Totes les rates moren. Aquesta aforista morirà. Per tant, aquesta aforista és una rata

Autora: Erika Martínez. "Nació en 1979. Es doctora en Filología Hispánica y licenciada en Teoría de la Literatura por la Universidad de Granada. Ha publicado los poemarios El falso techo (Pre-Textos, 2013) y Color carne (Pre-Textos, 2009), que obtuvo el Premio de Poesía Joven Radio Nacional de España. Es también autora del libro de aforismos Lenguaraz (Pre-Textos, 2011). Ha preparado la edición de Quiroga íntimo (Páginas de Espuma, 2010) y de varios volúmenes de poesía contemporánea chilena, argentina y española publicados por Visor, DVD, Renacimiento y la UNAM."


Font: Lenguaraz (Pre-Textos, 2011). També és al seu web.


Original: Todas las ratas mueren. Esta aforista morirá. Luego esta aforista es una rata. [ES]


Foto: Del seu web.

Quan et mores, no saps que ets mort, no pateixes per això, però és dur per a la resta. El mateix passa quan ets imbècil

Autor: Anònim, desconegut.

Font: Vist al Twitter de la Su.

Quan em mori vull fer-ho com el meu avi: dormint la migdiada. I no cridant com els altres que portava al cotxe

Autor: Jack Espárrago, piulador. "El psicólogo me dijo que tuviera actividad social y le dije que me haría un Twitter. Aún espero su followback. Caribe Mix."

Original: Cuando muera quiero hacerlo como mi abuelo: durmiendo la siesta. Y no gritando como los demás que llevaba en el coche. [ES]

Font: Del seu Twitter.

El que és un miracle és viure. Viure és molt més inexplicable que morir

Autora: Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1 de febrer de 1918), poeta i traductora catalana.




Font: D'una entrevista amb Eva Piquer, que diu: "Amb sort, aviat sortirà en forma de llibre."

Cada dia moro en l'aroma imaginada d'una flor de plàstic

Autor: José Álcaraz (Cartagena, 1983), escriptor.

Font: Edición anotada de la tristeza. Ed. Pre-textos; Valencia, 2013.


Original:
Todos los días muero
en el aroma imaginado
de una flor de plástico


Nota: Podeu llegir poemes seus aquí.

S'ha perdut la vella tradició d'acomiadar-se d'aquest món amb unes famoses últimes paraules (Villiers de L'Isle Adam, per exemple, va dir: "Bah, em recordaré d'aquest planeta."). Ja només importa morir de forma plàstica, patètica, ruïnosa

Autor: Luigi Amara (Ciutat de Mèxic, 1971), escriptor mexicà.


Original: Se ha perdido la vieja tradición de despedirse de este mundo con unas famosas últimas palabras (Villiers de L’Isle Adam, por ejemplo, dijo: “Bah, me acordaré de este planeta”). Ya sólo importa morir de forma plástica, patética, ruinosa. [ES]


Font: Del seu bloc.

La meva única ambició ara és morir com un riu al mar. Ja noto la sal

Autor: José Luis Sampedro Sáez (Barcelona, 1 de febrer de 1917 - Madrid, 8 d'abril del 2013), escriptor, humanista i economista.

Nota: Sampedro ha mort avui a 96 anys.

Font: D'una entrevista amb Luz Sánchez-Mellado a El País Semanal, el juny del 2011.

Foto: Jordi Socías.

Recordar que moriràs és la millor manera que conec per evitar el parany de pensar que tens alguna cosa a perdre

Autor: Steve Jobs (San Francisco, Califòrnia, 24 de febrer de 1955 - Los Angeles, Califòrnia, 5 d'octubre del 2011), empresari i magnat dels negocis del sector informàtic estatunidenc, cofundador i president executiu d'Apple i màxim accionista individual de The Walt Disney Company.

Original: Remembering that you are going to die is the best way I know to avoid the trap of thinking you have something to lose. [EN]

Font: Discurs de graduació a la Universitat d'Stanford el 12 de juny del 2005.

A les dones que morien en part, com puc oblidar-les? Segons l'Església, en cas de perill extrem l'obligació era salvar el nadó i deixar morir la mare. Els molt bèsties! A qui pot estranyar que aquelles dones estiguessin acovardides?

Autora: Maria Dolors Orriols i Monset (Vic, 25 de gener de 1914 - Barcelona, 23 d'agost del 2008), escriptora.


Font: Escampar la boira, XXIII (2003). Vist a Escriptors.cat.


