dimarts, 25 de desembre de 2012

En aquesta nit d'un Nadal fosc i trist us convido a obrir el finestral com un acte d'esperança. Fa fred. No es veu res. Tot és negre. Però si teniu voluntat d'escoltar, sentireu la veu de l'àngel


Autor: Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1973), periodista, s'inicià professionalment com a crític musical en les revistes catalanistes.

Citació més llarga: Mare de Déu! Ja són les set? Cada any passa el mateix. Quatre hores a taula. Ningú no tindrà gana de sopar. Abans de sortir a fer un volt per esbargir la boira, encendrem el pessebre i cantarem les cançons de la diada. [... ]
Tot això és el passat perdut. Tot això és el passat que hem de retrobar. En aquesta nit d'un Nadal fosc i trist us convido a obrir el finestral com un acte d'esperança. Fa fred. No es veu res. Tot és negre. Però si teniu voluntat d'escoltar, sentireu la veu de l'àngel

Font: Vista al llibre El Nadal que no vam tornar a casa. Barcelona: A Contra Vent Editors, 2009.

divendres, 21 de desembre de 2012

Puc dir que arribar a les arrels d’un mot i resseguir-ne les seves mutacions formals i semàntiques és de les grans emocions que pot experimentar un lingüista empeltat de diacronista

Autor: Joan Veny i Clar (Campos, 1932), filòleg català especialitzat en dialectologia.

Imatge treta de la UB [Enllaç]
Citació completa: Efectivament, cada paraula té la seva història, com ja deia, fa més d’un segle, Jules Gilliéron, fundador de la geolingüística, referint-se més aviat als mots patrimonials, als quals he dedicat els meus afanys. Puc dir que arribar a les arrels d’un mot i resseguir-ne les seves mutacions formals i semàntiques és de les grans emocions que pot experimentar un lingüista empeltat de diacronista: és el que he fet, entre altres treballs, en el Petit atles lingüístic del domini català, en què es comenta la vida i alteracions dels mots en funció de l’espai i del temps. Ara bé, la incorporació de lèxic especialitzat en desús no crec que pertanyi al TERMCAT.

Font: En una entrevista publicada a la revista Terminalia, núm. 3 (pàg. 32-34).

Nota: Ahir és va fer un homenatge al Dr. Joan Veny pel seu 80 aniversari, a la Universitat de Barcelona.


dimecres, 19 de desembre de 2012

Ai, de tant d'esperar, quin conhort!/ Que deixi de bufar la ponentada/ que ens ha estripat les veles i la sort,/ i ens ha deixat la Nau desarborada!/ Ai, de tant d'esperar, quin desconhort!


Autor: Frederic de l'Empordà, pseudònim de Frederic Pujulà i Vallès [Frederic Pujolà i Vallès] (Palamós, 1877 - Bargemon, Provença, 1963), esperantista i escriptor.

Poema complet:
Ai, de tant d'esperar, quin conhort!
Que deixi de bufar la ponentada
que ens ha estripat les veles i la sort,
i ens ha deixat la Nau desarborada!
Ai, de tant d'esperar, quin desconhort!

Ai, de tant d'esperar, quin desconhort!
Que tornin a bufar vents de mar lliure,
que no hàgim de pensar sempre en la mort,
i que puguem morir pel goig de viure!
Ai, de tant d'esperar, quin desconhort!

Ai, de tant d'esperar, quin desconhort!
Que el buc de nostra Nau, malgrat tot, suri;
que un brau pilot el dugui al pairal port,
i un mestre d'aixa bo ses nafres curi!
Ai, de tant d'esperar, quin desconhort!

Font: Tal com diu el Didac López: "El 1949 [Frederic Pujulà] guanya l’Englantina d’Or (el premi a la composició patriòtica) en el Jocs Florals de l’Exili celebrats a Montevideo, amb “Ai, de tant esperar!…”" Poema vist a la revista La Humanitat, 2a època, núm. 115, del 30 de setembre de 1949.



Nota: Bones festes. 

divendres, 14 de desembre de 2012

Perquè hem rebut molt de mal, i les penes es queden molt endintre i no hi haurà alegria que les estovi. I farem veure que aquí no ha passat res, aigua fresca i vi calent, i tothom tornarà a fer la vida de sempre,...


Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Citació més llarga: I una altra vegada, la guerra, que tota la vida ens durarà, el seu record, tota la vida ens burxarà com un corc, a nosaltres i als nostres fills, i qui sap si als nostres néts. I ara que s’enduen els jovenets, i que això no hi ha manera que s’acabi. I en passaran molts, d’anys, abans que la gent d’aquest país ho oblidi. Perquè hem rebut molt de mal, i les penes es queden molt endintre i no hi haurà alegria que les estovi. I farem veure que aquí no ha passat res, aigua fresca i vi calent, i tothom tornarà a fer la vida de sempre, però un dia, bum, esclatarà la cosa, i potser serà la generació que vindrà darrera de la generació dels més joves d’ara, la que farà soroll. I els ulls de ploviscó del vell li feien pampallugues, com una cuca fera o com ombres de l’arc de sant Martí.

Font: Ramona, adéu. Barcelona: Edicions 62, 1976.

...però un dia, bum, esclatarà la cosa, i potser serà la generació que vindrà darrere de la generació dels més joves d’ara, la que farà soroll


Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Citació més llarga: I una altra vegada, la guerra, que tota la vida ens durarà, el seu record, tota la vida ens burxarà com un corc, a nosaltres i als nostres fills, i qui sap si als nostres néts. I ara que s’enduen els jovenets, i que això no hi ha manera que s’acabi. I en passaran molts, d’anys, abans que la gent d’aquest país ho oblidi. Perquè hem rebut molt de mal, i les penes es queden molt endintre i no hi haurà alegria que les estovi. I farem veure que aquí no ha passat res, aigua fresca i vi calent, i tothom tornarà a fer la vida de sempre, però un dia, bum, esclatarà la cosa, i potser serà la generació que vindrà darrera de la generació dels més joves d’ara, la que farà soroll. I els ulls de ploviscó del vell li feien pampallugues, com una cuca fera o com ombres de l’arc de sant Martí.

Font: Ramona, adéu. Barcelona: Edicions 62, 1976.

Les dones són com la policia... Encara que tinguin totes les proves, sempre volen la confessió


Autor: Popular.

Font: Aquí, per exemple.

Les dones volem algú que ens faci riure i que ens protegeixi. No ho sé, una mena de pallasso ninja


Autora: Anna, piuladora egarenca de 25 anys. "Independentista i culer. Programadora informàtica i una mica friki."




Font: Del seu Twitter.

Si jo ara us expliqués tots els meus dolors obriríeu més els ulls, les orelles i la boca. El patiment ens fa creïbles, fins i tot verídics


Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia.


Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006, p. 78.

El més dolent no és esdevenir un rebel sense causa, sinó sense causa ni efecte



Autor: Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 24 d'abril de 1961), filòleg i escriptor.



Nota: Aforisme publicat a l'antologia d'escriptors castellonencs La lletra ferida. A cura de Josep Miquel Carceller [et al.]. Castelló de la Plana: Associació Cultural Colla Rebombori, 2010. Vist aquí.


—És un fet popular i reconegut que les coses no sempre són com semblen. Per exemple, al planeta Terra, l'home sempre havia suposat que era més intel·ligent que els dofins perquè havia aconseguit tantes coses -la roda, Nova York, guerres i tot això- mentre que l'únic que els dofins havien aconseguit mai era estar-se a l'aigua passant-s'ho bé. Però de la mateixa forma, els dofins sempre havien pensat que eren molt més intel·ligents que els homes, precisament pels mateixos motius. Com a càstig per tal conducta, que es considerava ofensiva, orgullosa i provocativa, un Tribunal Galàctic els va infligir la més cruel de totes les malalties socials: la telepatia


Autor: Douglas Nöel Adams (Cambridge, 11 de març de 1952 - Santa Barbara, Califòrnia, 11 de maig del 2001), escriptor anglès.




Font: The Restaurant at the end of the Universe (1980). Vista a Wikicitas.


Si continuen rebaixant la qualitat de l'educació, al final només podrem formar polítics


Autor: Risto Mejide (Barcelona, 1974), creatiu publicitari.


Original: Como sigan rebajando la calidad de la educación al final sólo podremos formar políticos. [ES]


Font: Del seu Twitter.

dijous, 13 de desembre de 2012

Una vella regla: un descarat pot semblar discret quan vulgui, però ningú que sigui discret pot semblar descarat


Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.




