Autor: Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - l'Ametlla del Vallès, 9 de desembre de 1973), periodista, s'inicià professionalment com a crític musical en les revistes catalanistes.
Context: Ens havíem ficat en una foradada de la qual no sabíem ni podíem saber si seria més curta o més llarga. Però aquesta foradada només tenia una sortida i la seva sortida només tenia un nom: la guerra. La guerra de revenja covada pels reaccionaris alemanys des del dia 11 de novembre de 1918 i desitjada, obertament o secretament, una mica per tothom. Aquest fou el mèrit essencial de Hitler, canalitzar les aspiracions de revenja, cada dia més fortes i més nodrides, del poble alemany en general i del seu exèrcit en particular. Totes les teories econòmiques i socials del nacional-socialisme --racisme, superioritat nòrdica, supressió de l'interès, llei de la sang i de la terra, etcètera, etcètera-- eren pures bestieses, falòrnies que no interessaven a cap alemany amb cara i ulls. La revenja era tot un altre afer, puix que la derrota de 1918, una derrota que va deixar una pàtria físicament intacta, el poble alemany mai no se la va empassar. Però el poble alemany volia i dolia. L'esperit alemany és una barreja molt estranya de criticisme i de messianisme. Quan la seva intel·ligència juga, els alemanys poden ésser d'una gran lucidesa, però la seva intel·ligència és molt sovint ofuscada pel redemptorisme i confon els seus interessos amb el benestar de tot un continent o de tota la humanitat. Cal tenir presents totes aquestes coses si es vol comprendre el fenomen Hitler, és a dir, el cas d'un xerraire impenitent, d'un analfabet de la pitjor espècie (la dels que saben llegir i escriure) fent-se l'amo de tot un poble només prometent-li que, gràcies a les seves virtuts i a les seves armes, seria molt aviat l'amo del món. Hitler havia arribat al poder únicament i exclusivament per a preparar i fer la guerra. No calia ésser massa eixerit per endevinar-ho.
Font: Seixanta anys d'anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret. Barcelona, Quaderns Crema, 2007. Vist a l'article
"El xerraire Hitler i la set de revenja del poble alemany", de Jordi Badia i Pere Cardús (Vilaweb, 21/08/2013).
