Tots estalviem per a la vellesa, els uns diners, els altres glòria; nosaltres estalviem bon humor, és per això que ara no en gastem gaire. Ara lluitem i patim i ens malhumorem i critiquem perquè no ens queda més remei. El dia que podré dir: Nuri, ja ets vella ¡tot això s’haurà acabat! Que facin mala cara els joves, que tenen l’edat de fer-ne. Aleshores no diré mai que no a ningú, no criticaré res; seré una espectadora benèvola de tota la comèdia del món i trobaré la felicitat menjant bombons amb els néts d’amagat dels fills

Autora: Núria Folch i Pi (Barcelona, 1916 - 23 de març del 2010), editora catalana. 


Citació més llarga: “Tots estalviem per a la vellesa, els uns diners, els altres glòria; nosaltres estalviem bon humor, és per això que ara no en gastem gaire. Ara lluitem i patim i ens malhumorem i critiquem perquè no ens queda més remei. El dia que podré dir: Nuri, ja ets vella ¡tot això s’haurà acabat! Que facin mala cara els joves, que tenen l’edat de fer-ne. Aleshores no diré mai que no a ningú, no criticaré res; seré una espectadora benèvola de tota la comèdia del món i trobaré la felicitat menjant bombons amb els néts d’amagat dels fills. Aquest terbolí de la lluita per la vida on els pobres joves ens trobem arrossegats, potser ens semblarà aleshores, vist de lluny, un riu ample i calmós. ¡Quines converses, quins silencis i quines becaines farem aleshores! Serà deliciós.”


Font: “Carta de la Nuri” (1941). A: Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales. Barcelona, Club Editor, 2007, p. 579-560. 


Foto: Vista a De casa al club.

És amb vergonya que confesso no haver-me curat mai ni de la meva joventut ni de la meva guerra. ¡Les duc, les duré sempre a la sang com una infecció! Enyoro l'una i l'altra amb una recança tan culpable com invencible... aquella olor de joventut i de guerra, de boscos que cremen i d'herba xopa de pluja, aquella vida errant, aquelles nits sota les estrelles quan ens adormíem amb una pau tan estranya; tot és despreocupació en la incertitud, ¡incerta glòria del cor i de la guerra quan tenim vint anys i la guerra i el cor són nous i plens d'esperança!

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 



Font: Incerta glòria (1956).

Mereixedors són d'honor, glòria e de fama e contínua bona memòria los hòmens virtuosos, e singularment aquells qui per la república no han recusat sotsmetre llurs persones a mort

Autor: Joanot Martorell (Gandia, 1413/15 - 1468), cavaller i escriptor a qui s'atribueix l'autoria del Tirant lo Blanc.

Font: Del pròleg de Tirant lo Blanc. Segons l'Enciclopèdia: Novel·la catalana escrita pel cavaller valencià Joanot Martorell i, en el seu estat conservat, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba, que fou impresa per primera vegada a València l'any 1490, per Nicolau Spindeler, en tiratge de 715 exemplars."  Vista a Minimàlia.

Nota: Segons ACV Tirant lo Blanc, "tal dia com hui s'editava el Tirant lo Blanc. Per això hui celebrem el #TirantDeLlibres a les xarxes".

[La glòria] aquesta planta tardana, amiga de les tombes

Autor: Alfred de Musset (París, 11 de desembre de 1819 - París, 2 de maig de 1857), poeta, dramaturg i novel·lista francès.

Font: Vista a la p. 49 del llibre El meu ofici (La Campana, 2008) de Josep M. Espinàs.