Font: Aforismos, a cura de Miguel Zavalaga Flórez.




Res de veure el català com a llengua minoritària o perseguida. El català ha de ser vist com una llengua sofisticada, rica, culta i normal


Autor: David Jou i Mirabent (Sitges, 1953), físic i poeta.



Font: Dell llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú. Girona: CCG edicions, 2011, pàg. 68. Vista al butlletí número 740 (13/12/2012) d'InfoMigjorn.

Si no donem grandesa al nostre nacionalisme, no entusiasmarà les multituds; si la renaixença no havia de ser total, potser més hauria valgut no iniciar-la



Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 



Font: Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2007. Carta del 1937. Vista a l'article "Grandesa i esperança", de Quim Torra (13/12/2012).

―Què prendrà, el Senyor? ―Vés a una església i pregunta-li-ho, a mi posa'm una cervesa


Autor: Extremoyzurdo, piulador.


Original: ―Qué va a tomar el Señor? ―Te vas a una iglesia y se lo preguntas, a mi dame una cerveza. [ES]


Font: Del seu Twitter.

Jo no corro fires amb mules/ per carregar de certituds:/ si un dia en tinc, hauré perdut/ llibertat de renunciar-hi/ i és a ser lliure que em vull hàbil./ (Si vols marxants de certituds,/ et diré noms: en sé més d’un)


Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista català. 

  

Poema complet:
Aquell que va emprenyar el talòs
Garcés i el Teixidor renyoc
quan va fer els seus primers poemes,
veureu que hi torna sense esmena.
Vull contar un conte impertinent,
però el deixaré per després
i aniré allargant el meu pròleg.
L’ompliré de gent i de coses
i d’afectes. Diré que sóc
a Cadaqués, en ple melós
i endormiscat mes de setembre
(quan les hiperbòries fembres
van mancant) del seixanta-u,
amb vent de mar sense recurs
(només que aquesta matinada
sembla que es gira tramuntana
i em fa por el fred que passarem,
per bé que l’aire serà net
i neta l’aigua: m’acontenta
més quan és bruta i ben calenta).

El dedicar vindrà primer.
A tu, Helena, que m’has fet
conèixer Cristià que imito
(només que jo del tot no rimo),
dona novella, que has marxat
amb la faldilla de tergal
i el jersei verd, a examinar-te
del Cristià de qui parlàvem
precisament, tan vivament
i els seus mots i els seus arguments
(oh Déu, com ell renegaria
si sabés que d’Erec i Enida
us n’hauríeu d’examinar!)
te’ls aplicaves a cantar
(un triomf de gall t’encenia)
la passió amb què descobries
que les coses que tu has volgut
i que algunes que has obtingut
són velles com les velles faules
i molt més velles que els exàmens:
a tu, Helena, que ara aprens
a viure (digues, em permets
que vingui a classe amb tu, i m’assegui
al teu costat, fins que me’n treguin?),
que llesta d’exàmens, demà
a la una, veurem baixar
de l’autobús, a tu, Helena,
vull oferir-te aquest poema.

A mi no em faria cap por
que fos pedregós i reblós,
però com que és teu, i tu fina,
li daré passades de llima,
miraré que el mot i que el vers
no se’m pensin que tenen drets
a una vida d’exuberància
lluny de la meva vigilància.
Serà el meu tema, justament,
el dret a fer-se independent,
però serà el dret de les filles
que jo tinc. Les meves rimes
vull que obeeixin sense embuts.
Quan tingui els mots fermats ben curt
m’atorgaré tota permesa,
patriarca que s’hi rabeja.
Seré digressiu i cursiu,
anacolútic i al·lusiu.
Faré llistes de bones coses
i de dolentes, noms de noies:
per exemple la Maribel
que enguany ens ha lluït promès
i deu tenir gust a llimona.
Jo m’entenc, i aquesta és la forma
com tinc decidit de seguir.
Potser el sol fi d’això que escric
és el meu propòsit de plagi.
Vull que d’un cop tots es refacin
que copio els medievals.
Sempre ho he fet i declarat
i sempre he vist que no s’ho creien.
Ingenus que són. Els poetes,
ben cert que som uns mentiders
però abans i encara més
cert és que som uns egoistes.
Compta que no direm mentides
de nosaltres. La veritat
ens sembla més interessant
perquè ens porta nosaltres dintre.
Sóc poeta medievista,
deixem-ho doncs per afirmat,
i deixa’m ara saludar
els lleials a l’edat mitjana
que no somnien cavalcades
ni alicorns ni sarraïns.
De cavallers, mai no n’he vist.

