El pitjor enyorament és l'enyorament d'un mateix, enyorar-se d'un estadi passat de la història d'un mateix, car és una pèrdua absoluta de temps, sense cap excusa, cap guany, i amb tots els inconvenients i perversitats que arrossega.

Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear.

Font: El canvi: Des de l'Eixample. Barcelona: Editorial Empúries, 2010.

Foto: Carles Fargas.

Estimo tant el meu enyorament que, si al país que enyoro, un àngel em volgués portar sobtadament, diria a l'àngel: –Àngel, espera't un moment; ara no puc venir; és que no veus que ploro?

Autor: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català.

Poema com déu mana:

Estimo tant el meu enyorament

 que, si al país que enyoro,

un àngel em volgués portar sobtadament,
diria a l'àngel:
  –Àngel, espera't un moment;
ara no puc venir; és que no veus que ploro?

Font: "Enyorament" (1936). Poema vist al bloc La paraula escrita permaneix.