Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rei. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rei. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 de setembre del 2013

Els reis, les reines, els alfils, els cavalls i les torres es podran moure d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra, i de dalt a baix i de baix a dalt, com els doni la gana, per tal d'eliminar els peons. Aquests només es podran moure cap endavant i per la mateixa columna. Per la nova federació dels estats/escacs, les noves regles agiliten el joc i el fan més rendible



Nota: Joaquim Horta va morir ahir a 83 anys.



Autor: Joaquim Horta i Massanés (Barcelona, 20 de novembre de 1930 - 16 de setembre del 2013), poeta, traductor i editor.


Citació completa: Per decret multinacional al peó substituí l'escac al rei, tan conegut de tots. La substitució, però, es va fer d'una forma ben grollera, sense cap subtilesa. El nou ordre de joc, seguint, però, l'ordre de sempre, cal executar-lo de la manera següent: els reis, les reines, els alfils, els cavalls i les torres es podran moure d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra, i de dalt a baix i de baix a dalt, com els doni la gana, per tal d'eliminar els peons. Aquests només es podran moure cap endavant i per la mateixa columna. Per la nova federació dels estats/escacs, les noves regles agiliten el joc i el fan més rendible. 


Font: "Joc d'escacs anomenat de Maastrich per a ordinador compatible". A: Home que espera: Selecció de textos, 1955-1992. Argentona: L'Aixernador, 1993. Vist a Escriptors.cat.


Foto: El Punt Avui.



divendres, 24 de maig del 2013

Pensà el rei: jo sóc el rei. (Pensà el bou: jo sóc el bou.) Parlà el bou i digué: mu. (Parlà el rei i digué: tu.)



Autor: José Bergamín Gutiérrez (Madrid, 30 de desembre de 1895 - Hondarribia, 28 d'agost de 1983), escriptor.



Font: Escritos en Euskal Herria. Tafalla: Editorial Txalaparta, 1995. Vist a "No era una transició. Era un carnaval", de Xavier Montanyà (Vilaweb, 23/05/2013). La traduccíó deu ser seva.





dilluns, 6 de maig del 2013

"Sèrbia i el perdó". (El Matí Digital, 26/04/2013).


Autor: Joan Safont (Mataró, 1984), "periodista i advocat. Va estudiar dret a la UPF i un màster de periodisme a Blanquerna. Col·labora en diversos mitjans locals i nacionals. Ha escrit guions de documentals i li interessa especialment la intel·lectualitat catalana davant la Gran Guerra i el periodisme català dels anys 20-30. Director d’El Matí Digital. @joansafont."


Font: "Sèrbia i el perdó". (El Matí Digital, 26/04/2013). 






dimarts, 19 de març del 2013

Càstig merescut serà del criminal patiment de Castella sota els seus reis, pel qual es va acontentar d'envejar d'Aragó la seva llibertat ajudant a prendre-se-la, sense aspirar a ser lliure


Autor: Antoni Puig i Blanch (Mataró, 1775 - Sommers Town, Londres, 1840), més conegut com Antoni Puigblanch "per ser la manera com firmava els seus escrits, va ser un hebraista, polític i escriptor".

Font: Opúsculos gramático-satíricos (1829).


Original: Franceses que sean los catalanes, bajo cuyo nombre entran tambien los de las Islas Baleares, lo cual será en substancia volver a ser lo que han sido, además de pasar de repente sin menearse de donde están, ni rebullirse, a ser parte de una de las naciones mas sabias i mas poderosas de Europa, siéndolo ahora de las mas atrasadas en todo i débil, excepto Portugal, gracias a la mal definida i bien bautizada lealtad de Castilla, va a abrírseles un ancho campo de comercio i de colonizacion en la opuesta costa de Africa ocupada hoi por la Francia, sin que su comercio con las antiguas cololonias españolas deje de ser el que fué, antes bien siendo con menos trabas, i mas extenso. Lo que es para la Francia, cualquier mediano político ha de conocer que la Cataluña le valdrá por mas que por una provincia de las comunes, en especial si lleva adelante su proyecto sobre el Africa, cuyo comercio y navegación desde Marruecos hasta el Ejipto i la Siria hacían antiguamente los catalanes. Merecido castigo será del criminal sufrimineto de Castilla bajo sus reyes, por el que se contentó con envidiar a Aragon su libertad ayudando a quitáresela, sin aspirar a ser libre; ni la Inglaterra, si esto se verifica, dejará de padecer la reaccion de la conducta pérfida de Castlereagh i de Wellington para con la España constitucional. En la marina le será de una inmensa utilidad a la Francia la Cataluña con sus muchos i buenos marineros, con sus varios puertos naturales que pueden habilitarse, con las maderas del Pirineo bajadas por el Ebro, &c. No fué a humo de pajas aquella anticipada agregacion por Bonaparte.

Imatge: Bust de terracotta d'Antoni Puig i Blanc - © Fototeca.cat.


dimecres, 13 de febrer del 2013

La reina negra va sucumbir a l'alfil blanc, un cavall negre va atropellar la blanca. Els reis, ja vidus, van firmar la pau decretant taules


Autor: Antonio Cruz (Frías, Santiago del Estero, 1951), mestre, metge i escriptor argentí.

Original: TABLAS. La reina negra sucumbió al alfil blanco; un caballo negro atropelló a la blanca. Los reyes, ya viudos, firmaron la paz decretando tablas. 

Font: Cuaderno de microrrelatos II, col·lecció Albigasta, Santiago del Estero, 2011, 56 p. Vist a Documenta minima.

dijous, 6 de setembre del 2012

L’Edat Mitjana va ésser una època conflictiva. La donzella comtal (que no tenia la vista massa fina) va estendre els braços per rebre a cor obert una cosa voladora que li semblava un colom. Però en realitat era una fletxa disparada per un rei que estava renyit amb el seu pare, i la donzella caigué sense comprendre res de res

Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. 

Font: "Temps difícils", conte del llibre Tot s'aprofita (1983). Vist al bloc del Joan Pinyol, que "en commemoració del mes del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembre de 1912", publica "cada dia un microconte seu".



dimecres, 20 de juny del 2012

M’arriben avisos perquè en la declaració d’Hisenda marqui amb un signe la casella destinada a 'Persones al seu càrrec' posant-hi que mantenim reis, governs, banquers… i tota la pesca. És una idea

Autor: Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 22 de desembre de 1933 - Barcelona, 19 de juny de 2012), escriptor i pedagog català.

Font: El diari El Punt Avui publica avui (20/06/2012) l'última col·laboració d'Emili Teixidor al setmanari Presència. 

Nota: Emili Teixidor va morir ahir, 19 de juny del 2012.

Que fàcil que hauria estat catalanitzar l'Aragó. Tot hi duia, la geografia, la història, la filologia; tot va anar bé i ens hi encaminàvem mentre tinguérem una dinastia nacional, després el carro rodolà pel pedregar quan, sense reis propis, començà a dir-hi la seva el poble



Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 


Citació més llarga: Que fàcil [que] hauria estat catalanitzar l'Aragó. Tot hi duia, la geografia, la història, la filologia; tot va anar bé i ens hi encaminàvem mentre tinguérem una dinastia nacional, després el carro rodolà pel pedregar quan, sense reis propis, començà a dir-hi la seva el poble. Avui en dia hi ha cretins que sembla que facin tots els possibles per reduir encara més la nostra pàtria; fora de l'Empordà i de la plana de Vic se senten "estrangers" pertot arreu.


Font: Cartes a Màrius Torres. Club Editor, 2007, p. 304. Carta del 12 d'octubre de 1937.