dijous, 31 de gener del 2013

"El cafè, que duri" (El Temps, 28 de maig de 1984). Per l'article vint-i-sis/ i en cas de greu compromís,/ l'Estat té atribucions/ per passar-se pels c.../ totes les lleis del país


Autor: Ramon Barnils i Folguera (Sant Cugat del Vallès, 13 d'octubre de 1940 - Reus, 14 de març del 2001), periodista català.


Citació més llarga: 

Ara diu que pensen retirar el servei de cafè per a tothom: diu que també entre les autonomies hi ha classes; que no es poden fabricar les autonomies amb fotocopiadora -amb vietnamites, deu dir el gendre dels Omeies de Sevilla, que és un carrossa de la política-; que a Catalunya i a les Províncies Bascongades, sí, perquè, allí, hi mana la dreta, i ja se sap que el nacional-autonomisme és cosa de dretes, tret del nacional-autonomisme espanyol que és cosa de tothom, com Hazienda.

Però que els altres, no; als altres, l'estat els regularà l'autonomia segons que li ho permeti l'article 26, i que, una vegada més, convé de fer públic per a il·lustració dels afectats:

        Per l'article vint-i-sis
        i en cas de greu compromís,
        l'Estat té atribucions
        per passar-se pels c...
        totes les lleis del país.

No hi ha com tenir la Brunete pel mànec per governar amb comoditat, efectivament. En un moment determinat, el govern dels joves nacionalistes de Madrid, llavors en mans d'una tal UCD, va assegurar que tots els súbdits de l'Estat eren iguals i que, per tant, si en temps de la república l'autonomia havia sigut només privilegi d'alguns, ara -llavors, que és com si fos ara- en tindria tothom. Es va proclamar l'Estat de les autonomies, i de la Rioja a Múrcia sense Albacete, passant per Castella, amb Lleó, però sense Madrid i en canvi la dita Albacete, va tenir autonomia tothom.

La dita que va resumir aquest moviment ha passat al tresor de la saviesa jurídica universal amb aquesta forma, digna d'un Ortega: "Kaffè per a todos".

"Café para tontos (Cafè per a beneits)", deien els de sempre, pels corredors de Madrid, francament satisfets de la seva murrieria i engrescats per haver-nos fet beure a galet una vegada més.
      

Font: De l'article "El cafè, que duri" (El Temps, 28 de maig de 1984). Vist a Contrastant.net.





Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides


Autor: Carlo Maria Cipolla (Pavia, Llombardia, 5 d'agost de 1922 - Pavia, 15 de setembre del 2000), historiador de l'economia italià.


Font: Allegro ma non troppo (1988). Vist a "Les lleis de l’estupidesa humana", de Sebastià Alzamora. (El Punt Avui, 19/01/2010).






Clar gener, ametller, boira fina. És la neu, amb pas lleu, que empolsina tendre blanc, cada branc de flor rosa. En la llum, tènue fum es reposa...


Autora: Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1 d'abril de 1910 - Cadaqués, 4 d'agost de 1985), poetessa. 


Poema com déu mana:

Clar gener,
ametller,
boira fina.
És la neu,
amb pas lleu,
que empolsina
tendre blanc,
cada branc
de flor rosa.
En la llum,
tènue fum
es reposa... 


Font: Obra poètica completa. Girona: CCG, 2010. Vist al bloc Flux.

Una persona estúpida és la que causa danys a una altra o a un grup de persones sense obtenir-ne un profit, i fins i tot obtenint-ne un perjudici


Autor: Carlo Maria Cipolla (Pavia, Llombardia, 5 d'agost de 1922 - Pavia, 15 de setembre del 2000), historiador de l'economia italià.


Font: Allegro ma non troppo (1988). Vist a "Les lleis de l’estupidesa humana", de Sebastià Alzamora. (El Punt Avui, 19/01/2010).

Tot home és un tanoca rematat com a mínim durant cinc minuts al dia. La saviesa consisteix a no superar el límit


Autor: Elbert Hubbard (Bloomington, Illinois, EUA, 1856-1915), escriptor nord-americà.



Original: Every man is a damn fool for at least five minutes a day. Wisdom consists of not exceeding the limit. [EN]



Font: The Roycraft Dictionary and Book of Epigrams (1923). Vista en català aquí.

Sucava en un got de llet,/ creient que es recarregava,/ la ploma de l’entrecuix/ que li va quedar esgotada/ després de la gran xingada


Autor: Celdoni Fonoll i Casanoves (Calaf, Anoia, 1944), cantant, rapsode i poeta.


Font: Poema de Versos perversos. Barcelona: Ed. La Magrana, 1995, p. 26. Vist a "Literatura 'porca', una pinzellada" (Revista d'Igualada, núm. 17, setembre de 2004).


