divendres, 30 de novembre del 2012

Avui en dia hi ha un veritable 'racisme' respecte a la gent lletja, més que cap a la gent negra o àrab


Autora: Saphia Azzeddine (Agadir, Marroc, 12 de desembre de 1979), escriptora, guionista i actriu francomarroquina.

Context: Ahora bien, la belleza, en general, es como todo: tiene efectos perversos. Creo que si me dieran a elegir, de todas maneras, preferiría ser guapa, porque en mi opinión, hoy en día hay un verdadero racismo respecto a la gente fea, más que hacia la gente negra o árabe. Creo que el auténtico racismo está ahí. Y por otro lado, me encanta la belleza; me encanta que la belleza de alguien me arrolle cuando entra en un sitio; me encanta que dejemos de hablar y nos quedemos mirando a un hombre o una mujer hermosa, elegante. Hay algo poético, algo que nos sobrepasa en ello. Pero también hay efectos perversos en la belleza. No me invento nada, son los que conocemos. A menudo, a las mujeres hermosas no se las toma en serio: rápidamente tienen que convencer con otra cosa. Y también es un poco por su culpa, no siempre es culpa de los hombres.

Font: D'una entrevista a El Diario.es (29/11/2012).

El meu febrejant desig rabejant-se/ en la flonjor més secreta del teu cos,/ on tot secret és gaubança/ i el tacte, presagi de deliris


Autor: Francesc Parcerisas i Vázquez (Begues, Baix Llobregat, 30 de novembre de 1944), poeta i traductor.

Poema complet:
i bo i dolent es tanca en cada cosa

     condó ple d'escarabats negres

El meu febrejant desig rabejant-se
en la flonjor més secreta del teu cos,
on tot secret és gaubança
i el tacte, presagi de deliris

Font: Del recull de poemes Dues suites (1976). Vist a Wallorcaweb.com.

Nota: Avui Francesc Parcerisas fa 68 anys.

dijous, 29 de novembre del 2012

Tota l’obra de Gaudí és una crida a la insurrecció de la naturalesa contra la tirania política. Si és tan obvi, per què no es diu? Perquè era català i fins i tot el catedràtic més curt de gambals sap que Catalunya és un país ocupat



Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.


Font: Vista a les "Notes" del seu bloc.

(Amb perdó.) Les dones que no p...gen/ ¿tenen algun interès,/ si no són la nostra mare/ o els ets marit o promès?



Autor: Joan Oliver i Sallarès [pseudònim: Pere Quart] (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), escriptor català.


Font: Joc de cartes: 1948-1984, 21 de febrer de 1950. Joan Oliver, Josep Ferrater Mora [Antoni Turull (cur.)]. Barcelona: Edicions 62, 1988. Vista al Diccionari de citacions catalanes. Barcelona: Edicions 62, 2002.


Nota: Avui fa 113 anys que va néixer Joan Oliver.




El infierno y el paraíso me parecen desproporcionados. Los actos de los hombres no merecen tantoDel conte “El libro de arena” (1975). No em dol la solitud: bastant esforç és tolerar-se un mateix i les seves manies


Autor: Jorge Luis Borges (Buenos Aires, Argentina, 24 d' agost de 1899 - Ginebra, Suïssa, 14 de juny de 1986), escriptor argentí. 


Original: No me duele la soledad: bastante esfuerzo es tolerarse a uno mismo y a sus manías. [ES]


Font: Del conte “El libro de arena” (1975). Vista a Escribir y viajar.



L’aritmètica condueix a la filologia, i la filologia al crim


Autor: Eugène Ionesco (Slatina, Romania, 26 de novembre de 1912 - París, 28 de març de 1994), dramaturg francès d'origen romanès.

Font: De l'obra de teatre La leçon (1951). Vista a l'article "Aritmètica", al bloc del Miquel Vigo (29/11/2012).

