Joaquim Maria Puyal, anomenat 'Vostè pregunta'. Per l'únic que val la pena lluitar és per les utopies. Allò que avui dia és utopia, potser no ho serà el dia de demà. De tota manera, no tenim res més. Som catalans; som ciutadans dels Països Catalans. Si ens deixem perdre això, ho perdem tot com a comunitat. Som un poble colonitzat. No podem desfer-nos de la colonització sense la independència.' L’home que té, és també l’home que té por de perdre. De perdre allò que posseeix, és clar. Això provoca una actitud de recel, de desconfiança envers els altres homes... Ben aviat acaba per identificar-se amb allò que té i no amb allò que és

Autor: Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990), escriptor català.


 
Font: Tocats pel foc. Col·lecció Cangur. Barcelona: Edicions 62, 1976. Vist a Els orfes del senyor Boix.

Si som, siguem i, si no som, deixem-nos/ de somnis, de records i de follies

Autor: Climent Forner i Escobet (Manresa, 1927), sacerdot i poeta català.

Poema complet:

Vosaltres la veieu? Jo no la veig

ni des dels pollegons del Pedraforca;

només hi crec, i amb una fe molt pura,

a prova de prodigis i miracles.

Fou una pàtria. Bella i poderosa

dama d’amors i honors, s’emmirallava

en la profunda i blava mar d’Ulisses,

mentre s’ornava els pits amb tarongina,

es bressolava amb dolços cants de monjos

i es desvetllava al so de roncs clarins.

Ara jeu morta sota fredes lloses

i avergonyides roses en espera

d’un nou oracle que ressusciti.

No és morta, dorm, o és morta ja per sempre?

Cal descalçar-nos i pregar en silenci.

Podem llençar balcons avall senyeres

talment un clam de festa que es desbordi

en quatre rius damunt de les teulades:

d’aigua rosada, els rius no són de sang.

Podem ballar sardanes a la plaça

i fer que les muntanyes amb nosaltres

no parin de ballar-ne: la tenora

fa un espinguet de funeral solemne.

Podem segar a cops de falç fantàstiques

espigues d’or, que no ens duran pa a taula

si les cadenes van oscant la falç.

Podem brandar l’ensenya amb braç ardit,

que no tremola ni una fulla d’àlber.

Podem fer de la parla un baluard,

que l’enemic, astut, és dintre casa.

Podem guarnir de fulles de paraules

el cadavèric Pi de les Tres Branques,

que no reverdirà de primaveres.

El Cavaller, l’ha devorat el drac

i Montserrat és un castell de núvols.

Si un vent de dalt, de ben endalt, no bufa

i esventa cendres i revifa el foc,

se’ns glaçaran de tan ressecs els ossos.

Cal declarar la guerra de la pau

i batre’s a pit nu i ull viu

amb totes les armes invencibles de l’amor.

Mai no serem si no som lliures, mai!

Que els sords ho sentin i que els muts ho cantin:

Mai no serem si no som lliures, mai!

Si som, siguem i, si no som, deixem-nos

de somnis, de records i de follies.

Siguem qui som amb voluntat de ferro.

Només serem allò que vulguem ser,

prínceps que fan honor al nom dels pares

i que s’abriguen amb la sang dels màrtirs.

Poble asservit i desunit, riota

davant altres pobles de la terra!

Posem-nos drets talment un bosc de pins

cridant aurores dins la nit dels segles.

Alcem-nos de la pols com un sol home.

Vosaltres la veieu? Jo no la veig,

només hi crec, i amb una fe molt pura.

Font: Vista a l'article de Quim Torra Escac: independentistes guanyen, a El Singular Digital. Els versos pertanyen al poema Plany per Catalunya.

Així és com jo sóc. O oblido immediatament o no oblido mai

Autor: Samuel Beckett (Dublín, 1906-París, 1989), escriptor irlandès guardonat amb el premi Nobel l'any 1969.

Equivalents: That's the way I am. Either I forget inmediately, or I never forget [EN].

Font: Llegit a Waiting for Godot (o Tot esperant Godot).

Nota: Aclareix l'informant: «La frase és de l'Estragon, un dels dos personatges principals de l'obra. Afegir que jo encara no sé perquè no l'he oblidat. Potser la mateixa citació en conté la resposta».

Agraïment: Gràcies, Joan Martorell, per fer-nos-la arribar a través del formulari.

L'art dolent segueix sent art, igual que una emoció dolenta segueix sent una emoció

Autor: Marcel Duchamp (Blainville-sur-Crevon, 28 de juliol de 1887 - Neuilly-sur-Seine, 2 d'octubre de 1968). Artista i jugador d'escacs francès.

Equivalent: Un mauvais art est quand même de l'art, comme une mauvaise émotion est quand même une émotion [FR].

Font: Vista a Dicocitations.

L'escola no pot i no ha de ser l'únic lloc de formació

Autor: Ivan Illich (Viena, 4 de setembre de 1926 - Bremen, 2 de desembre de 2002), pensador autríac.

Equivalent: L'école ne peut pas et ne doit être le seul lieu de formation [FR].

Font: Comentari previ (del gestor del lloc web?) al document "Propositions pour l'enseignement de l'avenir" elaborat el 1985 a petició del president de la República Francesa Mitterrand i elaborat pels professors del Collège de France (entre els quals Pierre Bourdieu).

Nota: Potser ara s'entén millor el possible ús formatiu de la televisió (proposat a la citació prèvia)? Caldria afegir-hi (fem veure que són 'llocs'): el cinema, la literatura, el [lloc de] treball, la família, el carrer, el bar, Internet, els mitjans de comunicació, etc.

Les coses són com són, perquè eren com eren

Autor: Thomas Gold (Viena, Àustria, 1920 - 2004), astrofísic austríac.

Equivalents: Las cosas son como son porque eran como eran [ES].

Font: Vista a Microsiervos.

A qualsevol carrer de qualsevol ciutat hi ha un ningú que somia en ser algú

Autor: Anònim.

Equivalents: On every street in every city, there's a nobody who dreams of being a somebody [EN].

Nota: Tagline de la pel·lícula Taxi Driver (1976), dirigida per Martin Scorsese i amb guió de Paul Schrader.

Font: Vista a la pàgina Scribbleking, en un article sobre les millors 50 taglines de pel·lícules de tots els temps.