Foto: Isaac Fonoll.


Estimo tant el meu enyorament que, si al país que enyoro, un àngel em volgués portar sobtadament, diria a l'àngel: –Àngel, espera't un moment; ara no puc venir; és que no veus que ploro?






Autor: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català.


Poema com déu mana:

Estimo tant el meu enyorament
 que, si al país que enyoro,
un àngel em volgués portar sobtadament,
diria a l'àngel:
  –Àngel, espera't un moment;
ara no puc venir; és que no veus que ploro?


Font: "Enyorament" (1936). Poema vist al bloc La paraula escrita permaneix.


Què significa no saber quina relació vols tenir amb una persona? Les coses són blanques o negres. Els dubtes són encreuaments de camins per decidir quina direcció prendre. No s’hi pot romandre perquè seran la teva tomba


Autor: Pius Alibek Hermez (Ainkawa, Kurdistan iraquià, 1955), filòleg, escriptor i restaurador iraquià. [Segons la Viquipèdia, "des del 1997 regenta el popular restaurant Mesopotàmia, especialitzat en cuina de l'Iraq, al carrer de Verdi."]



Font: Arrels nòmades. Barcelona: La Campana, 2010, p. 239. Vist al bloc Kika's log.

 
Citació més llarga: No entenia com es podia dubtar si estaves enamorat d’una persona o no. A més, si t’enamores i les circumstàncies t’ho permeten, alimentes aquest amor i lluites fins al final, i si no t’ho permeten no el revifes i continues fent la teva vida, tret que aspiris a convertir-te en poeta romàntic. Què significa no saber quina relació vols tenir amb una persona? Les coses són blanques o negres. Els dubtes són encreuaments de camins per decidir quina direcció prendre. No s’hi pot romandre perquè seran la teva tomba.

El cervell va més ràpid que la raó: delira, somia, fa salts mortals, funciona de mil maneres. Jo no estic en contra de raonar, ni molt menys, però no considero que la raó sigui el monarca. Vull democràcia interna entre totes les potències de l'ànima


Autor: Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951), poeta.

Font: "Un tros de conversa amb" (Ada Castells i Enric Casasses). Suplement de Cultura del diari El Punt Avui, 09/06/2011.

Context:
A. C.
Abans comentaves que en els teus poemes, de reflexió, poca. De què molta?

E. C.
El cervell va més ràpid que la raó: delira, somia, fa salts mortals, funciona de mil maneres. Jo no estic en contra de raonar, ni molt menys, però no considero que la raó sigui el monarca. Vull democràcia interna entre totes les potències de l'ànima.

A. C.
I ara estem supeditats al paradigma de la raó.

E. C.
Supeditats, en teoria. Hi ha una aparença racional, però a tu et sembla racional que tot funcioni per l'avarícia de quatre organismes internacionals? Si un marcià ve i veu el sistema capitalista et dirà que és molt complicat i no pot funcionar. Qualsevol estructura és més factible que aquesta. 



El podòleg anava religiosament al restaurant cada divendres i provava de suïcidar-se a còpia de peix fregit


Autor: Donald Ray Pollock (Knockemstiff, Ohio, 1954), escriptor estatunidenc.

Font: El dimoni a cada pas (títol original: The devil all the time, 2011). Barcelona: Empúries, 2012. Traducció de Francesc Rovira. Vista al Twitter del Vicenç Pagès Jordà.

Nota: Podeu llegir el primer capítol de la novel·la al web d'Empúries.


El nostre menyspreu per les coses ens alegra quan és apreciat pels altres




Autor: Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962), crític, autor dramàtic, poeta, humanista, historiador, filòsof i escriptor.


Font: El Nuevo Pascual o la Prostitución (1906). Segons la Viquipèdia, "amb el pseudònim Augusto de Altozanos, publica la seva única novel·la, El Nuevo Pascual o la Prostitución, obra humorística, escrita en un castellà traduït directament del català". Vista aquí.

La publicitat avui dia fa la funció del refranyer d'abans


Nota: Avui fa 15 anys que va morir Jaume Fuster.


Autor: Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998), escriptor, assagista i traductor.
 

Font: D'una entrevista de Lluís Bonada (El Temps, 2 de gener de 1995). Vist a Escriptors.cat

Lo pagès és púdic tocant a la hipocresia. Lo ciutadà, franch fins al cinisme


Nota: Avui fa 86 anys que va morir Pin i Soler. 

Autor: Josep Pin i Soler (Tarragona, 11 de maig de 1842 - Tarragona, 31 de gener de 1927), escriptor.

Font: De la seva primera novel·la, La família dels Garrigas (1887). Vist a "Les novel·les dels Garriga de Josep Pin i Soler. Una lectura", per Josep M. Domingo. (Els Marges, 49, 1994).