Context de la font: Al document "Anaconda duerme en clase. Ficciones universitarias" Marcelo Percia diu: "¿Por qué el profesor de La lección de Ionesco mata a la alumna con una cuchillada espectacular en el final de la obra? ¿La jovencita de dieciocho no quiere aprender? ¿Es desobediente, distraída, traviesa, mala alumna? ¿O las cosas ocurren así porque, como advierte la sirvienta, “la aritmética lleva a la filología y la filología al crimen”? ¿Los profesores más viejos se vuelven, todos, asesinos? La chica desea preparar en tres semanas su examen para el doctorado total. París es la capital de Francia, el año se divide en cuatro estaciones, uno y uno son dos. La joven sólo sabe sumar, no entiende el sentido de las restas. El profesor explica que en el mundo no podemos estar seguros de nada. Advierte, también, que no se trata de adivinar sino de razonar. De pronto, la alumna siente dolor de muelas. La inoportuna molestia obstaculiza la precisa transmisión de lo inefable. De a poco la muchacha, al comienzo vivaz, inteligente, dinámica, activa, se transforma. Está fatigada, siente somnolencia, abatimiento nervioso, la lengua se le hace pastosa, presenta dificultad de memoria, manifiesta parálisis pensante, una afasia incipiente. Al cabo, su cuerpo pasivo, blando, inerte, inanimado, insensible, sin reflejos, es víctima de un horror inesperado. Con ella, las asesinadas son cuarenta. ¡Tantos ataúdes llamarán la atención! ¿Qué va a suceder ahora? Nada. La gente está habituada, no pregunta. Al rato, una nueva alumna llama a la puerta."

Penso que no hi ha intel·lectuals de dretes. O són intel·lectuals o són de dretes


Autor: Alberto San Juan (Madrid, 1 de novembre de 1968), actor i empresari teatral.

Context:
—¿Por qué parece que los actores e intelectuales de derechas hacen gracia y los de izquierdas caen mal?
—Yo creo que no hay intelectuales de derechas. O son intelectuales o son de derechas. Otra cosa es que haya gente con habilidad mental, capacidad intelectual y estudios que defienda el poder, que sea reaccionario, que esté en contra de la emancipación del género humano, es decir, que sea de derechas. Pero entonces no es un intelectual porque creo que un intelectual se define por cuestionar el poder, por criticar. Realmente es que no conozco actores de derechas...

Font: D'una entrevista al diari El Mundo (29/11/2012).

La literatura d'esquerres és terriblement avorrida i d'un tedi insondable: sempre diuen el mateix: frases fetes, tòpics, repeticions copiades i indescriptibles collonades. La persona habituada a llegir no ho pot resistir. Tot és hipotètic i en definitiva inventat i fals


Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Una mica més: Després hi ha un altre moralista a França, que fou Sainte Beuve. El seu llibre «Mes poisons», que fou enormement criticat per la infecta i majoritària literatura francesa, és una meravella. Observació autèntica, incomparable, precisa. Tota la literatura que ha persistit i durat és la conservadora, que, en definitiva, és la pessimista.
L'observació de la realitat humana produeix un pessimisme inenarrable. Ho he dit, pàgines més amunt, en parlar del progrés. Hi ha alguns progressos: no hi ha cap progrés. La literatura d'esquerres és terriblement avorrida i d'un tedi insondable: sempre diuen el mateix: frases fetes, tòpics, repeticions copiades i indescriptibles collonades. La persona habituada a llegir no ho pot resistir. Tot és hipotètic i en definitiva inventat i fals. No es pot, literalment, resistir.

Font: Notes per a Sílvia (1974). Vista a Lletres.net.

dimecres, 28 de novembre del 2012

Així és el cor: als ocells lliures no els agrada que els mirin


Autor: Miguel Veyrat (València, 1938), escriptor, traductor i periodista.

Poema complet:
He roto ya el silencio
porque
se marcharon todos.

Y ahora la amapola
en el cráneo
es una herida
que escucha
la oscura canción.

Así es el corazón:
a los pájaros
libres no les gusta
que les miren.