Citació més llarga:
Avui m'escruixeix imaginar la renglera de nadons que han vingut al món casualment, per obligació de la dona i necessitat física de l'home. És una obligació i un tribut, un sentiment instintiu i primitiu, explotat per conceptes religiosos, sempre a favor del mascle i la seguretat social de no tenir fills bastards. Segles i segles que la dona intenta no ser considerada només com una femella. S'han fet cortines de fum, lloant-la dins de la llar, santificant-la o inspirant poesies amb la mateixa finalitat de dominar-la. I vinga a fer-li fills! Penso en la mare de la meva àvia Teresa, que va tenir dotze fills, sense comptar els nadons morts. Una de les seves filles, la meva àvia, ja només en va tenir sis, igual que la meva mare. Pel que fa a la iaia Dolors va posar deu fills al món, considerats un fet natural i acceptats com a dons del cel. I alabat sia Déu. A les dones que morien en part, com puc oblidar-les? Segons l'Església, en cas de perill extrem l'obligació era salvar el nadó i deixar morir la mare. Els molt bèsties! A qui pot estranyar que aquelles dones estiguessin acovardides? El dolor de la vida i de la mort les feia presoneres tancades darrera la muralla de la resignació. Sense cap sortida, miraven el món per l'escletxa de l'esperança de l'altra vida. I la fe en Déu. Si ara el meu record va endavant i endarrere és perquè malgrat que els temps han canviat, la lluita per les dones continua. Fins quan?

A mi això de viure com si demà m'hagués de morir no em funciona. Prefereixo pensar que ja estic mort: em sento com més desinhibit

Autor: Cronopio, piulador. 

Original: A mí eso de vivir como si me fuera a morir mañana no me funciona. Prefiero pensar que ya estoy muerto: me siento como más desinhibido.

Font: Vista al seu Twitter.

En qualsevol professió, l'emoció és bàsica; quan perds l'emoció, comences a morir

Autor: Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 27 d'octubre de 2010), lingüista català.

Font: Llegida a Tot Sant Cugat, en la ressenya de l'acte d'homenatge que es fa des de Sant Cugat durant aquesta setmana.

Nota: La citació la va dir Gemma Rigau, professora de la UAB i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, durant la seva ponència.

Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error...

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Citació completa: MORIR: Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error. El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.

Font: Vista al carallibre d'un llibreaddicte.

Morir per una idea no prova que sigui veritat

Autor: Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962), crític, autor dramàtic, poeta, humanista, historiador, filòsof i escriptor català.

Nota: La caricatura de Francesc Pujols és feta per Marià Andreu.

Font: Vista a l'Eixamplèdia.

Morir dignament no serveix de res

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: Morir dignamente no sirve para nada [ES].

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

Has vist mai morir algú? Tal camí seguiràs tu

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre la moral, pàg. 20.

Vivim de mort, i no ens és grat; morim d'amor, i no s'hi pensa

Autor: Carles Riba i Bracons (Barcelona, 1893 - Barcelona, 1959), escriptor i humanista català.

Font: Són els dos versos finals del "Sonet VII" de Salvatge cor (1952).

Nota 1: El sonet complet:

Penso en el cor -i en l'orient
de la perla encara marina;
en el somni que l'endevina
i que l'ull massa ric desment.

Cap triomf no pesa en el vent
i, juntes, al buf que hi declina,
s'esborren l'onada divina
i l'aventura vehement.

¿D'on venim, que no fos tornada?
Com una absurda enamorada,
la vida ens fa plorar el passat.

¿On tornem, que no fos naixença?
Vivim de mort, i no ens és grat;
morim d'amor, i no s'hi pensa.


Nota 2: Avui fa mig segle de la seva mort.

No em recordava que també he de morir

Autor: Joan Oliver i Sallarès [pseudònim: Pere Quart] (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986), escriptor català.

Font: Del poema "A mi", dins Quatre mil mots (1977). (Barcelona, Proa, 1999: Obres Completes, 1. Obra poètica).

Nota: Aquestes postals es reparteixen a l'exposició "Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya", que es pot visitar al Palau Moja de Barcelona des del 21 d'abril al 21 de juny.

Néixer i morir, com podrien arribar-me al cor si no fos en secret? Ah, però el meu cos, fet d'embastes i agulles, mai no sortí de la mare adormida: La dona somià que m'expulsava als llops, jo sé que romanc al llindar del misteri

Autor: Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 1928), poeta català.

Citació completa: Néixer i morir, com podrien arribar-me al cor si no fos en secret? Ah, però el meu cos, fet d'embastes i agulles, mai no sortí de la mare adormida: La dona somià que m'expulsava als llops, jo sé que romanc al llindar del misteri.

Font: Agraïm a l'Helena Arumí que ens l'hagi feta arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies, Helena!

Em sento sol. Tothom s'està morint. A penes si em queda un bon enemic personal

Autor: James McNeill Whistler (14 de juliol de 1834, Lowell, Massachussetts, Estats Units - Londres, 17 de juliol de 1903), pintor estatunidenc que va viure molts anys a França i Anglaterra.

Equivalent: I am lonesome. They are all dying. I have hardly a warm personal enemy left [EN].

Font: Wit, compilat per Des MacHale.

Tot és irreversible: viure i morir

Autor: Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 1914 - 1984), poeta català.

Font: Del poema "Insecte" d'Ara que és tard (Ed. 62, 1975):

Em mires com un entomòleg / observa un insecte / clavat en una agulla. / En veritat sóc l’insecte, / però vivent: / menjant i copulant / per sobreviure. / No hi ha temps /per aturar-me a contemplar / les formes que s’assemblen a la meva. / Tot és irreversible: / viure i morir. / Se’m complica, / però, l’afany: he de saber què sóc, /on vaig, per què? / Massa preguntes /per intentar de contestar-les / en vol rasant, tot fressa d’èlitres, / brevíssim, sobre l’aigua.