L'Índia ha canviat molta més gent que cap altre lloc del món, a excepció de Nova York, la Patagònia, Roma, París, Londres, Samarcanda, Jerusalem, Vladivostok, el Tirol, Marràqueix i Can Brians

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor. 


Font: Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Biblioteca Mínima, 178. Barcelona: Quaderns Crema, 2010.



Foto: Francesc Melcion.

Els periodistes, els administratius i els encarregats de webs que aquí fan faltes poden estar ben tranquils, perquè, a casa nostra, la immensa majoria de ciutadans no les perceben. En alguns països els posarien a netejar vàters: sense escombreta, directament amb la llengua

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català. 


Font: De l'article "Hortografia" (La Vanguardia, 29/05/2013).


Foto: Francesc Melcion.






 

Hi ha un model de columnista que escriu, per exemple: “Aquest matí he trencat amb la dona que estimava…” I penses: ¿a mi què cony m’importa? El meu ideal és fer articles d'opinió sense opinió. Quan començo a escriure no sé si estic a favor o en contra que els trens surtin de les vies i s'estavellin contra les cases... perquè a mi tant se me'n fot, el meu ideal seria que se me'n fotés tot

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català. 


Font: D'una entrevista al diari ARA (24/07/2011).


Foto: Francesc Melcion.

Hi ha un model de columnista que escriu, per exemple: “Aquest matí he trencat amb la dona que estimava…” I penses: ¿a mi què cony m’importa?

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català.

Citació més llarga: Sobre això de parlar d’un mateix: hi ha un model de columnista que només parla del que fa ell. Si aquest columnista té una trajectòria dilatada i consolidada i una imatge pública consolidada, el públic l’hi accepta. Perquè ja te l’imagines en acció, fent tal cosa o tal altra. Però, si no té una imatge consolidada, de vegades fa vergonya aliena. Perquè t’adones que va de gran senyor i en realitat no és sinó un xitxarel·lo. Escriuen, per exemple: “Aquest matí he trencat amb la dona que estimava…” I penses: ¿a mi què cony m’importa? El lector comú ja ha passat full. Tu no, perquè tens el morbo de seguir a veure quantes confessions ridícules més fa. Llavors també hi ha qui, per comptes d’escriure columnes, escriu sermons. També hi ha la columna-míting, a base de consignes. No direm noms però és fàcil posar cares a cada un d’aquests models. Una columna necessita només una petita idea, explicada clarament. Amb una columna no salvaràs el món, i hi gent que es pensa que amb una columna farà la Revolució Francesa. La Revolució Francesa ja fa molts anys que la van fer. 

Font: D'una entrevista a la revista cultural Jot Down (30/08/2012).

Foto: Alberto Gamazo.

L'oficialitat real de les seleccions és ben lluny. Només cal veure el cas del rugbi. Que a una federació que va ser fundadora de la internacional no li permetin ara continuar formant-ne part és una agressió rastrera i xenòfoba. Hi ha una solidaritat dels Estats per donar pel cul (i sense gust) els que no ho són. No sóc Rappel per poder endevinar el futur, però aquesta dinàmica només es canviaria tenint un Estat. Sense Estat no ens deixaran.A la vida no t'has de tallar ni un pèl: ja te'l tallaran els altresNo direm noms, però tothom va d’“ara jo faré història amb un tuit”

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català.

Font: D'una entrevista a la revista cultural Jot Down (30/08/2012).

Foto: Alberto Gamazo.

Josep Maria de Sagarra deia –als anys vint?, als trenta?– una cosa que tinc ben gravada: la llengua és com un cavall i té dues regnes. Una regna és la normativa, l’acadèmia, l’institut o l’organisme oficial que dicta com s’han de dir les coses, i l’altra regna és el llenguatge del carrer. Deia Sagarra: si vols que el cavall avanci no pots fer servir només una regna

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català.

Citació més llarga: Tinc clars els meus dubtes inicials, als finals dels setanta i a principis dels vuitanta. Partia d’una llengua literària, prèvia, refistolada i encarcarada. Treballar en ràdio, més que no pas en premsa, em va fer adonar que quan escrivia guions de ràdio feia servir una llengua àgil i correcta, però a prop de la del carrer, sense refistolament. En canvi notava que quan em posava a escriure relats o novel·les automàticament m’encarcarava. Aquest procés va durar uns quants anys fins que vaig entendre que el que havia de fer era escriure de la mateixa manera quan ho feia per a una novel·la o uns relats que quan ho feia per a la ràdio. En aquest sentit sí que, esclar, alguns escriptors vam trencar amb tota aquella mena de postnoucentisme que encara arrossegàvem i que havíem adoptat perquè al panorama ambiental era el que més present era. Ningú, cap llengua ni cap escriptor, escriu com el carrer parla, però tampoc escriu com les institucions diuen que s’ha d’escriure… Josep Maria de Sagarra deia –als anys vint?, als trenta?– una cosa que tinc ben gravada: la llengua és com un cavall i té dues regnes. Una regna és la normativa, l’acadèmia, l’institut o l’organisme oficial que dicta com s’han de dir les coses i l’altra regna és el llenguatge del carrer. Deia Sagarra: si vols que el cavall avanci no pots fer servir només una regna, perquè aleshores el cavall sempre donarà voltes, sigui cap a la dreta, sigui cap a l’esquerra, però no avançarà mai. Per tant, has de saber què diu l’acadèmia i què diu el carrer, i anar avançant agafant ara una mica d’aquí, agafant més tard una mica d’allà. Amb les contradiccions que això pot implicar. Però, si no, el cavall no avança. No pots fer del tot cas al llenguatge del carrer ni pots fer cas del tot a l’acadèmia. Has d’anar sabent què diuen uns i altres. Totes les llengües tenen conflictes. T’has fixat, ara, amb l’italià? Al carrer tothom parla italià-anglès.