Font: Poema “Le dormeur du val”. Vist a A media voz.

Un dels errors més greus de la naturalesa és la terrible desproporció que hi ha entre el temps que passem morts i el temps que passem vius


Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Original: ERROR DE LA NATURALEZA. Uno de los más graves errores de la naturaleza es la terrible desproporción que existe entre el tiempo que pasamos muertos y el tiempo que pasamos vivos.

Font: Autopista. Barcelona: Crítica, 2012, 192 p. Vista a Documenta minima., ons ens diuen: "Publicado originalmente en 1970 como una parodia de la obra Camino de Escrivà de Balaguer, como explica Antonio Fraguas Forges en el Prefacio (pp. 7-8), mantiene en la actualidad la misma mordacidad que elogiaba Luis Carandell en el Prólogo a la primera edición (pp. 9-13), también incluido. El diseño editorial dispone el libro en doce secciones, que toman su título de cada signo del zodíaco."

Quan veig una parella de joves/ i m’afiguro que ell la carda i que ella/ pren la píndola o du un diafragma,/ sé que això és el paradís




Autor: Philip Larkin (Coventry, Warwick, 1922 - Yorkshire, 1985), poeta i novel·lista anglès.


Poema complet:
Quan veig una parella de joves
i m’afiguro que ell la carda i que ella
pren la píndola o du un diafragma,
sé que això és el paradís

que els grans hem somiat tota la vida:
bandejar la beateria i qualsevol prejudici
com una màquina de segar passada de moda,
i lliscar tots els joves pel llarg precipici

cap a la felicitat, sense fi. Em pregunto si
algú em va mirar, quaranta anys enrere,
i va pensar: Això sí que és vida!
Res de Déu, ni de suar a les fosques per la fal·lera

de l’infern i tot això, res d’haver d’amagar
tot el que penses del mossèn. Seran ells,
maleït siga, els que no pararan de baixar
pel llarg tobogan, lliures com ocells.


I a l’instant, més que paraules m’afiguro uns finestrals:
els seus vidres fulgents de la llum al zenit
i, més enllà, l’aire blau i fondo, que és fals
i no és enlloc, i que és infinit.




 Poema original:
“High Windows”

When I see a couple of kids
And guess he's fucking her and she's
Taking pills or wearing a diaphragm,
I know this is paradise

Everyone old has dreamed of all their lives–
Bonds and gestures pushed to one side
Like an outdated combine harvester,
And everyone young going down the long slide

To happiness, endlessly. I wonder if
Anyone looked at me, forty years back,
And thought, That'll be the life;
No God any more, or sweating in the dark

About hell and that, or having to hide
What you think of the priest. He
And his lot will all go down the long slide
Like free bloody birds. And immediately

Rather than words comes the thought of high windows:
The sun-comprehending glass,
And beyond it, the deep blue air, that shows
Nothing, and is nowhere, and is endless.


Font: "Finestrals", poema del llibre Finestrals. Barcelona: Labreu edicions, 2009. Traducció de Marcel Riera. Vist a El poiema de la setmana, d'Oriol Gabarró.


Foto: Pascal Renoux.

en el millor dels casos, quan jo mori, tots, tots, bons o dolents, sereu només els meus supervivents


Autor: Joan Oliver i Sallarès [pseudònim: Pere Quart] (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), escriptor català.


Poema complet:
Demano la paraula prèvia.
Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre
i l'Àrbitre.

Que tots vosaltres, tots,
-això anant bé-
sou els meus conterranis:
parents, veïns, creditors meus,
proïsme meu pròpiament dit;
que tots els altres, tots,
bons i dolents
-grocs i negres, antípodes, gitanos-
són, a tot estirar
i encara gràcies,
els meus contemporanis.

Sapigueu que:
quan us veig, de fet,
us suscito, us ressuscito;
i en pensar-vos
us dono una esperança.

Però si us he perdut de vista,
mentre us ignoro o us oblido,
dormiu el son del just,
com se sol dir.
No passeu de potències
en el sentit més trist de la paraula.

