Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dret. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dret. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de novembre del 2013

El dret a la pròpia vida, als pensaments propis ia la seva expressió oral i escrita sense traves ens semblava tan naturalment nostre com la respiració, com els batecs del cor



Nota: Avui fa 132 anys que va néixer l'autor. 


Autor: Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petrópolis, Brasil, 1942), escriptor austríac.




Font: Montaigne (1942). Barcelona: Acantilado, 2008.  


 


Context: Y por otro lado, aquella libertad individual, cuyo más decidido heraldo de todos los tiempos había sido Montaigne, no nos parecía necesitar todavía, hacia 1900, una defensa tan pertinaz. Porque, ¿acaso no era ya una evidencia desde hacía mucho tiempo? ¿No era ya posesión, garantizada por la ley y la costumbre, de una humanidad emancipada desde mucho antes de la dictadura y la esclavitud? El derecho a la propia vida, a los pensamientos propios y a su expresión oral y escrita sin trabas nos parecía tan naturalmente nuestro como la respiración, como los latidos del corazón. Ante nuestros ojos se abría el mundo entero, tierras y más tierras, no éramos prisioneros del Estado ni esclavos al servicio de la guerra ni estábamos sometidos al arbitrio de ideologías tiránicas; nadie corría el peligro de ser proscrito, desterrado, expulsado o encarcelado. Y, a los de nuestra generación, nos parecía que Montaigne daba tirones inútiles a cadenas que creíamos rotas hacía tiempo, sin sospechar que el destino las había forjado ya de nuevo para nosotros, más duras y crueles que nunca. Y así, honrábamos y respetábamos su lucha por la libertad del espíritu como una lucha histórica que para nosotros era superflua y fútil desde mucho antes. Una de las misteriosas leyes de la vida es que descubrimos siempre tarde sus auténticos y más esenciales valores: la juventud, cuando desaparece; la salud, tan pronto como nos abandona, y la libertad, esa esencia preciosísima de nuestra alma, sólo cuando está a punto de sernos arrebatada o ya nos ha sido arrebatada.







dimarts, 14 de maig del 2013

dimarts, 30 d’abril del 2013

Trista lluita, lluita eterna d’un poble noble i maltret. Vull parlar en llengua materna, de fer-ho en tinc tot el dret!







Autor: Lluís Sintes i Mercadal (Maó), baríton.


Font: "Llengua", cançó amb lletra de Lluís Sintes i música de Francesc Salse. Estrenada al Centre Cívic de la Barceloneta el dia 20 de març del 2011. Imatge vista al Twitter del Jaume Beltran Font.


Foto: Del seu web.


Vídeo: Interpretació de la cançó a càrre de Lluís Sintes en l'espectacle Per tu ploro, al Teatre Gaudí de Barcelona.



Cançó completa:

Són les paraules dels avis,
són les frases de ma mare,
bons exhorts i consells savis
que dins el cor porto encara.

Bella llengua incompresa,
malaltissa obsessió!
contra noltros guerra encesa,
parla, senyera, nació...

Trista lluita, lluita eterna
d’un poble noble i maltret.
Vull parlar en llengua materna,
de fer-ho en tinc tot el dret!

Són paraules colpidores
de veïns, pares i avis.
Callin ja les veus traïdores
que segellen els meus llavis.

Vull tornar als carrers de sempre
d’entranyable olor de pa,
i que ningú vingui a dir-me
com m’hauria d’expressar!








dimecres, 17 d’octubre del 2012

Els miserables (1862). El dret que triomfa no té cap necessitat de ser violent

Autor: Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer de 1802 - Paris, 22 de maig de 1885), escriptor i poeta del Romanticisme francès.

Equivalents: El derecho que triunfa no tiene necesidad alguna de ser violento [ES].

Font: Els miserables (1862). Vista a Wikicitas.net.

dimarts, 19 de juny del 2012

Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Font: Aforismes (Bromera, 2000). Vista al Twitter de la Carme Vilaró.

Nota: Dema passat, 21 de juny, farà vint anys de la mort de Joan Fuster.

dissabte, 26 de febrer del 2011

Els drets històrics som nosaltres

Autor: Francesc Canosa (1975), periodista, doctor en Comunicació i professor de la FCC Blanquerna (Universitat Ramon Llull). És director de l’editorial Trípodos. Crític literari d’El País i guionista de documentals per a televisió. Ha treballat com a reporter i guionista (TV3, Canal 9, Canal Estilo, Antena 3 i Tele 5) i també a la premsa. 

Citació més llargueta: Els drets històrics som nosaltres. Els drets històrics és l’únic que tenim. Catalunya és una nació no pas perquè Espanya ens robi els diners. Catalunya és una nació perquè generacions i generacions de persones s’entossudeixen a viure. Catalunya té dret a viure. Som l’espelma que els vents no han pogut bufar. Som l’únic llum que no s’ha d’apagar.

Font: De l'article "La llum que no podrà apagar cap Zaragoza". A El Singular digital.

divendres, 30 d’octubre del 2009

Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té una cuina.

Autor: Ferran Agulló i Vidal (Sant Feliu de Guíxols, 1863 - Santa Coloma de Farners, 1933) fou un advocat, escriptor, poeta, gastrònom i polític.
Citació completa: Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té una cuina. Hi ha regions, nacionalitats, pobles que tenen un plat especial, característic, però no una cuina. Catalunya la té, i té més encara: té un gran poder d’assimilació de plats d’altres cuines com la francesa i la italiana: fa seus els plats d’aquelles cuines i els modifica segons el seu estil i el seu gust.

Font: vista a Esmorzars de forquilla.