Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nació. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de novembre del 2013

Perquè, segons entenia un altre pensador alemany, Martin Heidegger, 'la llengua és la casa de l’ànima', i som en el llenguatge. No ens realitzem substancialment, llavors, per exemple, en la nació, compromís històric, sinó en el vector de l’idioma, de l’ànima



Autor: Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 14 de març de 1937 - Barcelona, 1 de juliol del 2009), escriptor balear.


Foto: Barceló / Arxiu (treta de l'Avui).


Font: "Das Buch, die Himmel und die Erde / El Llibre, el Cel i la Terra / Books, Heaven and Earth / El Libro, los Cielos y la Tierra", discurs en l'acte de cloenda de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt, el 14 d'octubre del 2007. Podeu accedir al discurs complet clicant a l'enllaç d'aquest resum del discurs.


Context: I per significar el que això representa essencialment i accidentalment, recorro a un filòsof alemany, Johann Gottfried Herder, per a qui l’origen del coneixement i la seva expressió rauen en les sensacions de l’ànima i en les analogies que estableix l’experiència; o sigui, com deia fa un moment, en la vida inscrita en un espai i en el temps. La qual adquireix entitat artística i, fins i tot, transcendència secular a través del llenguatge, conducte del geni literari. Fruit aquest, al seu torn, de la individualitat de cada poble i persona conjugats, amb els seus muscles, intuïció i sensualitat, amb la seva ment desperta.
Perquè, segons entenia un altre pensador alemany, Martin Heidegger, la llengua és la casa de l’ànima, i som en el llenguatge. No ens realitzem substancialment, llavors, per exemple, en la nació, compromís històric, sinó en el vector de l’idioma, de l’ànima. Per tant, del món on som i que interpretem a cada frontissa conjuntural, en tots els seus camins i amb totes les seves criatures. El món d’ahir i el d’avui, com meditava un altre escriptor mediterrani, el grec Empèdocles:
Car, el que és jo, ja he estat un noi i una noia
un arbust i un ocell, peix del mar lluent d’escates.






dijous, 18 d’abril del 2013

Espanya és el resultat d'una expansió-subordinació, no el resultat de cap suma. Mai no hi ha hagut un pacte entre nacions iguals, ni veig com puga haver-n'hi en el futur.



Autor: Joan F. Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939), escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.


Context: Espanya és el resultat d’una expansió-subordinació, no el re­sultat de cap suma. Mai no hi ha hagut un pacte entre nacions iguals, ni veig com puga haver-n’hi en el futur. Perquè la igualtat entre les parts components no pot ser reconeguda, mentre un dels àmbits d’identitat, una de les nacions, siga alhora una part i el tot. És molt simple: Espanya-Castella (l’Espanya acastellanada) no es reconeix a si mateixa com a nació diferent i igual a la nació basca o catalana: es reconeix només com a nació espanyola coincident amb l’Estat. És la nació sense nom propi de part, amb el mateix nom de la «suma». ¿Quina síntesi, pluralitat o acord pot haver-hi quan una de les parts defineix el tot, i es defineix com a tot?


Font: Crítica de la nació pura. Sobre els símbols, les fronteres i altres assaigs impetuosos. València: Tres i Quatre, 1984 (reed. 2005, amb pròlegs de Josep-Lluís Carod-Rovira i Agustí Colomines i Companys). Vist al seu web.




dimecres, 13 de març del 2013

Si Catalunya deixés de ser una Nació esclava, sospito que jo deixaria de ser nacionalista


Autor: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català.
 

Font: «Notes per al meu autoretrat 1936». A: Margarida Prats Ripoll. Màrius Torres. Del poeta al lector. Lleida: Pagès, 2008. Vist al Segre.


dimarts, 29 de gener del 2013

Aleshores, emfàtic, em digué que només la vanitat dels homes fa que, en el viure humà, del nostre planeta en diguin la Terra, però que Déu i els sants en diuen en llur llenguatge etern, la MarA cada nació, un Estat, s'ha dit; però és més: a cada cultura li cal un Estat. I per a la protecció, l'expansió i el domini de la cultura catalana, un Estat protector urgeix, si no es vol la seva desaparició imminent


Nota: Avui fa 26 anys que va morir l'autor i ahir en va fer 120 que va néixer. Curiosament, al revés que Blasco Ibáñez. 