Ja ho sé. Molts espereu
amb candeletes
el dia de cantar-me les absoltes.
No us enfileu, si us plau:
en el millor dels casos,
quan jo mori,
tots, tots,
bons o dolents,
sereu només els meus supervivents.


Font: "Ja és hora que se sàpiga", poema del llibre Vacances pagades (1960), inclòs a Antologia bufa. Barcelona: Edicions Proa, 2002. Vist a El poema de la setmana, d'Oriol Gabarró.


Nota: Demà farà 113 anys que va néixer Joan Oliver.


"Per què tot comença?".Viure és provar-ho infinites vegades


Autor: Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 28 de desembre de 1928), poeta català.

Poema complet:
Per què tot comença pel principi?
No té sentit. El temps
et fa salivera a la boca, noia. Així
ressuscita aquella estrella
morta fa mil·lennis
i, veus?
ja s'encén,
ja no és mentida, ja
sé que les coses no s'acaben
ni comencen: s'entrecreuen. Sí, ja sé
que viure és provar-ho infinites vegades.
 

Font: Poema "Per què tot comença?". A: Jerarquies (2003). Vista al seu Twitter i a La paraula nostra.

Nota: La frase de la imatge, escrita en ferro forjat al costat del riu, vol ser la nova salutació de benvinguda a Santa Coloma de Gramenet.

Estar viu és guardar un secret,/ no sabem quin,/ ben embolicat amb les formes/ i les sedes de la llum,/ i segellat amb sang,/


Autor: Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 28 de desembre de 1928), poeta català.

Poema complet: 
Estar viu és guardar un secret
no sabem quin,
ben embolicat amb les formes
i les sedes de la llum,
i segellat amb sang,
i sentir-lo
dins
que es regira
més i més pesant, com un fetus
creixent no expulsable,
o com una flor que s’obrís monstruosa
i saber,
que aquest home que el porta
no el coneixerà mai
sinó massa tard,
quan el veuria
i a les fosques no el veu.

Font: Poema "El Secret". Vista al seu Twitter i a El Club dels poetes.

Quan estimes algú, això et fa més vulnerable perquè t'afecta més allò que visqui, et pugui dir o fer. Però, tanmateix, val la pena


Autor: Germà Sergi d'Assís, prefecte de l'Escolania de Montserrat i piulador.


Font: Del seu Twitter.

Els catalans vam ser víctimes d’un intent de genocidi cultural, però va ser un intent frustrat: no se’n van sortir.


Autor: Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, 30 de juliol de 1921 - Barcelona, 30 de setembre del 2010), escriptor i pedagog.

Font: Títol d'un article de l'agost del 1976 publicat a la revista Reduccions i dedicat "A la memòria d'Antoni Pous i Argila". Vista al Twitter del Joan Josep Isern.

Foto: © Fototeca.cat.

divendres, 23 de novembre del 2012

Els meus veïns són músics. La filla toca el violí i el pare la viola


Autor: Anònim.

Font: Lecheconpan.

Tinc els ulls negres del meu pare. La meva mare té els ulls morats, també del meu pare


Autor: Anònim:

Font: Sinplanes.com.

Nota: Citació massa negra?

Vam quedar de veure'ns aviat. Em va fer vergonya dir-li que desitjava veure-la l'endemà o que desitjava continuar veient-la allà mateix i que ella ja no hauria de separar-se mai de mi


Autor: Ernesto Sábato (Buenos Aires, 24 de juny de 1911 - Santos Lugares, Argentina, 30 d'abril del 2011), assagista i novel·lista argentí.

