Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 00 Diversos autors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 00 Diversos autors. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 de març del 2009

Si un gran admirador del Boadella et convida a anar a veure els Joglars, malfia-te’n. Dormint, després, podria ser que se’t pixés al llit


Autor: Pere Asensi [pseudònim de diversos autors].

Font: Del llibre Com guanyar amics. Edicions de la Magrana, 1998. Vista al bloc del Biel Barnils i Carrera Tinta xinesa.

Nota: Segons el mateix Barnils, "a la contraportada es pot llegir que el llibre s’adreça principalment a les dones, però el tipus d’humor és el típic del gènere masculí. Tot i que vist com han evolucionats els rols i la societat en general pot ser llegit i rigut per qualsevol gènere i orientació sexual. Dit això, la seva lectura és altament contraindicada per a puritans de dretes, gent de l’opus, sense sentit de l'humor o feministes emprenyades amb el món -i similars-."

divendres, 25 de juliol del 2008

La derrota de l'Ebre va ser determinant en la història de Catalunya, mai res no tornaria a ser igual després del desastre de l'Ebre



Autor: Diversos autors.

Citació completa: Podem argumentar que la derrota de l'Ebre va ser determinant en la història de Catalunya, mai res no tornaria a ser igual després del desastre de l'Ebre. Arribats a aquest punt, es fa forçosa la comparació amb l'11 de setembre, una altra gesta que de grat o per força van haver d'afrontar els catalans.
[...]
La guerra de Successió, com la Guerra Civil Espanyola, va tenir una dimensió europea, peninsular i civil. Els catalans van ser lleials a l'arxiduc igual que ho van ser al govern de la República, malgrat que ambdós poders centrals, desconfiant de les forces de Catalunya, van desaprofitar-ne els recursos materials i humans...
[...]
Des de l'ofensiva de l'Ebre l'exèrcit republicà de Catalunya, nodrit, cal no oblidar-ho, majoritàriament per catalans, va lluitar sol; i la República també va resultar traïda per les potències d'aquell moment. Amb tot, a les muralles de Barcelona i a les crestes de Cavalls i Pàndols calia resistir i calia guanyar temps, resistir singificava donar una oportunitat a la victòria, ja que d'un moment a l'altre la situació internacional podia capgirar-se.
[...]
La resistència a l'Ebre, com la de l'11 de setembre, va ser assenyada; calia lluitar per la vitòria perquè la victòria era possible i el que estava en joc era important: calia barrar el pas a la barbàrie.

Font: La batalla de l'Ebre. Història, paisatge, patrimoni. Vista al bloc Elies115.

Nota: Un modest homenatge als que van lluitar per aturar els feixistes, amb motiu de setantè aniversari de la batalla de l'Ebre.

dissabte, 15 de març del 2008

Especial eleccions espanyoles

Autors: diversos blocaires.

Font: Vistes al bloc Les intencions mecàniques, de Joan Arnera, que molt encertadament qualifica el Diccitionari d'excel·lent i divertidíssim.

Citacions:

“El català emprenyat existeix però es veu superat de llarg pel català poruc.” (Marc Arza)

“Ara que les eleccions espanyoles ja han passat, toca continuar la nostra sorda, constant i imprescindible lluita per la nostra llibertat.” (Manel Bargalló)

“Fins quant no ens adonarem que només fent un front comú contra els catalans unionistes els sobiranistes tindrem alguna oportunitat de recuperar-nos? Això no vol dir que ERC i CiU hagin de formar govern.” (Daniel Solano)

“El 9-M no és una derrota; és un senyal diví de la urgència d’una catarsi.” (El Campaneret)

“Per més que m'ho miri del dret i del revés no trobo que l'argument adduït pel secretari general d'Esquerra s'apropi, ni de lluny, al veritable motiu de la seva espantada.” (El Llamp, sobre la dimissió de Puigcercòs.)

“Així tenim una conclusió que espanta una mica... pocs som els emprenyats i pocs els sobiranistes.” (El Mont)

“Carod: si vols et resumeixo en dues paraules les conclusions de la teva reflexió (de la que no faràs): l'heu cagat!” (Elies)

“Per això és tan important Carretero i la gent de Reagrupament, perquè són els únics que plantegen fer coses diferents, estratègies diferents.” (Elies)

“Perquè si un defecte ha tingut el partit republicà ha estat no obrir-se suficientment a l’aire nou.” (Ges Avall)

“Com que aquests catalans que han votat PSC com un sol home, per molt que els ignorem, no s'esvairan pas per art de màgia, caldrà comptar amb ells, també, si volem ser un país normal algun dia.” (Carles Bellsolà)

“Ara, la idea era que ERC havia de créixer a costa del PSC i no està gens clar que la teoria s’acompleixi. Jo diria que si alguna cosa passa és just el contrari.” (Dessmond)

“Però és que si no comença una reacció des d’ara mateix, la tragèdia que pot viure aquest partit es convertirà en catàstrofe nacional.” (Dessmond)

“L'únic espai de llibertat seran els nostres bocs. Blocaires, se'ns ha girat feina.” (Joliu)

“Qui no ha dit ni ase ni bèstia, encara, és en Carretero. Sens dubte el gran desitjat. Ha callat com un mort des de fa moltes setmanes. I ara ningú no li pot encolomar el desastre del 9-M. La saviesa del gat vell.” (Josep Sort)

“És evident que us equivoqueu d'enemic. La retòrica anti-PP farà perdre als populars, a tot estirar, un parell de diputats. En canvi aquest discurs dóna un grapat de vots al PSOE, els millors resultats possibles. No entenc aquesta obsessió amb el PP, si sabem que mai de la vida aniran més enllà d'un 15% dels sufragis.” (la Trappola)

“Hi ha mig milió d’aquests catalans que esperen una alternativa que no passa per l’estratègia actual dels dos partits catalans.” (Marc del Reflexions)

“I on va a parar el vot d'Esquerra? Bé, una part al PSC segurament, però la resta dels (atenció!) 348.975 vots perduts han anat en massa a l'abstenció (que ha crescut en 424.062, sense menystenir el vot en blanc i nul, que també creixen.” (Temps d’incertesa)

“Per molt suport que hagin patit, els prop de 300.000 vots avalen aquesta aposta.” (Xavier Mir, amb qui algú hauria de parlar molt seriosament, pobre)

“Duran Lleida és un inconvenient.” (Enric Canela)