Si bé la seva edat mitjana
tirant a moréasiana,
no me la crec, Josep Carner
que tots nosaltres ens ha fet
i és a Brussel·les grisa d’aigua,
reclama el meu primer homenatge.

Tu amb qui parlàvem d’Ausiàs
i recordàvem «la canal
de Flandes», Rosa Leveroni,
quan uns nòrdics que Déu confongui
anaven per embarrancar
i ens ho miràvem consternats
de la terrassa del Marítim,
Rosa, no em fallis, i no oblidis
que tu em deus i jo et dec un vers
i que tant tu om jo els devem
a la Roser, que la risible
posta de sol de l’altre dia
no convé que caigui en l’oblit
ans que el seu fet li sigui dit.
Rèiem tots tres i ens astoràvem
d’aquell sanguinós melodrama
ofert al teatre de dalt
del camí vell del Port Lligat.
Recordes com el sol rodava,
baldufa negra, i s’espantava
de caure darrera el Pení?
Com si fos res tan decisiu
que un vespre mori, el poca-solta
que per tornar té la seva hora-
No segueixo, ho va dir Catul,
i la natura en fa un abús
(que ens coneix impressionables)
quan ens dóna aquests espectacles.
Sabem venjar-nos amb els mots.
Aquí en tens una versió,
però te n’enviaré una altra
amb més metàfora i menys dansa.
[...]


Font: "Poema inacabat". A: Teoria dels cossos (1966).Vist a Núvol.com i a Visat.cat.

dimecres, 12 de desembre de 2012

Però passa també que, sense saber quan ni com, alguna cosa et fa eriçar la pell i et rescata del naufragi






Autor: Ismael Serrano (Madrid, 9 de març de 1974), cantautor.


Cançó completa:
Sucede que a veces la vida mata y el amor
te echa silicona en los cerrojos de tu casa,
o te abre un expediente de regulación,
y te expulsa del Edén, hacia tierras extrañas.
Sucede que a veces sales de un bar y la luz
quema la piel de este vampiro que te ama,
te llena la frente de fino polvo marrón-sur,
bostezas y te queman agujetas en las alas.
Pero sucede también
que, sin saber cómo ni cuándo,
algo te eriza la piel
y te rescata del naufragio.

Y siempre es viernes, siesta de verano,
verbena en la aldea, guirnaldas en mayo,
tormentas que apagan el televisor.
Teléfonos que arden, me nombra tu voz,
hoy ceno contigo, hoy revolución,
reyes que pierden sus coronas,
verte entre la multitud,
abrazos que incendian la aurora
en las playas del sur.

Sucede que a veces la vida mata y te encuentras
solo y en este corazón no reciclable
se hunden petroleros desahuciados y sospechas
que provocan miopía en lanzadores de puñales.
Sucede que a veces la vida mata y el invierno
saca su revólver, te encañona en las costillas,
te aterran los álbumes de fotos y el espejo,
huele a pino el coche y el mar a gasolina.

Pero sucede también
que, sin saber cómo ni cuándo,
algo te eriza la piel
y te rescata del naufragio.

Y siempre es viernes, siesta de verano,
verbena en la aldea, guirnaldas en mayo,
tormentas que apagan el televisor.
Teléfonos que arden, me nombra tu voz,
hoy ceno contigo, hoy revolución,
reyes que pierden sus coronas,
verte entre la multitud,
abrazos que incendian la aurora
en las playas del sur.

Sucede que a veces la vida mata...
Y siempre es viernes, siesta de verano...
Hoy ceno contigo, hoy revolución...


Font: "Sucede que a veces", del disc Naves ardiendo más allá de Orión (2005). Lletra i música: Ismael Serrano.

Per passar l'estona (1979).El bilingüisme és una tragèdia. El bilingüisme és una tragèdia indescriptible


Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.



Font: Del recull d'articles Per passar l'estona (1979). Vista al seu Twitter. Si en voleu llegir una mica més, aquí.

La llengua materna és una mare possessiva


Autor: Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 24 d'abril de 1961), filòleg i escriptor.