Original i citació més llarga: Quedamos en vernos pronto. Me dio vergüenza decirle que deseaba verla al otro día o que deseaba seguir viéndola allí mismo y que ella no debería separarse ya nunca de mí. A pesar de que mi memoria es sorprendente, tengo, de pronto, lagunas inexplicables. No sé ahora qué le dije en aquel momento, pero recuerdo que ella me respondió que debía irse. Esa misma noche le hablé por teléfono. Me atendió una mujer; cuando le dije que quería hablar con la señorita María Iribarne pareció vacilar un segundo, pero luego dijo que iría a ver si estaba. Casi instantáneamente oí la voz de María, pero con un tono casi oficinesco, que me produjo un vuelco. [ES].

Font: De la novel·la El túnel (1948). 

A veure quan quedem per follar, que haig de parlar amb tu


Autor: Popular.


Font: Vista aquí, per exemple.

Recordeu que el 5 és la millor nota perquè no és més ric el que més coses té sinó el que menys en necessita


Autor: Anònim.

Font: Lo Mejor de Twitland.


El que sí que li diré és que és una gran ximpleria que V. escrigui en català. Ja se n'aniran curant, de la mania del catalanisme i de la Renaixença


Autor: Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 10 de maig de 1843 - Madrid, 4 de gener de 1920), novel·lista, dramaturg i articulista castellà.
 
Context: En Benito Pérez Galdós deia a la seva: “Yo no quiero aburrir a V. más con la longitud de mi epístola. Lo que sí le diré es que es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se irán Vds. curando de la manía del catalanismo y de la renaixensa. Y si es preciso, por motivos que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí mismos, déjelos V. con su manía y véngase con nosotros. Le recibiremos a V., en el recinto de nuestro Diccionario con los brazos abiertos.”

En Narcís Oller li responia:
“No amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo, ni separatismo, ni otro ogro cualquiera de los terminados en ismo que pueda inventarse algún vecino de la corte tratando de los platónicos poetas del Pelago que el no conoce pero Vd. sí, lo que me hace escribir en catalán. Es algo muy superior, mucho más invencible que el pueril afán de mostrar al orbe mis preferencias por Cataluña que no niego, pero que podría tener del mismo modo y aun alardear de ellas escribiendo en romance. Escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos que retrato, en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como Vd. sabe que hablamos aquí. No puede Vd. imaginar efecto más falso y ridículo del que me causaría a mi hacerlos dialogar en otra lengua, ni puedo ponderarle tampoco la dificultad con que tropezaría para hallar en paleta castellana cuando pinto, los colores que me son familiares de la catalana. …”

Font: "La polémica sobre la cuestión nacionalista catalana, en la correspondecia epistolar, entre Narcís Oller y Benito Pérez Galdós", a càrrec de Maria Lourdes Acosta González. Vist a Des de la Mediterrània.

Imatges: La primera, Pérez Galdós retratat per Sorolla. A sota, Narcís Oller.

Hi havia una vegada un aneguet lleig que va llegir el conte d'Andersen, i va quedar molt content en pensar que el dia de demà arribaria a ser un cigne. El molt imbècil no sabia que era un ànec


Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Original: EL PATITO FEO. Érase una vez un patito feo que leyó el cuento de Andersen, y quedó muy contento al pensar que el día de mañana llegaría a ser un cisne. El muy imbécil no sabía que era un pato.

Font: Autopista. Barcelona: Crítica, 2012, 192 p. Vista a Documenta minima., ons ens diuen: "Publicado originalmente en 1970 como una parodia de la obra Camino de Escrivà de Balaguer, como explica Antonio Fraguas Forges en el Prefacio (pp. 7-8), mantiene en la actualidad la misma mordacidad que elogiaba Luis Carandell en el Prólogo a la primera edición (pp. 9-13), también incluido. El diseño editorial dispone el libro en doce secciones, que toman su título de cada signo del zodíaco."

