tapar els orígens franquistes de la Constitució mentre ETA es dedicava a matar, però ara ja només serveix per fer el ridícul. És sabut que, després de 1945, molts jutges nazis es van justificar argumentant que només complien la llei. També és sabut que la Unió Europea ha promogut la legalització de polítiques antiterroristes duríssimes, mentre s’escandalitzava amb mesures de prevenció preses per Bush que, si més no, estaven subjectes a la discussió pública i a l’excepcionalitat. Només els Estats amb tendències totalitàries sacralitzen les seves lleis. Només els Estats que es creuen en el dret d'ordenar la vida dels seus ciutadans fins a les últimes conseqüències no reconeixen situacions excepcionals ni marcs legals superiors.  

Font: "El catedràtic racionalista", article publicat al web de la Fundació Catalunya Oberta (16/10/2012).

Quan la raó s’aïlla, quan la raó deixa de fer mitjana amb els anhels espirituals i els impulsos biològics dels homes, el pensament es torna una eina de propaganda i d'idiotització col·lectiva


Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Citació més llarga: Pel que fa a la racionalitat, com ja van dir Isaiah Berlin, Hans Morgenthau i d’altres liberals fa més de mig segle, Europa l'ha sobrevalorada fins a convertir-la en un càncer pel pensament. Quan la raó s’aïlla, quan la raó deixa de fer mitjana amb els anhels espirituals i els impulsos biològics dels homes, el pensament es torna una eina de propaganda i d'idiotització col·lectiva. El pensament racional, convertit en un fi en ell mateix, asfixia la intel·ligència, per això els francesos han anat de col·lapse en col·lapse i de República en República, i per això els alemanys van muntar els camps d'extermini, quan es van posar cartesians. El discurs de la racionalitat és un discurs d’Estat que pretén confondre la intel·ligència amb el poder per controlar millor l'opinió pública. A Espanya, igual que a França, el racionalisme s’ha utilitzat per minar els sentiments i les intuïcions sense representació legal o sense exèrcits prou potents per defensar-los. Les maquinàries estatals han utilitzat el racionalisme com una forma de domini psicològic per destruir unes nacions en benefici d’altres. El problema és que oposant la fe i la raó és mata la creativitat, i es fomenten països de funcionaris cínics i pedants que repeteixen com lloros el que llegeixen als llibres i als diaris, incapaços de convertir l'experiència en pensament. És així com Europa ha arribat a la decadència.

Font: "El catedràtic racionalista", article publicat al web de la Fundació Catalunya Oberta (16/10/2012).

dilluns, 15 d’octubre de 2012

No admetis, doncs, condols, ni ploris. Aixeca el cap. Aquesta mort, que afrontaré plàcidament i serenament, dignifica


Autor: Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Urgell, 21 de juny 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940), primer president del Parlament de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya.

Carta completa:
A la meva estimada esposa Carme Ballester de Companys.
Esposa meva, la més bona, i estimada de les esposes:
T'escric a la vetlla del Consell de Guerra. Penso que podré entregar a la Ramoneta una quartilla que he fet, i si de cas, en els últims moments, les conversacions verbals i últimes. També aquesta carta i una per a la meva filla Maria, tot lo que serà tramès quan sia possible.
No faria falta lo que dic en la quartilla repetida. Però ho he fet també per tu mateixa, vida meva. Conec la teva bondat i t'estimo tant que una de les coses que més me preocupen, aimada meva, Carme meva, ets tu. En aquella quartilla vaig consignar la meva absoluta confiança en tu. I vull que no oblidis que has d'ésser previsora per la teva salut, que necessites cuidados, i que jo et recomano i t'ho mano en lo menester que no t'abandonis.
Si el meu fill viu, no penso que manquin l'ajut dels meus amics. Per altres conductes (potser el meu defensor) potser rebràs altra carta, expressió del meu amor, doncs aprofitaré tots els conductes que tingui.
Reacciona, repeteixo, contra l'abatiment. Relaciona't, distreu-te. Així ho vull. Cerca companyia d'alguna família, potser més tard, i quan sia possible, les meves germanes. Fes lo que te dic, perquè jo, el teu Lluís, ja no patiré; així desitjo que ho facis, amor meu. Busca també el consol de les creences i el trobaràs.
Me sento serè i tranquil. És Déu que ha posat les coses i les decisions per donar-me aquest destí i m'omple d'una serenitat extraordinària. Li dono les gràcies puix havent tots de fer el mateix camí, m'ha reservat una fi tan hermosa, per Catalunya i els meus ideals, que revaloritza la meva humil persona. Tu que m'estimes i has d'estimar doncs el record que pugui deixar, has de comprendre això.
No admetis, doncs, condols, ni ploris. Aixeca el cap. Aquesta mort, que afrontaré plàcidament i serenament, dignifica. Vida meva, moriré estimant-te. El teu retrat el portaré amb mi. I el darrer pensament serà per tu i els meus fills, amb l'amor a Catalunya. Te besa, el teu espòs, Lluís."

Font: Carta que el president de la Generalitat Lluís Companys va escriure a la seva dona, Carme Ballester, poques hores abans de ser afusellat al castell de Montjuïc, on estava detingut des de començament de mes. Vista a Memòria.cat.

Nota: Avui fa 72 anys que Companys va ser assassinat pels feixistes espanyols.

El problema de les ments tancades és que sempre tenen la boca oberta

Autor: [Mafalda] Quino (Mendoza, Argentina, 1932). És el renom de Joaquín Salvador Lavado, caricaturista argentí.

Font: Vista a Twicsy.

Inverteix en por, pujarà molt


Autor: El Roto, pseudònim d'Andrés Rábago (Madrid, 1947), dibuixant espanyol.

