Quan el sabó és una declaració d’amor,/ quan la taca és la necessitat prèvia/ i l’aigua el privilegi de la brutícia.

Autora: Lucia Pietrelli (Candelara, Itàlia, 1984), escriptora. Segons l'editorial Moll, "és diplomada en Literatures Europees a la Universitat de Pisa i ha cursat un Màster d'Escriptura a Madrid. Fa dos anys que viu a Barcelona, ciutat en què s'ha incorporat dins el moviment poètic Pèl capell, on ha publicat articles, poemes i ha participat en recitals com a rapsoda. Escriu prosa i poesia en italià, català i castellà. Ha publicat Fúria (2010) i Verticale (2011). Creu que l'escriptura és un lloc estructural de la seva anatomia i té els ulls habitats per un boxejador infatigable i constant. Violacions és el tercer poemari que escriu en català". 


Poema complet:

Encara els tinc. Mira’ls.
No han canviat. Ells i el camp.
et faré neta després...
Els cabells escampats que volaren fins i tot en la fugida rebobinada.
Traïdores, esclaus vegetals.
et pentinaré demà...
Les paraules talment el darrer esglaó de la gramàtica corporal.
et netejaré amb aigua i sabó...
Quan el sabó és una declaració d’amor,
quan la taca és la necessitat prèvia
i l’aigua el privilegi de la brutícia.
Els cabells encara t’esperen:
fora temps les fulles mortes estimen. 


Font: "Sabó". A: Violacions, Premi Bernat Vidal i Tomàs 2011. Palma: Ed. Moll, 2011. Vist al Twitter del Josep Porcar i a Mallorcaweb.com.

Follar no és difícil, ara,/ el que és complicat és explicar-ho/ sense caure en una taca de mel/ o en una piscina sense aigua

Autora: Roser Amills Bibiloni (Algaida, 1974), escriptora mallorquina.

Poema complet:
Gràcies per jugar al soroll, abans,
de voler explicar-ho tot sense embuts.

Podríem ser tan feliços
si ara mateix et sabés dir tot just
una paraula a cau d'orella rera l'altra,
a poc a poc com baixen les velles de l'autobús,
una paraula humida, sorrenca, entusiasta
que estrenyés l'eco fins a morir
entre la meva boca i la teva orella
com un petit orgasme paraula.

Però no m'entens, no encara,
i cal escriure més de sexe,
de les formes de mutació,
exhibició i transgressió dels límits
que permetin elaborar
una variant pròpia d'un mateix,
una que no panteixi ressagada
o per a que senzillament sembli que no són
sempre els mateixos
el que estan parlant del mateix.

Té a veure amb la possibilitat
d'assumir el problema
la diferència
el problema
la nostra època.

Follar no és difícil, ara,
el que és complicat és explicar-ho
sense caure en una taca de mel
o en una piscina sense aigua,
cal parlar de tot això amb naturalitat
amb la teva mare, amb la veïna,
amb un fill adolescent
o un vell desconegut que no parla,
cal vèncer els tabús de la paraula que tremola
i, en el seu desequilibri,
enxampar el ritme de cop,
trobar un acord estètic i morrejar-lo
al terra de l'habitació
mentre m'encules amb tota l'ànima
cal ser una interlocutora còmoda
quan l'altre no vol dir què li passa,
jugar a tots els jocs de tot o res,
menjar-te i tòrcer i abandonar el diccionari
cada matinada de gats suaus en l'aire,
cada hora de perfum fresc, d'asfalt,
cada harmonia dintre de cada cotxe
del pell funambulita i trempada
i per sobre de tot

cal no perdre de vista el morbo
de provar de dir d'allò que no comprenem
la milionèsima diferencial que és
per a cada un de nosaltres.

Font: Poema "Soroll i paraules". A: Morbo (Cossetània, 2012).