Me gustan los hombres desesperados, hombres con los dientes rotos y mentes rotas y destinos rotos. Me interesan. Están llenos de sorpresas y explosiones. También me gustan las mujeres viles, las perras borrachas, con las medias caídas y arrugadas y las caras pringosas de maquillaje barato. Me interesan más los pervertidos que los santos. Me encuentro bien entre marginados porque soy un marginado. No me gustan las leyes, ni morales, religiones o reglas. No me gusta ser modelado por la sociedad.M'interessen més els pervertits que els sants. Em trobo bé entre marginats perquè sóc un marginat. No m'agraden les lleis, ni morals, religions o regles. No m'agrada ser modelat per la societat


Autor: Charles Bukowski (Andernach, Alemanya, 1920 - San Pedro, Estats Units, 1994), escriptor estatunidenc.

Citació més llarga: M'agraden els homes desesperats, homes amb les dents trencades i ments trencades i destinacions|destins trencades. M'interessen. Estan plens de sorpreses i explosions. També m'agraden les dones vils, les gosses borratxes, amb les mitjanes|mitges caigudes i arrugades i les cares pringosas de maquillatge barat. M'interessen més els pervertits que els sants. Em trobo bé entre marginats perquè sóc un marginat. No m'agraden les lleis, ni morals, religions o regles. No m'agrada ser modelat per la societat

Font: La senda del perdedor (Anagrama, 1990) (Ham on Rye, Black Sparrow, 1982). Vista a Escribir y viajar.

És obvi que l'atrec. Però també el repel·leixo. I viceversa. Per això som l'un per l'altre i per això no passa res


Autor: Alberto Fuguet (Santiago, 7 de març de 1964), periodista, escriptor i cineasta xilè.

Original: Es obvio que le atraigo. Pero también le repelo. Y viceversa. Por eso somos el uno para el otro y por eso no pasa nada. [ES]

Font: Mala onda (Alfaguara, 1991). Segons la Wikipedia, "en 2011 sacó una edición conmemorativa sin cambios sustanciales pero, en palabras del autor, 'remasterizada'). Vista a Escribir y viajar.

dimecres, 21 de novembre del 2012

Quan estiguis trist posa't a cantar./ Quan estiguis alegre, a plorar./ Quan estiguis buit, buit de veritat,/ posa't a mirar


Autor: Jaime Sabines Gutiérrez (Tuxtla Gutiérrez, Chiapas, 25 de març de 1926 - Mèxic; 19 de març de 1999), poeta i polític mexicà.


Font: Vista a Alma de diamante.

Hi ha nits en què, si no fos per la maleïda gravetat, jo em llançaria al cel


Autor: Manuel Lombardo Duro (Jaén, 1944), poeta espanyol.


Original: Hay noches que si no fuese por la maldita gravedad, yo me arrojaría al cielo. [ES]


Font: Vista a 24 veces por segundo.

Aquella mirada et segueix d'un costat a l'altre, d'esquerra a dreta, de dreta a esquerra. En efecte, la Gioconda es va quedar amb el tic de vigilar dia i nit el seu adúlter marit


Autor: Marcial Fernández, filòsof i escriptor mexicà.

Original: Esa mirada te sigue de un lado a otro, de izquierda a derecha, de derecha a izquierda. En efecto, la Gioconda se quedó con el tic de vigilar día y noche a su adúltero marido. [ES]

Font: Andy Watson, contador de historias. Mèxic: Ficticia, 2005, p. 91. Vista a Palabras mal dichas.

La família és una de les dues grans coses d'aquest món. L'altra és suportar-la


Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Font: Autopista. Barcelona: Crítica, 2012, 192 p. Vista a Documenta minima., ons ens diuen: "Publicado originalmente en 1970 como una parodia de la obra Camino de Escrivà de Balaguer, como explica Antonio Fraguas Forges en el Prefacio (pp. 7-8), mantiene en la actualidad la misma mordacidad que elogiaba Luis Carandell en el Prólogo a la primera edición (pp. 9-13), también incluido. El diseño editorial dispone el libro en doce secciones, que toman su título de cada signo del zodíaco."

La bellesa no és una necessitat, sinó un èxtasi. No és una boca assedegada, ni una buida mà estesa. Sinó, més aviat, un cor ardent i una ànima encantada


Autor: Khalil Gibran (Líban, 6 de gener de 1883 - Nova York, 10 d'abril de 1931), nom amb què és conegut a Occident el poeta, filòsof i artista libanès Ǧubrān Khalīl.

