Les persones que donem al temps un valor més relatiu i indiferent sovint som acusats de lentitud i mandra per tota la caterva de ràpids i atabalats. I avui dia la lentitud és un dels conceptes més negatius que existeixen

Autor: Miquel Pairolí i Sarrà (Quart, 9 de desembre de 1955 - 6 de juliol del 2011), escriptor, crític literari i periodista.

Font: Paisatge amb flames. Periòdiques de les Comarques,  1990, p. 32.

Que lent el món, que lent el món, que lenta/ la pena per les hores que se'n van/ de pressa

Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista català. 

Poema complet:

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers... Què són?
Paletes:
manca una casa a la mansana.
Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany.
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Font: "Cambra de la tardor", poema de Menja't una cama (1962). Vist a Escriptors.cat.