Nota: Aforisme publicat a l'antologia d'escriptors castellonencs La lletra ferida. A cura de Josep Miquel Carceller [et al.]. Castelló de la Plana: Associació Cultural Colla Rebombori, 2010. Vist aquí.

La infelicitat es pot controlar, la felicitat es pot aprendre


Autor: Sebastià Serrano i Farrera (Bellvís, Pla d'Urgell, 8 de juliol de 1944), lingüista.




Font: D'una entrevista al diari ARA (12/12/2012).

El millor de les abraçades per l'esquena és que, durant uns segons, te les pot fer qui vulguis


Autora: Desquiciaíaca, piuladora, que diu: "Vivo en una búsqueda permanente de la serenidad. Ya veis qué exitazo."


Original: Lo mejor de los abrazos por la espalda es que, durante unos segundos, puede dártelos quien tú quieras. [ES]

Font: Del seu Twitter.

L'experiència és un grau i a l'hivern s'agraeix


Autor: Granpalote, piulador.




Font: Vista al seu Twitter.

Els àrabs són tan masclistes que ni aixequen els peus quan la seva dona escombra, cosa que sí que fem a Occident



Autor: Rabiadelsur, piluador andalús, que diu: "La imposición justa de retribución, que es aplicada por un agente adecuado, personificado en este caso por un gran hijo de puta: Yo."


Original: Los árabes son tan machistas que ni levantan los pies cuando su mujer está barriendo, cosa que sí hacemos en occidente. [ES]

 
Font: Vista al seu Twitter.

dimarts, 11 de desembre de 2012

Un diccionari sense exemples de context és com una flor sense perfum


Autora: Mónica Pérez Ruiz, piuladora, traductora i revisora (EN-ES, localització i medicina), apassionada per la lectura, amant de l'espanyol i l'anglès, intrigada pels jocs de paraules. 

Original: Un diccionario sin ejemplos de contexto es como una flor sin perfume. [ES] 

Font: Vista al seu Twitter. 

Nota: Dedicada al Gazo, va.

Un espai de l’anonimat és on la gent perd la por



Autor: Santiago López Petit (Barcelona, 1950), químic i filòsof.



Font: Vista a El Tangram.



N'hi ha que tenen tanta pressa a canviar el món que sovint es despreocupen d'entendre'l abans; n'hi ha d'altres, per contra, que en tenen tan poca que no es preocupen d'entendre'l, no fos cosa que, en acabar, descobrissin que no és tan meravellós ni tan perfecte com postulen. Vet ací la gran tragèdia de les ideologies polítiques contemporànies



Autor: Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 24 d'abril de 1961), filòleg i escriptor.

Nota: Aforisme publicat al llibre Submarins de butxaca. Pagès Editors, 2008. Premi d’Assaig Josep Vallverdú, 2008. Vist a Patio virtual.

Cada cop que publica un llibre, no pot evitar la sensació de sentir-se humiliat per allò que hi ha deixat escrit


Autor: Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 24 d'abril de 1961), filòleg i escriptor.



Nota: Aforisme publicat a l'antologia d'escriptors castellonencs La lletra ferida. A cura de Josep Miquel Carceller [et al.]. Castelló de la Plana: Associació Cultural Colla Rebombori, 2010.Vist aquí.

Hi ha, entre tots els pobles, molta gent que vol enretirar de l’edifici meravellós allò que les seves nacions havien aportat per a l’obra comuna, sense preocupar-se de les esquerdes que hi puguin causar i amb la idea equivocada que n’hi haurà prou amb les febles forces de la seva petita comunitat per abastar el cel i l’infinit


Autor: Stefan Zweig (Viena, Àustria, 28 de novembre 1881 - Petrópolis, Brasil, 22 de febrer de 1942), escriptor austríac.

Citació més llarga: Hi ha, entre tots els pobles, molta gent que vol enretirar de l’edifici meravellós allò que les seves nacions havien aportat per a l’obra comuna, sense preocupar-se de les esquerdes que hi puguin causar i amb la idea equivocada que n’hi haurà prou amb les febles forces de la seva petita comunitat per abastar el cel i l’infinit. Per fortuna, d’altres continuen encara al seu lloc, d’altres que opinen que mai un poble o una nació no podran abastar per si sols el que a penes ha aconseguit tota la força europea unificada en segles d’heroica comunitat. Són persones a les quals els agrada creure que aquest monument cal acabar-lo ací, a la nostra Europa, on va començar, i no potser en continents estranys, en Amèrica, en Àsia. (...) Encara no està madura l’hora per a l’activitat comuna. Però si ens limitem a crear, amb l’antic ardor, cadascun al seu lloc, la torre s’aixecarà de nou i a dalt de tot tornaran a trobar-se les nacions.

