Quan una festa és regalar un llibre i no matar un brau...

Autor: Ivan Panadero (Barcelona, 1975), fotògraf i piulador.

Font: Del seu Twitter.

Fill de puta, no marxes? L’abisme és un perill/ pel ramat i les plantes. Infeliç, ¿quin bandarra/ sopa a la teva mina? ¿No veus el port senzill/ del clar de lluna? El brau prepara la guitarra

Autor: Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998), dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta (que era com més li agradava definir-se) català.

Poema complet:
Fill de puta, no marxes? L’abisme és un perill
pel ramat i les plantes. Infeliç, ¿quin bandarra
sopa a la teva mina? ¿No veus el port senzill
del clar de lluna? El brau prepara la guitarra

per les portes i els cràters. Trist cabdell de cordill,
avar de les ortigues, tanques el cel amb barra
i degolles els bous. ¿Per què no marxes, fill
de puta? ¿Per ventura la tenebra t’amarra

damunt de tu mateix? ¿O potser el teu gran cul
troba el món tosc i gruny i amaga l’arma bruta?
Oh poble, salta el mar! Rebat aquest insult

tan sinistre, amor meu. Escorxa el qui et disputa
la paret de la platja. Ah, tant d’odi insepult,
suma de res! Per què no marxes, fill de puta?



Font: "La pau de l'abisme". Poema vist al bloc del Josep Bargalló, que diu: "Temps abans, Brossa havia dedicat a Franco un altre sonet, que uneix l’elegància mètrica de l’alexandrí amb la contundència dels continus encavalcaments -i l’encara més contundent inici, que esdevé, amb el compliment tòpic del sonet com a forma circular, l’epifonema final- i que, d’una manera o altra, és l’antecedent evident del del 20N. El crit desesperat de tants anys de dictadura."


Nota: Avui fa 37 anys que va morir el dictador. 

«La pell de brau» —un llibre sobre Espanya— és vulgar però enormement savi, ple d'escarafalls i gemecs personals. El meu respecte per Espriu és total

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació completa: Salvador Espriu és un escriptor molt curiós. Al meu entendre, hauria pogut ser un dels prosistes més extraordinaris de la nostra llengua. Ho he sostingut sempre. Hauria pogut ser un Ruyra molt més esvelt, incisiu i psicològicament més complicat. El que ha fet (poc) en la prosa és inoblidable. Però no ha escollit aquest camí i s'ha dedicat a la poesia matisada pel grotesc vital més delirant. Aquesta poesia, l'entenen alguns, i per a molts altres és inintel·ligible. El tracte potser no era aquest. El tracte, el compromís d'aquestes generacions, és acostar el nostre poble a la llengua i a la literatura —de les quals no tenen la menor idea. Espriu és un home d'una gran cultura —de vasta i excel·lent lectura. «La pell de brau» —un llibre sobre Espanya— és vulgar però enormement savi, ple d'escarafalls i gemecs personals. El meu respecte per Espriu és total.

Font: Vista a Notes del capvesprol, de Josep Pla. Edicions Destino, 1992, p. 784.

Nota: M'afegeixo amb retard a l'homenatge a Espriu.