Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris infinit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris infinit. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de novembre del 2013

Rancorosa i nostàlgica, la civilització construeix una petita ciutat dins de cada bosc i un petit bosc dins de cada ciutat. Aquest exercici es multiplica fins a l'infinit a l'interior de cada persona



Autora: Erika Martínez. "Nació en 1979. Es doctora en Filología Hispánica y licenciada en Teoría de la Literatura por la Universidad de Granada. Ha publicado los poemarios El falso techo (Pre-Textos, 2013) y Color carne (Pre-Textos, 2009), que obtuvo el Premio de Poesía Joven Radio Nacional de España. Es también autora del libro de aforismos Lenguaraz (Pre-Textos, 2011). Ha preparado la edición de Quiroga íntimo (Páginas de Espuma, 2010) y de varios volúmenes de poesía contemporánea chilena, argentina y española publicados por Visor, DVD, Renacimiento y la UNAM."


Font: Lenguaraz (Pre-Textos, 2011). També és al seu web.


Original: Rencorosa y nostálgica, la civilización construye una pequeña ciudad dentro de cada bosque y un pequeño bosque dentro de cada ciudad. Se multiplica este ejercicio hasta el infinito en el interior de cada persona. [ES]


Foto: Del seu web.




dimarts, 5 de novembre del 2013

dimecres, 12 de juny del 2013

Els ulls mirant a l’infinit i la boca entreoberta en un gest que semblava de sorpresa, o potser un darrer intent d’agafar aire




Autora: Dolores Redondo (Sant Sebastià, 1969). "Va estudiar Dret i durant alguns anys va treballar en el negoci de la restauració. Va començar escrivint històries curtes i contes infantils. L'any 2009 va publicar Els privilegis de l'àngel, la seva primera novel·la. El guardià invisible és el primer volum de la trilogia de Baztan."


Font: El guardià invisible. Barcelona, Columna Edicions, 2013. Traducció de Laia Font i Núria Garcia.


Nota: Podeu llegir el primer capítol del llibre aquí.


Text de contraportada: Gairebé vint-i-quatre hores després del descobriment del cos nu d’un adolescent sinistrament col·locat al marge del riu Baztan, s’estableix la connexió amb l’assassinat d’una altra noia un mes abans. La inspectora d’homicidis Amaia Salazar dirigirà una investigació que la portarà als escenaris on va néixer, d’on sempre havia volgut escapar, i haurà de lluitar en dos fronts: trobar l’assassí que està espantant tot el poble i resoldre els seus temors personals i familiars.


Foto: Del seu web.







dimarts, 11 de desembre del 2012

Hi ha, entre tots els pobles, molta gent que vol enretirar de l’edifici meravellós allò que les seves nacions havien aportat per a l’obra comuna, sense preocupar-se de les esquerdes que hi puguin causar i amb la idea equivocada que n’hi haurà prou amb les febles forces de la seva petita comunitat per abastar el cel i l’infinit


Autor: Stefan Zweig (Viena, Àustria, 28 de novembre 1881 - Petrópolis, Brasil, 22 de febrer de 1942), escriptor austríac.

Citació més llarga: Hi ha, entre tots els pobles, molta gent que vol enretirar de l’edifici meravellós allò que les seves nacions havien aportat per a l’obra comuna, sense preocupar-se de les esquerdes que hi puguin causar i amb la idea equivocada que n’hi haurà prou amb les febles forces de la seva petita comunitat per abastar el cel i l’infinit. Per fortuna, d’altres continuen encara al seu lloc, d’altres que opinen que mai un poble o una nació no podran abastar per si sols el que a penes ha aconseguit tota la força europea unificada en segles d’heroica comunitat. Són persones a les quals els agrada creure que aquest monument cal acabar-lo ací, a la nostra Europa, on va començar, i no potser en continents estranys, en Amèrica, en Àsia. (...) Encara no està madura l’hora per a l’activitat comuna. Però si ens limitem a crear, amb l’antic ardor, cadascun al seu lloc, la torre s’aixecarà de nou i a dalt de tot tornaran a trobar-se les nacions.

Font: Vista al web del Josep Conill.

dimecres, 7 de novembre del 2012

divendres, 9 de març del 2012

Els llibres són finits, les trobades sexuals són finites, però el desig de llegir i de follar és infinit, sobrepassa la nostra pròpia mort, les nostres pors, les nostres esperances de pau

Autor: Roberto Bolaño (Santiago de Xile, 28 d'abril de 1953 - Barcelona, 15 de juliol de 2003), escriptor xilè que s’instal·là a Catalunya l’any 1977, després d’haver estat empresonat en els primers temps del cop d’estat i de la dictadura del general Augusto Pinochet.

Original: Los libros son finitos, los encuentros sexuales son finitos, pero el deseo de leer y de follar es infinito, sobrepasa nuestra propia muerte, nuestros miedos, nuestras esperanzas de paz.

Font: El gaucho insufrible (Barcelona: Anagrama, 2004). Vista a l'article "El libro colgado: Bolaño y la lectura", del bloc Archivo Bolaño.