Autor: Josep Vicenç Foix i Mas (Barcelona, 28 de gener de 1893 - Barcelona, 29 de gener 1987), poeta, periodista i assagista català.

Citació més llarga: El catalanisme polític és representat per la tendència general dels catalans a reclamar el reconeixement de llur comunitat com a nació lliure i per llur afany persistent a donar a aquesta comunitat una estructura estatal. Amb mots clars: la independència espiritual en l'ordre de l'esperit; la independència nacional en l'ordre polític. El problema és simple. [...]
Per al restabliment de la llengua catalana, la llengua centro-peninsular era una nosa, un microbi nociu, que cal combatre per tots els mitjans, del qual cal immunitzar la novella adolescència del català. Per a alguns, això és un sentiment vague, una romàntica aspiració; per a d'altres, una voluntat. ¿És lícit de creure que per a l'elevació lingüística del català hom podia seguir altre procediment que el d'allunyar-lo de tot contacte del castellà o espanyol? Això no és menyspreu per aquest idioma: és amor i voluntat pel català. ¿Hi ha un dany per a la cultura en aquest isolament? Si de cas, no serà per a la cultura catalana. [...]
A cada nació, un Estat, s'ha dit; però és més: a cada cultura li cal un Estat. I per a la protecció, l'expansió i el domini de la cultura catalana, un Estat protector urgeix, si no es vol la seva desaparició imminent.   

Font: "Punts de meditació catalanista" (1934). Escrits catalanistes. A: J. V. Foix. Obres completes, 3. Articles i assaigs polítics. Barcelona, Edicions 62, 1985. Vist a Mallorcaweb.com.  


Foto: Fundació J. V. Foix.




divendres, 4 de gener del 2013

Els reis són per a les nacions que encara porten bolquers




Foto 1: El rei Gaspar, a la cavalcada del 2012 a Igualada. Autor: Agustí Olivé Orobitg. Vista al web dels Reis d'Igualada.

Foto 2: El patge Faruk, amb una nena que no sé si porta bolquers, a la cavalcada del 2012 a Igualada. Autor: Ricard Lamolla Montal. Vista al web dels Reis d'Igualada.



Autor: Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer de 1802 - Paris, 22 de maig de 1885), escriptor i poeta del Romanticisme francès.

Font: Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Editorial Claret, 1997.  




dimarts, 11 de desembre del 2012

Hi ha, entre tots els pobles, molta gent que vol enretirar de l’edifici meravellós allò que les seves nacions havien aportat per a l’obra comuna, sense preocupar-se de les esquerdes que hi puguin causar i amb la idea equivocada que n’hi haurà prou amb les febles forces de la seva petita comunitat per abastar el cel i l’infinit


Autor: Stefan Zweig (Viena, Àustria, 28 de novembre 1881 - Petrópolis, Brasil, 22 de febrer de 1942), escriptor austríac.

Citació més llarga: Hi ha, entre tots els pobles, molta gent que vol enretirar de l’edifici meravellós allò que les seves nacions havien aportat per a l’obra comuna, sense preocupar-se de les esquerdes que hi puguin causar i amb la idea equivocada que n’hi haurà prou amb les febles forces de la seva petita comunitat per abastar el cel i l’infinit. Per fortuna, d’altres continuen encara al seu lloc, d’altres que opinen que mai un poble o una nació no podran abastar per si sols el que a penes ha aconseguit tota la força europea unificada en segles d’heroica comunitat. Són persones a les quals els agrada creure que aquest monument cal acabar-lo ací, a la nostra Europa, on va començar, i no potser en continents estranys, en Amèrica, en Àsia. (...) Encara no està madura l’hora per a l’activitat comuna. Però si ens limitem a crear, amb l’antic ardor, cadascun al seu lloc, la torre s’aixecarà de nou i a dalt de tot tornaran a trobar-se les nacions.

