"Oda a Clementina". Recordes, Clementina, aquell oreig/ que, removent de Venus el parrús,/ enravena del tot el que, difús,/ llanguia a l'entrecuix en estiueig?

Autor: Carles Riba i Bracons (Barcelona, 29 de setmbre de 1893 - Barcelona, 12 de juliol de 1959), escriptor i humanista català. 


Poema complet:
Recordes, Clementina, aquell oreig
que, removent de Venus el parrús,
enravena del tot el que, difús,
llanguia a l'entrecuix en estiueig?

Recordo la remor i l'estrany pledeig
dels teus sotsllavis reclamant l'intrús
que començava d'espargir, confús,
pels solcs obacs son trèmul degoteig.

I ara em demano, ja esgotat el doll:
si tu no, ¿quina dea apassionada
en jo trempar signava el meu capoll?

Puix hi hagué goig, no Gràcia, en l'abraçada;
¿Fóres tu la qui em féu cridar, com foll:
"Clementina, collons, quina cardada!"?


Font: "Oda a Clementina". Jaume Farrés i Cobelta diu ("Literatura 'porca', una pinzellada". Revista d'Igualada, núm. 17, setembre de 2004): "Segons que publica i dóna a conèixer Quim Monzó [ZZZZZZZ. Barcelona: Ed. Quaderns Crema, 1987, p. 45-46], el poema va ser trobat deu fer cosa de 25 anys en un quadern a la casa que el poeta tenia a Cadaqués. Discutit o no, l’estil és inconfusible, té el to elegíac d’una passió ja extingida".