La literatura del jo, com pelar-se-la en públic: una impudícia

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia.

Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006, p. 12.

Ja no hi ha societats, sinó societats anònimes./ Empreses en lloc de nacions./ Consumidors en lloc de ciutadans./ Aglomeracions en lloc de ciutats./ No hi ha persones, sinó públics./ No hi ha realitats, sinó publicitats./ No hi ha visions, sinó televisions./ Per elogiar una flor, es diu: Sembla de plàstic.

Autor: Eduardo Galeano (Montevideo, 3 de setembre de 1940), periodista i escriptor uruguaià. 


Poema complet: 

Está envenenada la tierra que nos entierra o destierra.
Ya no hay aire, sino desaire.
Ya no hay lluvia, sino lluvia ácida.

Ya no hay parques, sino parkings.

Ya no hay sociedades, sino sociedades anónimas.
Empresas en lugar de naciones.
Consumidores en lugar de ciudadanos.
Aglomeraciones en lugar de ciudades.
No hay personas, sino públicos.
No hay realidades, sino publicidades.
No hay visiones, sino televisiones.
Para elogiar una flor, se dice: Parece de plástico.


Font: "Vista del crepúsculo, al fin de siglo". A: Patas arriba. La escuela del mundo al revés (1998). Vista a Conectados y austeros.

Pensées, sujets, fragmens (1910)Els moralistes no posen en pràctica totes les seves màximes. Però, per ventura els sabaters es posen totes les botes que fan? El periòdic és una botiga on es venen al públic les paraules del color que ell les vol

Autor: Honoré de Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 - París, 18 d'agost de 1850), escriptor francès.

Font: Vista al llibre Bernat i Baldoví i el seu temps. Universitat de València, 2002, p.392.

Nota: Avui és el Dia mundial de la llibertat de premsa.