Diego Medrano FernándezEl clítoris de Camille. A vegades dono les gràcies a la meva cigala. Ella que mai no protesta per res. Ella que està d'acord amb tot. Ella que viu adossada a mi com una estàtua, com un pinzell a la recerca del color, i no fa tanta gimnàstica, ni molt menys, com voldria o estaria realment disposada a fer

Autor: Diego Medrano Fernández (Oviedo; 1978), novel·lista, poeta i asssagista.

Font: El clítoris de Camille. Barcrelona: Seix Barral, 2006. ISBN: 978-84-322-1208-6. Vist a Jot Down.

Original: A veces le doy las gracias a mi polla. […] Ella que nunca protesta por nada. Ella que está de acuerdo con todo. Ella que vive adosada a mí como una estatua, como un pincel en busca del color, y no hace tanta gimnasia, ni mucho menos, como quisiera o estaría realmente dispuesta a hacer. [ES]

Imatge: Shunga.

Com més s'ha patit, menys es reivindica. Protestar és una prova que no s'ha travessat cap infern

Autor: Emil Cioran (Raşinari, Transsilvània, 8 d'abril de 1911 - París, 20 de juny de 1995), filòsof romanès. 


Equivalent: Cuanto más se ha sufrido, menos se reivindica. Protestar es una prueba de que no se ha atravesado ningún infierno. [ES] 


Font: Aveux et anathèmes (Confessions i anatemes), 1987. De la versió en espanyol: "Parte 4: Frente a los instantes (I)". Vist al bloc Cioran.