Font: Vista al web del Josep Conill.

No assenyalis amb el dit, assenyala amb tu mateix


Autor: Stanislaw Jerzy Lec (Lviv, Ucraïna, 1906-Varsòvia, Polònia, 1966), escriptor polonès.




 

Font: Pensaments despentinats. Ed. Bosquil, València, 2003.

No pas amb l'espasa, no pas amb l'escut es defensa la Llengua/ Sinó — amb l'obra mestra!


Autor: Cyprian Norwid (Laskowo-Głuchy, Varsòvia, 1821 - París, 1883), pintor, escultor i poeta polonès.



Font: Al pròleg del llibre Entre Calimero i Superman: Una política lingüística per al català (El Tangram editorial, Barcelona, 2012), Ernest Querol diu: "Per la meva part, deixeu-me acabar amb uns versos, que la meva amiga Anna Dragow em va ajudar a traduir, de Cyprian Norwid: [...]"


dijous, 6 de desembre de 2012

La bona femella, bona mamella i bona neunella

Autora: Caterina Albert i Paradís, coneguda pel pseudònim Víctor Català (L'Escala, 1869 - 1966), escriptora catalana.

Nota: La neunella és la regatera, escotadura a la part inferior de l'estèrnum.

Font: Llegit al llibre Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari (edicions 62, 2005, Barcelona), pag. 23.


Qui molt projecta i res no fa, si res no era, res no serà

Autora: Caterina Albert i Paradís, coneguda pel pseudònim Víctor Català (L'Escala, 1869 - 1966), escriptora catalana.

Font: Llegit al llibre Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari (edicions 62, 2005, Barcelona), pag. 23.


dimecres, 5 de desembre de 2012

A tu t'agrada tothom, o el que és el mateix, no t'importa ningú


Autor: Oscar Wilde (Dublín, 16 d'octubre del 1854 - París, 30 de novembre del 1900), escriptor irlandès.

Equivalent: A ti te gusta todo el mundo, o lo que es lo mismo, no te importa nadie. [ES]

Font: The Picture of Dorian Gray (1891), la seva única novel·la, titllada d'immoral. Vista a Bluette.

És curiós, però viure consisteix a construir futurs records; ara mateix, aquí davant el mar, sé que estic preparant records minuciosos, que alguna vegada em portaran la malenconia i la desesperança


Autor: Ernesto Sábato (Buenos Aires, 24 de juny de 1911 - Santos Lugares, Argentina, 30 d'abril del 2011), assagista i novel·lista argentí.


Original: Es curioso, pero vivir consiste en construir futuros recuerdos; ahora mismo, aquí frente al mar, sé que estoy preparando recuerdos minuciosos, que alguna vez me traerán la melancolía y la desesperanza. [ES].


Font: De la novel·la El túnel (1948). Vista a Bluette.

«»Transformarem Madrid en un jardí, Bilbao en una gran fàbrica i Barcelona en un solar immens


Autor: Gonzalo Queipo de Llano y Sierra (Tordesillas, 5 de febrer de 1875 - Sevilla, 9 de març de 1951), militar castellà.

Original: Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar. [ES]

Font: Emissió radiofònica en què parlava de les bombes incendiàries sobre Barcelona, el 1936. Vista a Eskup.elpaís.com.

Obligar a fer servir el castellà a Catalunya és fer-li un favor paternal, com ho és obligar un nen curt de vista i entremaliat a posar-se ulleres


Autor: Juan Llarch.

Original: Obligar a usar el castellano a Cataluña es hacerle un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas. [ES]

Font: Cataluña y la nacionalidad española. Madrid: Agencia General de Libreria y Publicaciones, 1927. Vista aquí.