Font: D'una entrevista a la revista cultural Jot Down (30/08/2012).

Fotos: Alberto Gamazo.

Avui fa 75 anys que va néixer Ramon Barnils: #tenimunproblema: una llei dictatorial, repressiva, la Constitució; i uns polítics mediocres i connivents i mamellons.¿I avui, de quin animal de companyia ens parlaràs, Ramon [Barnils]?" Ell va contestar: "De la cunyada." Es va fer un silenci que va durar segons i, coneixent-lo, sé que en moments així era singularment feliç

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català.

Context: “També hi ha les col·laboracions a la programació d'estiu. Un any, amb Sílvia Tarragona, en un magazine titulat "Sota la palmera". La missió d'en Barnils era fer un comentari sobre els animals de companyia. Ara el gat, ara el gos, en acabat el periquito... Durant setmanes, a les barres dels bars a tothom que el volgués escoltar li explicava que la cunyada seria un dels animals dels què parlaria. De manera que, quan va arribar el dia, Sílvia Tarragona li va preguntar: "¿I avui, de quin animal de companyia ens parlaràs, Ramon?" Ell va contestar: "De la cunyada". Es va fer un silenci que va durar segons i, coneixent-lo, sé que en moments així era singularment feliç."

Font: "En Barnils i la ràdio". Article que va formar part de l'exposició “Ramon Barnils, periodista de referència”, que entre l'octubre del 2006 i el desembre del 2008 va recórrer diverses ciutats dels Països Catalans.

Nota: Ahir va fer 11 anys de la mort de Ramon Barnils.

El món dels saberuts es regeix sempre pel toc de corneta. Els mateixos que durant un temps defensen a mort una proposta són, després, els que més ardentment la denigren. S’han cantat tantes absoltes pels llibres que sorprèn que encara es consideri que llegir-ne un pugui canviar la vida d’algú. Quina presumpció tronada. Sóc de l'opinió que, sent la Sagrada Família un temple expiatori (no ho oblidem: es construeix per 'expiar els pecats de l'egoisme burgès i de l'extremisme ateu'), si s'enfonsés per complet i s'hagués de tornar a començar de zero, encara expiaríem molt més, que falta ens fa i és del que es tracta

Autor: Quim Monzó i Gómez (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor, traductor i periodista català.

Equivalent: Soy de la opinión que, siendo la Sagrada Familia un templo expiatorio (no lo olvidemos: se construye para 'expiar los pecados del egoísmo burgués y del extremismo ateo'), si se hundiese por completo y hubiese que volver a empezar de cero, aún expiaríamos mucho más, que falta nos hace y es de lo que se trata [ES].

Font: Llegida a la Wikiquote, tot i que la font original és un article de "La Vanguardia", del 16 de març de 2007: "Expiando, que es gerundio".

Agraïment: Donem les gràcies a la persona que, anònimament, ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.

L'Índia ha canviat molta més gent que cap altre lloc del món, a excepció de Nova York, la Patagònia, Roma, París, Londres, Samarcanda, Jerusalem, Vladivostok, el Tirol, Marràqueix i Can Brians

Autor: Quim Monzó i Gómez (Barcelona, 1952), escriptor, traductor i periodista català.

Font: Llegida a Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (Quaderns Crema, 2010).

Agraïment: Gràcies, Allau, per fer-nos-la arribar a través del formulari del Diccitionari!

Recuerdo cuando a Pere Calders le preguntaban a veces si iba a escribir ya sus memorias, y Calders respondía siempre que no, que era demasiado pronto porque aún recordaba muchas cosas. Calders tenía razón una vez más. Sólo habiendo empezado a olvidar eres capaz de recordarlo todo como mejor pudo haber sucedido.

Autor: Quim Monzó i Gómez (Barcelona, 1952), escriptor, traductor i periodista català.

Citació completa: Recuerdo cuando a Pere Calders le preguntaban a veces si iba a escribir ya sus memorias, y Calders respondía siempre que no, que era demasiado pronto porque aún recordaba muchas cosas. Calders tenía razón una vez más. Sólo habiendo empezado a olvidar eres capaz de recordarlo todo como mejor pudo haber sucedido.

Font: De l'article "Crónicas de la verdad oculta" (La Vanguardia). Vista al blog Cites.

Hi ha una solidaritat dels Estats per donar pel cul (i sense gust) els que no ho són

Autor: Quim Monzó i Gómez (Barcelona, 1952), escriptor, traductor i periodista català.

Citació completa: L'oficialitat real de les seleccions és ben lluny. Només cal veure el cas del rugbi. Que a una federació que va ser fundadora de la internacional no li permetin ara continuar formant-ne part és una agressió rastrera i xenòfoba. Hi ha una solidaritat dels Estats per donar pel cul (i sense gust) els que no ho són. No sóc Rappel per poder endevinar el futur, però aquesta dinàmica només es canviaria tenint un Estat. Sense Estat no ens deixaran.

Font: Vista a la revista Selecciona't.

Una cosa és que la llengua evolucioni i una altra que es converteixi en un dialecte del castellà, que és el que està passant

Autor: Quim Monzó i Gómez (Barcelona, 1952), escriptor, traductor i periodista català.

Font: Vista a l'Avui del 23 de gener del 2009.

A la vida no t'has de tallar ni un pèl: ja te'l tallaran els altres

Autor: Quim Monzó i Gómez (Barcelona, 1952), escriptor, traductor i periodista català.

Equivalent: En la vida no hay que cortarse ni un pelo: ya te lo cortarán los demás [ES].

Font: Vista al bloc Ferrancab.