Si un dia assolim realment la unitat voldrà dir que els espanyols ens han tornat a tancar al soterrani

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Font: "La unitat", article publicat a El Singular Digital (11/11/2013).

Context: Ja sé que molta gent demana la unitat de bona fe però apel·lar als instints amb arguments ideològics a mi em sembla contraproduent i hipòcrita. Gaziel, per exemple, va proposar al president Companys sacrficar-ho tot a la unitat dels catalans, però ell no va sacrificar ni va arriscar res per ajudar a assolir-la. Només quan -per un error de càlcul- ja no va tenir res a perdre va començar a dir què pensava d'alguns temes importants, es va posar a escriure en el seu idioma i es va situar inequívocament en el seu bàndol. Un pot apel·lar a la unitat per fer discursos èpics, o per espolsar-se les responsabilitats de sobre, però val més que tothom tingui ben clar que si un dia assolim realment la unitat voldrà dir que els espanyols ens han tornat a tancar al soterrani. Llavors tornarem a tenir un sol escriptor, un sol poeta, un sol polític i un sol article per escriure. I alguns dels que ara s'obsessionen amb la unitat trobaran que la monotonia del país els engavanya.

Per damunt de tot, unitat, si ens volem salvar: un molt meditat i molt intel·ligent front únic nacional

Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català. 

Citació més llarga: Permeteu-me que prossegueixi encara pensant en veu alta, sense el més lleu vestigi d’impertinent consell, que ni em demaneu ni tinc cap autoritat per donar-ne cap a ningú, i molt menys a vós. La veritat és, però, com sabeu prou bé, que estem molt i molt desunits, i el que ens cal és, per damunt de tot, unitat, si ens volem salvar: un molt meditat i molt intel·ligent front únic nacional. Ens cal tothom sense exclusions, fins i tot els claudicants –n’hi ha hagut a centenars i centenars de milers–, fins i tot els llestos de professió i els cínics, fins i tot els envanits per la falsa i grollera seguretat de l’or, fins i tot –si em tolereu un punt d’exageració– els traïdors. Ens cal utilitzar tothom, i aquesta és la difícil però no impossible feina de vosaltres, els dreturers polítics, no la nostra, simples escriptors.

Font: Carta al president de la Generalitat Josep Tarradellas (Barcelona, 29 de desembre de 1968). Vista a "Espriu respon a Tarradellas", de Francesc Foguet i Boreu (Núvol, 24/01/2013).

Nota: Segons Francesc Foguet: "L’estiu del 1968, Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, va enviar al poeta Salvador Espriu un dossier confidencial en què atacava durament Òmnium Cultural per intentar de dur-lo a les seves posicions polítiques. Espriu se’n va esmunyir amb una lletra que reproduïm a continuació, tot defensant una actitud intel·lectual de «ferotge independència», en paraules de Maria Aurèlia Capmany." 

Foto: Pau Barceló.

L'art també és aquest moviment que exalta i nega al mateix temps. "Cap artista no tolera el que és real", diu Nietzsche. És veritat; però cap artista no pot passar sense el que és real. La creació és exigència d'unitat i rebuig del món. Però rebutja el món a causa del que li falta i no del que, a vegades, és

Autor: Albert Camus (Mondovi, Algèria, 7 de novembre de 1913 - Villeblevin, França, 4 de gener de 1960), escriptor i filòsof francès, premi Nobel de Literatura l'any 1957.

Font: L'Homme révolté (1951).

 

Abans com ara, la llengua és l'expressió més clara d'aquesta unitat nacional espanyola, que és una unitat nacional castellana

Autor: Joan F. Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939), escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.

Font: De l'article "Suïssa, la llengua, el tren". Article publicat a El Punt Avui (14/09/2012). Vista al seu Twitter.

Sembla mentida que els que defensen amb tanta vehemència la lliure elecció de model lingüístic ho facin en nom de la unitat d'Espanya

Autor: Juan Jiménez Salcedo, (para)traductor una mica franchute, professor d'universitat, canadianista i piulador espanyol.

Citació més llarga (original): Las dos lenguas no pueden pues ser iguales porque la lengua minorizada necesita protección. Cualquier discurso que sostenga que el castellano está minorizado en Cataluña porque no es lengua vehicular de la enseñanza parte de una falacia, que no es otra que la de considerar que las dos lenguas son social y demográficamente iguales y que, por tanto, se puede reconocer en educación un derecho individual a elegir la lengua de escolarización. La aplicación de ese principio tendría sin duda un efecto nefasto sobre el catalán en una comunidad autónoma con una tasa tan alta de castellanohablantes y alófonos y contribuiría a la segregación en dos sistemas educativos distintos. La segregación lingüística ha podido tener su utilidad política en Bélgica, un país cuya única viabilidad como Estado pasa por el confederalismo, pero en Cataluña lo único que haría sería inventar una separación en comunidades lingüísticas allí donde nunca ha existido. Parece mentira que quienes defienden con tanto ahinco la libre elección de modelo lingüístico lo hagan en nombre de la unidad de España. La implantación de semejante aberración no provocaría más que la escalada exponencial de un conflicto lingüístico que existe porque hay contacto de lenguas, pero en el que nunca ha habido hostilidad entre comunidades lingüísticas, como sí ocurre en Bélgica.

Font: Vista al seu bloc, Tráns-hito(s).