Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris idioma. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris idioma. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de novembre del 2013

Perquè, segons entenia un altre pensador alemany, Martin Heidegger, 'la llengua és la casa de l’ànima', i som en el llenguatge. No ens realitzem substancialment, llavors, per exemple, en la nació, compromís històric, sinó en el vector de l’idioma, de l’ànima



Autor: Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 14 de març de 1937 - Barcelona, 1 de juliol del 2009), escriptor balear.


Foto: Barceló / Arxiu (treta de l'Avui).


Font: "Das Buch, die Himmel und die Erde / El Llibre, el Cel i la Terra / Books, Heaven and Earth / El Libro, los Cielos y la Tierra", discurs en l'acte de cloenda de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt, el 14 d'octubre del 2007. Podeu accedir al discurs complet clicant a l'enllaç d'aquest resum del discurs.


Context: I per significar el que això representa essencialment i accidentalment, recorro a un filòsof alemany, Johann Gottfried Herder, per a qui l’origen del coneixement i la seva expressió rauen en les sensacions de l’ànima i en les analogies que estableix l’experiència; o sigui, com deia fa un moment, en la vida inscrita en un espai i en el temps. La qual adquireix entitat artística i, fins i tot, transcendència secular a través del llenguatge, conducte del geni literari. Fruit aquest, al seu torn, de la individualitat de cada poble i persona conjugats, amb els seus muscles, intuïció i sensualitat, amb la seva ment desperta.
Perquè, segons entenia un altre pensador alemany, Martin Heidegger, la llengua és la casa de l’ànima, i som en el llenguatge. No ens realitzem substancialment, llavors, per exemple, en la nació, compromís històric, sinó en el vector de l’idioma, de l’ànima. Per tant, del món on som i que interpretem a cada frontissa conjuntural, en tots els seus camins i amb totes les seves criatures. El món d’ahir i el d’avui, com meditava un altre escriptor mediterrani, el grec Empèdocles:
Car, el que és jo, ja he estat un noi i una noia
un arbust i un ocell, peix del mar lluent d’escates.






dimecres, 8 de maig del 2013

Parli bé. Sigui patriota. No sigui bàrbar. És de bon cavaller que vostè parli el nostre idioma oficial, o sigui, el castellà. És ser patriota. Visca Espanya i la disciplina i el nostre idioma cervantí. Amunt Espanya!






Font: Segons el bloc Gokuentou: "O nome do post procede duns panfletos que a propaganda franquista distribuía desde a Coruña para toda Galicia para adoctrinar no uso do castelán como lingua de prestixio e denostando o galego, que sobreviviu grazas á nosa cabezonería e respecto pola nosa identidade e cultura." A la imatge es pot llegir l'any 1942.





dimarts, 4 de desembre del 2012

José Rodrigo VillalpandoPero como a cada nación parece que señaló la naturaleça su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algun tiempo para logralo, y mas cundo el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo, y amante de las cosas de su Pais, y para esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias mui templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado



Autor: José Rodrigo Villalpando (Saragossa, 1668 - Madrid, 7 de desembre de 1741), expert en finances i polític espanyol.

Original i citació més llarga: Lo sexto se podria prevenir el cuidado de introducir la lengua Castellana en aquel Pais. La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es un señal de dominación o superioridad de los Principes o naciones ya sea porque la dependencia o adulación quieren complacer o lisongear, afectando otra naturaleza con la semejança del idioma, o ya sea porque la sugeccion obliga con la fuerza.
[...] Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleça su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algun tiempo para logralo, y mas cundo el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo, y amante de las cosas de su Pais, y para esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias mui templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.

Font: Instrucció secreta del fiscal del Consell de Castella, 29 de gener de 1716. Treta del llibre La persecució política de la llengua catalana (Edicions 62, 1985), de Francesc Ferrer i Gironès. Vista al document 300 anys de persecució del català (ERC).





Que qualsevol poble del món parli el seu idioma és un perill per a l'hegemonia del poble espanyol


Autor: Calavera, piulador.



Font: Del seu Twitter.

No em sé desconhortar de la nostra petitesa. Alguns dels pobles que han estat agents més subtils de la civilització conegueren igual o pitjor penúria pel que fa a la demarcació territorial i al nombre de llurs vivents. Però cal excel·lir, cal expandir-se endalt, i això no es guanya sinó per àrdua qualitat. En el pitjor del cas, preferiria la meva pròpia in­digència a la d’un veí. La diferència és que la meva no es resignaria pas definitivament a un motlle burocràtic sense substància o a un esperit felibresc en perpètua evaporació. Però la manera que te l’arbre de riure’s de la tàpia que tanmateix el defensa és de branquejar per damunt del camí, com si diguéssim a tot cel. “Universalitat i cultura”, La Publicitat i El Matí, 30 d’abril de 1935


Autor: Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, 4 de juny de 1970), poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.



Font: 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú. Girona: CCG edicions, 2011, pàg. 35.

dijous, 18 d’octubre del 2012

Què es deuen pensar que és, un conflicte lingüístic? La gent atonyinant-se per les cantonades per decidir quin idioma es fa servir?, o insultant-se al crit de xarnego per aquí, catalufo per allà?

Autor: Pau Vidal (Barcelona, 1967), filòleg i escriptor català.

Citació més llarga:
Què es deuen pensar que és, un conflicte lingüístic? La gent atonyinant-se per les cantonades per decidir quin idioma es fa servir?, o insultant-se al crit de xarnego per aquí, catalufo per allà? Entre els professionals del gremi, s’entén per conflicte lingüístic la cohabitació de dues llengües o més en un mateix territori que es disputen el predomini de determinades funcions. Per exemple, la llengua col·loquial. Quan escriptors, guionistes i traductors es queixen que no tenen prou recursos per reproduir la parla del carrer, qui acusen? Qui és el responsable de la castellanització massiva de la llengua oral? El franquisme? La immigració? Els autòctons? Les autoritats? Però quines, les acadèmiques o els responsables polítics? Qui és el dolent de la pel·lícula, el que diu follar perquè s’adapta als temps o el que fa servir cardar perquè no s’hi avé?

Font: D'un article a Vilaweb (18/10/2012).

dilluns, 18 de juny del 2012