Equivalent: La belleza no es una necesidad, sino un éxtasis. No es una sedienta boca, ni una vacía mano extendida. Sino, más bien, un corazón ardiente y un alma encantada:. [ES]

Font: El profeta (1923). Vista a Escribir y viajar.



Traductor: Joan FusterUna persona del meu entorn dividia els éssers en tres categories: els que prefereixen no tenir res per amagar, abans de veure's obligats a mentir; els que prefereixen mentir, abans que no tenir res per amagar; i, finalment, aquells a qui els agrada al mateix temps mentir i amagar. Li deixo triar la casella que més em convé


Autor: Albert Camus (Mondovi, Algèria, 7 de novembre de 1913 - Villeblevin, França, 4 de gener de 1960), escriptor i filòsof francès, premi Nobel de Literatura l'any 1957.

Equivalent: Una persona de mi círculo dividía los seres en tres categorías: los que prefieren no tener nada que ocultar, antes de verse obligados a mentir; los que prefieren mentir, antes que no tener nada que ocultar; y, en fin, aquellos a quienes les gusta al propio tiempo mentir y ocultar. Le dejo a usted que elija el casillero que más me conviene. [ES]

Font: La chute (1956). Vista a Escribir y viajar.

No és que la guerra sigui la continuació de la política per altres mitjans , sinó que la política és la guerra lliurada per altres mitjans. La llei no neix de la natura , al costat dels deus que freqüenten els primers pastors ; la llei neix de les batalles reals , de les victòries, les massacres , les conquestes que tenen la seva data i els seus herois d'horror » .


Autor: Michel Foucault (Poitiers, 15 d'octubre de 1926 - París, 25 de juny de 1984), filòsof francès.


Font: Histoire de la sexualité (en 3 volums; el primer va aparèixer el 1976 i els dos següents, el 1984).

La gent es pensa que dec ser una persona molt estranya. Això no és correcte. Tinc el cor d'un nen. El tinc en un pot de l'escriptori

Autor: Stephen King (Portland, 21 de setembre de 1947), escriptor estatundienc.

Original: People think that I must be a very strange person. This is not correct. I have the heart of a small boy. It is in a glass jar on my desk. [EN]

Font: La versió original, a Brainy Quote. Una part de la catalana, a La veritat dins la ficció.

¿A tu no et passa que a vegades et despertes amb la consciència exacta que en aquell moment comença una equivocació increïble?


Autor: Julio Cortázar (Brussel·les, 26 d'acost de 1914 - París, 12 de febrer de 1984), escriptor argentí.
 

Original: ¿A vos no te pasa que te despertás a veces con la exacta conciencia de que en ese momento empieza una increíble equivocación? [ES]


Font: Rayuela. Caracas: Biblioteca Ayacucho, 2004, p. 473. Vista a Cortazar Quotes.

Mal anirà pel món aquell qui desconegui la impressió que pot arribar a provocar la seva cara en els altres i els averanys que suggereix


Autor: Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, 17 de gener de 1867 - Barcelona, 21 de novembre de 1941), escriptor català.

Font: Jo! Memòries d'un metge filòsof (1925), capítol I. Vista al Diccionari de citacions catalanes. Barcelona: Edicions 62, 2002.

Foto: A Pedres de Girona diuen: "Bust de Prudenci Bertrana realitzat el 1902 per Ricard Guinó, una còpia en bronze del qual fou instal·lada el 1975 a la Plaça de Catalunya."

Nota: Avui fa 71 anys que va morir Prudenci Bertrana. 

dimarts, 20 de novembre del 2012

ECKEKMANJN.P, . Converses amb Goethe en els darrers anys de la seva vida.


Autor: Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt, 28 d'agost de 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), escriptor alemany i funcionari de la cort de Weimar. 

Traducció: Raül Garrigasait. 