Original: Invierte en miedo, va a subir mucho. [ES]

Font: Vista al bloc Lemigrant.

Veiem el que representa la nostra lluita, pels valors universals de la pau, del treball i de la justícia! I anem a la guerra, impregnats per aquest sentiment i per a guanyar aquests postulats!

Autor: Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Urgell, 21 de juny 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940), primer president del Parlament de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya.

Font: Citació de Lluís Companys durant la Guerra Civil Espanyola, com a president de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 1 de maig de 1937). Vista a Viquidites.

Nota: Avui fa 72 anys que Companys va ser assassinat pels feixistes espanyols.

Catalans! L'hora és greu i gloriosa

Autor: Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Urgell, 21 de juny 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940), primer president del Parlament de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya.

Font: Discurs oficial de la proclamació de l'estat català fet al balcó del Palau de la Generalitat el 6 d'octubre de 1934. Vista a Viquidites.

Nota: Avui fa 72 anys que Companys va ser assassinat pels feixistes espanyols.

Diners alegren los infants/ e fan cantar los capellans/ e los frares carmelitans/ a les grans festes

Autor: Anselm Turmeda ['Abd Allāh al-Tarǧumān] (Ciutat de Mallorca, ~1352/55 - Tunis, d 1423), escriptor.

Font: Llibre de bons amonestaments (1396). Vista al butlletí número 705 (15/10/2012) d'InfoMigjorn.

dimecres, 10 d’octubre de 2012

La doctrina de la llibertat humana només prova que una hipòtesi errònia a vegades és preferible a una altra d'exacta


Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.

Equivalent: La doctrina de la libertad humana sólo prueba que una hipótesis errónea es a veces preferible a otra exacta. [ES]

Font: Aforismos, a cura de Miguel Zavalaga Flórez.


L'estupidesa mai no es passa de la ratlla. Allà on posa el peu, aquell és el seu territori

Autor: Stanislaw Jerzy Lec (Lviv, Ucraïna, 1906-Varsòvia, Polònia, 1966), escriptor polonès.

Font: Pensaments despentinats. Ed. Bosquil, València, 2003.

La identitat catalana és la més postmoderna de totes perquè no és rígida, en haver modulat bé els seus valors


Autor: Ferran Sáez Mateu (la Granja d'Escarp, Segrià, 1964), escriptor, periodista i filòsof català.


Font: D'una entrevista a El País (03/10/2012). 




 
Foto: Daniel Llobet.

Els xoriços estan uniformement distribuïts per tot el planeta. La pregunta no és a quin país hi ha més lladres sinó què es fa quan se'ls captura. Als Estats Units els posen a la presó. En altres països els donen un ministeri

Autor: Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 17 de juny de 1963), economista català.

Font: Vista al seu bloc. La referència de la citació és RAC-1, 2010.

Abans com ara, la llengua és l'expressió més clara d'aquesta unitat nacional espanyola, que és una unitat nacional castellana

Autor: Joan F. Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939), escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.

Font: De l'article "Suïssa, la llengua, el tren". Article publicat a El Punt Avui (14/09/2012). Vista al seu Twitter.

Un estat sense capacitat per canviar és un estat sense capacitat per conservar-se

Autor: Edmund Burke (Dublín, 12 de genr de 1729 - Beaconsfield, 9 de juliol de 1797), polític i filòsof irlandès, teòric del conservadorisme.


Font: Vista a l'article de Josep Ramoneda "Convèncer o coaccionar" (ARA, 10/10/2012).

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Pàtria lliure/ i lluminosa i alta!/ I tan petita/ com un cor que no es cansa/ i noble es perpetua


Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.

Font: "Prat de la Mola" (1980), secció publicada al volum cinquè, Cant temporal (1980), de les obres completes. Vist al Twitter del Jaume Aulet.

John Godfrey Saxe Les lleis, com les salsitxes, deixen d'inspirar respecte en la mesura que sabem com estan fetes

Autor: John Godfrey Saxe (Highgate, Vermont, 2 de juny de 1816 - 31 de març de 1887), poeta estaunidenc.

Original: Laws, like sausages, cease to inspire respect in proportion as we know how they are made. [EN]

Font: Vista a Wikiquote.

Lluitar no és agafar les armes. Lluitar és unir-se per uns ideals

Autora: Neus Català Pallejà (els Guiamets, Priorat, 6 d'octubre de 1915), membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil Espanyola, única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.

Font: Del programa El convidat (TV3, 08/10/2012). Vista al Twitter de Ràdio Igualada.

Si vols fer art, te l’has de pagar tu

Autor: David Carabén, cantant, guitarrista i compositor del grup musical Mishima.

Font: D'una entrevista amb Màrius Serra.

divendres, 5 d’octubre de 2012

La dona comunica per comunicar, l'home comunica amb una finalitat. La diferència bàsica és que l'home pregunta: "A quina hora tornaràs a casa?", i ella respon: "Però m'estimes?" Per a l'home, comunicar és intercanviar informació utilitzable; per a la dona és un massatge

Autor: Michel Houellebecq (nom real: Michel Thomas) (Saint-Pierre, Illa de la Reunió, 26 de febrer de 1956), poeta, novel·lista, assagista i director de cinema francès.

Font: D'una entrevista a La Vanguardia (04/10/2012).

Foto: Viquipèdia.

La mort dels altres és el més trist de la vida. Sovint el que et cansa de viure és precisament això: la mort dels altres. No és original, però és la veritat

Autor: Michel Houellebecq (nom real: Michel Thomas) (Saint-Pierre, Illa de la Reunió, 26 de febrer de 1956), poeta, novel·lista, assagista i director de cinema francès.

Font: D'una entrevista a La Vanguardia (04/10/2012).

Foto: Viquipèdia.