Cal castellanitzar Catalunya... Cal pensar en espanyol, parlar espanyol i portar-se com a espanyol, i això de bon grat o per força. El soldat i el mariner català han d'anar a servir en altres regions d'Espanya per freqüentar un altre tracte i adquirir altres hàbits i costums. De brusc, insubordinat, groller i bast com és en general el català, es tornarà amable, transigent amb les idees dels altres i educat





Autor: Revista Ejército y Armada, 1906.

Context: Hay que castellanizar a Cataluña... Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza. El soldado y el marinero catalán deben ir a servir a otras regiones de España para frecuentar otro trato y adquirir otros hábitos y costumbres. De brusco, insubordinado, soez y grosero como es en general el catalán se volverá amable, transigente con las ideas de los demás y educado. El día 1º de febrero no debe haber un solo soldado en la región catalana siendo substituidos por los de las demás provincias españolas, llevando allí la mayor guarnición posible y manteniendo el estado de guerra".

Font: Vista aquí.



Per neutralitzar els envejosos, hauríem de sortir al carrer amb crosses. Només l'espectacle de la nostra degradació humanitza una mica els nostres amics i els nostres enemics



Autor: Emil Cioran (Raşinari, Transsilvània, 8 d'abril de 1911 - París, 20 de juny de 1995), filòsof romanès.

Equivalent: Para neutralizar a los envidiosos, deberíamos salir a la calle con muletas. Únicamente el espectáculo de nuestra degradación humaniza algo a nuestros amigos y a nuestros enemigos [ES].

Font: Ese maldito yo. Barcelona: Tusquets,  2008.Vista a Documenta minima.

El duaner va obrir la maleta de cuir gastat, va comprovar que aquell immigrant només hi portava la seva pesant tragèdia personal, la va tancar amb molt de compte, i va murmurar, com si no es referís a algú en particular: «Passi, al cap i a la fi, no crec que l'hi serveixi de res»


Autor: Jorge Timossi Corbani (Buenos Aires, 1936 - l'Havana, 9 de maig del 2011), periodista i escriptor cubà.

Original: El aduanero abrió la maleta de cuero gastado, comprobó que ese inmigrante portaba en ella únicamente su pesada tragedia personal, la cerró con mucho cuidado, y murmuró, como si no se refiriera a alguien en particular: «Pase, total no creo que le vaya a servir para nada.» [ES]

Font: Cuentecillos y otras alteraciones, Ediciones de la Torre, 1997, 78 páginas. Il·lustracions de Quino. Vist a Documenta minima.



El que val més d’un llibre és aquella càrrega de vida viscuda que l’autor hi posa, allò que només ell sap


Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català.

Context: El que val més d’un llibre és aquella càrrega de vida viscuda que l’autor hi posa, allò que només ell sap. La resta, o sigui el donar-hi una forma externa de llibre amb començament i acabament, és molt secundari; en això jo l’ajudaré, ja que és un treball purament extern i mecànic. Vostè posi-hi els records, totes les seves experiències, tota la tristesa infinita d’aquella "nit de Reis" de 1939 —i no es preocupi absolutament de res més [...] Jo faré una primera lectura del seu diari i a mesura que ho aniré llegint m’aniré apuntant totes les observacions que em suggereixi. Li tornaré l’original amb aquestes observacions; és a dir, indicant-li allò que a parer meu hi falta, o hi sobra, o queda fosc, o poc travat, etc. Sobre aquestes observacions meves vostè farà una segona redacció, que molt probablement ja serà la definitiva.

Font: D'una carta enviada a Ramona Via. Segons Marta Pasqual: "Aquest breu fragment reproduït és un testimoni preciós del procés de gestació de Nit de Reis, una novel·la en forma de dietari que va sortir al mercat el març de 1966. Tal com es desprèn del subtítol, Diari d’una infermera de 14 anys (del setembre de 1938 al juny de 1939), la novel·la fingeix haver estat escrita per una infermera de catorze anys durant la Guerra Civil però, en realitat, va ser sotmesa a una acurada revisió, a un procés de reescriptura que es va estendre, tal com demostra la correspondència, durant tot un any i que es va produir, sempre, sota la mirada atenta de Joan Sales." Aquesta citació es pot trobar al llibre de la mateixa Marta Pasqual Joan Sales, la ploma contra el silenci (A Contravent Editor, 2012, pàg. 94).

Foto: Joan Sales, cap al 1980. Autor: Barceló. Arxiu Serra d’Or.