Font: Vista al bloc La casa en obres.

Si vols ser més positiu, deixa anar algun electró


Autor: Marcos Ley González, que diu que és "Nanorrelatista, Comunicólogo e Imaginólogo, Máster en Comunicación y Marketing, Copy/Creativo Freelance".

Font: Del seu Twitter.

Si Franco era el dictador, qui escrivia?


Autor: Riverwave, gos piulador.

Font: Del seu Twitter.

He arribat a creure que el món sencer és un enigma, un enigma inofensiu que ha esdevingut terrible pel nostre intent esbojarrat d'interpretar-lo com si tingués una veritat subjacent


Autor: Umberto Eco (Alessandria, Piemont, 1932), escriptor italià.

Equivalent: I have come to believe that the whole world is an enigma, a harmless enigma that is made terrible by our own mad attempt to interpret it as though it had an underlying truth [EN].

Font:
Vista a The Quotations Page.

Nota: Citació dedicada a en Pere Llada, enigmàtic blocaire del Xarel-10, amb motiu del Dia catosfèric de l’enigma i l’endevinalla: Homenatge Mac McAbeu.

Pere Llada by Carme

Ha mort el dictador més vell d’Europa./ Una abraçada, amor, i alcem la copa!




Autor: Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998), dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta (que era com més li agradava definir-se) català.


Poema complet:
-Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d’algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
 la fi de tants des d’aquell juliol.

Però l’has fet de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!--

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!


Font: "Final!". Poema vist al bloc del Josep Bargalló, que diu: "Avui que el 20N ha esdevingut un guarisme recurrent, bo és recordar que, passi el que passi d’aquí uns mesos -que, malauradament, sembla bastant previsible-, la història recorda un altre 20N gloriós, el del 1975. I Brossa va saber-ne dibuixar els sentiments de tants de nosaltres amb una força que encara em fa estremir avui, i amb l’ajut d’un sonet amb estrambot, seguint els cànons més estrictes dels stilnovisti clàssics."


Vídeo: Diu Bargalló: "Miguel Poveda, en el seu treball discogràfic sobre poetes catalans -Desglaç-, el va versionar [el poema "Final!"] a ritme de tango aflamencat. Senzillament genial." 


Nota: Avui fa 37 anys que va morir el dictador.

Fill de puta, no marxes? L’abisme és un perill/ pel ramat i les plantes. Infeliç, ¿quin bandarra/ sopa a la teva mina? ¿No veus el port senzill/ del clar de lluna? El brau prepara la guitarra

Autor: Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998), dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta (que era com més li agradava definir-se) català.


Poema complet:
Fill de puta, no marxes? L’abisme és un perill
pel ramat i les plantes. Infeliç, ¿quin bandarra
sopa a la teva mina? ¿No veus el port senzill
del clar de lluna? El brau prepara la guitarra

per les portes i els cràters. Trist cabdell de cordill,
avar de les ortigues, tanques el cel amb barra
i degolles els bous. ¿Per què no marxes, fill
de puta? ¿Per ventura la tenebra t’amarra

damunt de tu mateix? ¿O potser el teu gran cul
troba el món tosc i gruny i amaga l’arma bruta?
Oh poble, salta el mar! Rebat aquest insult

tan sinistre, amor meu. Escorxa el qui et disputa
la paret de la platja. Ah, tant d’odi insepult,
suma de res! Per què no marxes, fill de puta?



Font: "La pau de l'abisme". Poema vist al bloc del Josep Bargalló, que diu: "Temps abans, Brossa havia dedicat a Franco un altre sonet, que uneix l’elegància mètrica de l’alexandrí amb la contundència dels continus encavalcaments -i l’encara més contundent inici, que esdevé, amb el compliment tòpic del sonet com a forma circular, l’epifonema final- i que, d’una manera o altra, és l’antecedent evident del del 20N. El crit desesperat de tants anys de dictadura."


Nota: Avui fa 37 anys que va morir el dictador.