Font: Vista al web del Josep Conill.

dimarts, 4 de desembre del 2012

José Rodrigo VillalpandoPero como a cada nación parece que señaló la naturaleça su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algun tiempo para logralo, y mas cundo el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo, y amante de las cosas de su Pais, y para esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias mui templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado



Autor: José Rodrigo Villalpando (Saragossa, 1668 - Madrid, 7 de desembre de 1741), expert en finances i polític espanyol.

Original i citació més llarga: Lo sexto se podria prevenir el cuidado de introducir la lengua Castellana en aquel Pais. La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es un señal de dominación o superioridad de los Principes o naciones ya sea porque la dependencia o adulación quieren complacer o lisongear, afectando otra naturaleza con la semejança del idioma, o ya sea porque la sugeccion obliga con la fuerza.
[...] Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleça su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algun tiempo para logralo, y mas cundo el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo, y amante de las cosas de su Pais, y para esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias mui templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.

Font: Instrucció secreta del fiscal del Consell de Castella, 29 de gener de 1716. Treta del llibre La persecució política de la llengua catalana (Edicions 62, 1985), de Francesc Ferrer i Gironès. Vista al document 300 anys de persecució del català (ERC).





dilluns, 3 de desembre del 2012

Ja no hi ha societats, sinó societats anònimes./ Empreses en lloc de nacions./ Consumidors en lloc de ciutadans./ Aglomeracions en lloc de ciutats./ No hi ha persones, sinó públics./ No hi ha realitats, sinó publicitats./ No hi ha visions, sinó televisions./ Per elogiar una flor, es diu: Sembla de plàstic.


Autor: Eduardo Galeano (Montevideo, 3 de setembre de 1940), periodista i escriptor uruguaià. 


Poema complet: 

Está envenenada la tierra que nos entierra o destierra.
Ya no hay aire, sino desaire.
Ya no hay lluvia, sino lluvia ácida.

Ya no hay parques, sino parkings.

Ya no hay sociedades, sino sociedades anónimas.
Empresas en lugar de naciones.
Consumidores en lugar de ciudadanos.
Aglomeraciones en lugar de ciudades.
No hay personas, sino públicos.
No hay realidades, sino publicidades.
No hay visiones, sino televisiones.
Para elogiar una flor, se dice: Parece de plástico.


Font: "Vista del crepúsculo, al fin de siglo". A: Patas arriba. La escuela del mundo al revés (1998). Vista a Conectados y austeros.

dijous, 20 de setembre del 2012

Hi ha pobles que se senten nació, això no es canvia, són unes arrels, no es canvia per pressions ni fent por, no ho van canviar ni les dictadures, això

Autor: Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956), polític.

Font: Intervenció del president de Catalunya després de la reunió amb el president espanyol, Mariano Rajoy, per tractar del pacte fiscal proposat pel Parlament de Catalunya (20/09/2012).

Foto: © Dpt. Presidència - Generalitat de Catalunya.

divendres, 8 de juny del 2012

Ara, amb la retina desfeta per la imatge de tantes llars destruïdes, podem explicar a les nacions com n’és d’estúpida, de cruel i de bestial la guerra que ens donen com a bona els militars imperialistes...


Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. 

Citació més llarga: Nosaltres avorrim la guerra i si la fem és perquè ens obliguen a fer-la. L’instint de conservació del nostre poble ens mena a acarar-nos amb la ferocitat dels generals feixistes i a ésser tan implacables com ells. Però la guerra no ens agrada ni la sentim, i ara, amb la retina desfeta per la imatge de tantes llars destruïdes, podem explicar a les nacions com n’és d’estúpida, de cruel i de bestial la guerra que ens donen com a bona els militars imperialistes...   

Font: Unitats de xoc (1938). Vista a la guia de lectura elaborada per Biblioteques de Barcelona per "commemorar el centenari del naixement de Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís-Gener (Tísner), autors catalans que van viure de prop la Guerra Civil espanyola i van sofrir un exili forçós a Mèxic. La guia recull els documents d'aquests autors presents a les Biblioteques de Barcelona".