El multiculturalisme dur legitima la injustícia, tant des d’un punt de vista global com a casa nostra: estem coartats a l’hora de criticar l’opressió de les dones tant al nostre país com a l’estranger per por que ens repliquin amb el conegut mantra: “Però, si això és el que fan en la seva cultura, qui som nosaltres per jutjar-los?”

Autor: Patrick West (Londres, 1974), escriptor freelance establert al Regne Unit i a Irlanda. Es va graduar a la Universitat de Manchester el 1997 amb un màster en Història Cultural.

 
Font: Les misèries del multicuralisme. Edicions La Mussara, 2013, p. 58. 

Pel fet de ser homosexual o estranger cal tenir més drets que pel fet de ser heterosexual i nacional?

Autor: El Gato al Agua, programa de la cadena espanyola Intereconomía.

¿Por ser homosexual o extranjero hay que tener más derechos que por ser heterosexual y nacional? Lo debatimos en #elgatoalagua
— El Gato al Agua (@Gato_directo) 13 de maig de 2013

No, les institucions de Catalunya no es neuliren amb el pas del temps ni s’apagaren amb l’absència dels sobirans. Tampoc no s’enrunaren per l’acció de forces internes que les haguessin minades i dutes al col·lapse, sinó que caigueren derrotades pel pes superior de les armes estrangeres

Autor: Víctor Ferro i Pomà (Barcelona, 1936 - Barcelona, 2007), jurista i historiador del dret. 


Font: El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta (Eumo, 1987). Vist al bloc Per a bons patricis.

Context: No, les institucions de Catalunya no es neuliren amb el pas del temps ni s’apagaren amb l’absència dels sobirans. Tampoc no s’enrunaren per l’acció de forces internes que les haguessin minades i dutes al col·lapse, sinó que caigueren derrotades pel pes superior de les armes estrangeres [...] Fa estrany que, si prescindim de l’evocació exaltada i, sovint, inexacta dels mers noms d’unes institucions, la restauració cultural catalana hagi descurat un tresor tan carament i tan exemplarment defensat pels nostres avantpassats, amb el record del qual eixordaria el món qualsevol altre poble que el pogués reconèixer com a seu. Creiem que s’ho paga d’estudiar allò que fou una especialitat del nostre poble i que arribà a constituir-ne una característica nacional, fins al punt que tota una generació ofrenà la seva vida no per defensar-lo per a ells sinó per protestar, en benefici de llurs descendents, de la seva segura expoliació.

Nota Segons el mateix bloc: "Víctor Ferro, nascut el 1936, fill de l’exili català a l’Uruguai, amb la seva obra El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta (Eumo, 1987), constituí un veritable revulsiu durant les darreres dècades del segle XX en el procés de revalorització de la història del sistema institucional català, bastit amb paciència, peça a peça, durant cinc segles, fins a la sagnant ocupació borbònica del nostre país."

A l'estranger ens estan tan agraïts per haver-los donat genis com Picasso, Casals, Buñuel, Ochoa, etc., que no solament ens els alimenten sinó que fins i tot també els donen allotjament

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - 3 de febrer de 1995), humorista gràfic i escriptor català.

Font: Hermano Lobo, núm. 52 (05-05-1973). Vista al bloc Historia Gràfica.

El sexe s'ha de barrejar amb llàgrimes, rialles, paraules, promeses, escenes, gelosia, enveja, totes les varietats de la por, viatges a l'estranger, cares noves, novel·les, relats, somnis, fantasies, música, dansa, opi i vi

Autora: Anaïs Nin (Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1903 - Los Angeles, 14 de gener de 1977), escriptora francoestatunidenca d'ascendència cubanocatalana i danesa coneguda pels seus diaris, que va escriure des dels dotze anys i que comprenen un període de quaranta anys.

Font: Del pròleg de Delta de Venus (1977). Vista al bloc Disonancias.