[Epitafi] no recordes la teua mort i és el millor que et pot passar/ no et recordes tampoc d’haver viscut/ sempre et recordes mort

Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.

Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.


Font: Epitafis, I (1962). Vist al bloc Obstinacions.

No sóc avar sinó del que he viscut

Autor: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català.


Poema complet:

   ¿Por qué é triste la fonte que secou?
                       ¿E o sol quando anoitece?
                                   TEIXEIRA DE PASCOAES

¿Per què és trista la font que s'ha estroncat
            i el sol quan va a la posta?
¿És que més que el futur, Déu meu, em costa
            rendir-te el meu passat?

Si et sacrifico l'ímpetu de la meva esperança,
            si el meu timó sols navega al teu vent,
¿per què l'ala més lleu d'una recança,
            folla igualment,

voldria sempre dur la meva nau enrera,
            cap al país perdut
on són joves les fonts i el sol tot just nascut?
            Què val el que m'espera?
No sóc avar sinó del que he viscut.



Però l'oblit esborra la llum de cada dia.

Si en l'ànima més feta al teu servei
el teixit més subtil d'orgull i melangia
            encara és rebel.lia
            contra la teva llei,
¿per què has fet, o diví Pare de la ironia,
            tan bells els sentiments humans?
¿Tan dolça la tristor, tan rara l'alegria
            que mor abans?

¿Per què els poses tan dins de l'ànima que ens costa
            creure en el seu pecat?
¿Per què és bella la font que s'ha estroncat
            i el sol quan va a la posta?

                            18 de juliol, 1939


Font: "¿Per què és trista la font que s’ha estroncat..." Poema vist a Mallorcaweb.com.

El que val més d’un llibre és aquella càrrega de vida viscuda que l’autor hi posa, allò que només ell sap

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català.

Context: El que val més d’un llibre és aquella càrrega de vida viscuda que l’autor hi posa, allò que només ell sap. La resta, o sigui el donar-hi una forma externa de llibre amb començament i acabament, és molt secundari; en això jo l’ajudaré, ja que és un treball purament extern i mecànic. Vostè posi-hi els records, totes les seves experiències, tota la tristesa infinita d’aquella "nit de Reis" de 1939 —i no es preocupi absolutament de res més [...] Jo faré una primera lectura del seu diari i a mesura que ho aniré llegint m’aniré apuntant totes les observacions que em suggereixi. Li tornaré l’original amb aquestes observacions; és a dir, indicant-li allò que a parer meu hi falta, o hi sobra, o queda fosc, o poc travat, etc. Sobre aquestes observacions meves vostè farà una segona redacció, que molt probablement ja serà la definitiva.

Font: D'una carta enviada a Ramona Via. Segons Marta Pasqual: "Aquest breu fragment reproduït és un testimoni preciós del procés de gestació de Nit de Reis, una novel·la en forma de dietari que va sortir al mercat el març de 1966. Tal com es desprèn del subtítol, Diari d’una infermera de 14 anys (del setembre de 1938 al juny de 1939), la novel·la fingeix haver estat escrita per una infermera de catorze anys durant la Guerra Civil però, en realitat, va ser sotmesa a una acurada revisió, a un procés de reescriptura que es va estendre, tal com demostra la correspondència, durant tot un any i que es va produir, sempre, sota la mirada atenta de Joan Sales." Aquesta citació es pot trobar al llibre de la mateixa Marta Pasqual Joan Sales, la ploma contra el silenci (A Contravent Editor, 2012, pàg. 94).

Foto: Joan Sales, cap al 1980. Autor: Barceló. Arxiu Serra d’Or.