Imatge: Retrat fet per Ramon Casas i conservat al MNAC a Barcelona.


Si jo demà morís, aquest llibre mai no existiria. Llegeixes pur atzar


Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia.


Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006, p. 36.

Mirada curta, bloqueig, disciplina cega, autoritat mal entesa, llibertat limitada, democràcia de minories: part dels problemes de la política


Nota 1: Quim Nadal fa avui 65 anys.

Autor: Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 31 de gener de 1948), historiador i polític.

Font: Del seu Twitter.

Foto: Del seu web.

Nota 2: A Núvol podeu llegir una selecció de piulades seves.

dimecres, 30 de gener del 2013

Si hom vol que els homes tinguin la verga en erecció, [cal] prendre una lliura de suc de pastanaga, tres unces d’oli de mostassa i cinc unces d’oli de formigues. Barrejar i després friccionar el penis tres hores abans de colgar amb una dona. En acabat, havent fet l’amor, rentar el penis amb aigua calenta, si no la verga es queda en erecció



Autor: Anònim.

Font:
Mirall del fotre. Barcelona: Ed. Columna, 1996. Vist a "Literatura 'porca', una pinzellada", de Jaume Farrés i Cobelta (Revista d'Igualada, núm. 17, setembre de 2004).

Nota: El mateix Farrés diu: "Val la pena fer referència també a un tractat de consells mèdico-sexuals del segle XIV, possiblement una traducció o adaptació d’un original àrab, que porta per títol Speculum al foder, que traduït vol dir Mirall del fotre. Ha estat molt poc divulgat i algú l’ha qualificat del Kamasutra català. No va adreçat als metges sinó a un públic ampli. El gruix del llibre es dedica a explicar, sense vergonyes, l’execució correcta de l’acte sexual. Entre els molts consells que dóna n’he triat un de molt útil per als mascles que serveix per resoldre problemes de verticalitat viril."






Una infantesa feliç és potser una de les úniques coses que els pares poden donar als seus fills i que els quedi per sempre



Autor: Quim Torra (Blanes, 1962), advocat, escriptor i editor català. 

Context: Tinc una foto de la Carola als jardins de Luxemburg a les darreries del mes d'agost. En una racó davant d'una heura que cau, llànguida, al costat d'una de les fonts del parc. Té un llibre a la falda i sembla que el llegeix. És la imatge del final de la meva infantesa. Poca gent ha tingut la sort de viure una infantesa tan despreocupadament feliç com jo fins al fet d'haver-la allargat quasi fins als 28 anys. Sempre he sostingut que una infantesa feliç és potser una de les úniques coses que els pares poden donar als seus fills i que els quedi per sempre. 

Font: Del bloc Xocolata suïssa.

Crec en les perversions, en els nostres capricis amb arbres, princeses, primers ministres, gasolineres abandonades (més belles que el Taj Mahal), núvols i ocells





Autor: James Graham Ballard (Xangai, 15 de novembre de 1930 - Londres, 19 d'abril del 2009), escriptor anglès.

Font: What I believe (1984). En castellà: En qué creo. Traducció de Claudia Kozak, extreta de la revista Artefacto. En català, a Cibernauta Joan.




L'humor no és un estat espiritual, sinó una visió del món


Autor: Ludwig Wittgenstein (Viena, 26 d'abril de 1889 - Cambridge, 29 d'abril de 1951), filòsof austríac.


Equivalent: El humor no es un estado de ánimo, sino una visión del mundo [ES].


Font: Aforismos. Cultura y valor. Madrid: Espasa Calpe, 1995. Vist a "El ruido de la maquinaria (Wittgenstein i la música)", de Salvador Rubio Marco. En català, a Entropia filosòfica.

L’home, sorprès, s’adona un bon matí/ que enyora la presó, l’exili, la trinxera,/ el camp que amb més suors i angúnies va cavar;/ i que dels seus amors el que més persevera/ és el que més el va fer plorar



Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 


Poema complet
El plaer no deixa record.
Només són dolços en el cor,
després que els anys lleugers han fet folla carrera,
els instants que ens van fer sofrir.
L’home, sorprès, s’adona un bon matí
que enyora la presó, l’exili, la trinxera,
el camp que amb més suors i angúnies va cavar;
i que dels seus amors solament persevera
el que més el va fer plorar.

(Coyoacan, 1947)


Font: "Edat madura". A: Cartes a Màrius Torres (Seguides de 'Viatge d'un moribund'). Barcelona: Club Editor, 2007, p. 652.

"Oda a Clementina". Recordes, Clementina, aquell oreig/ que, removent de Venus el parrús,/ enravena del tot el que, difús,/ llanguia a l'entrecuix en estiueig?


Autor: Carles Riba i Bracons (Barcelona, 29 de setmbre de 1893 - Barcelona, 12 de juliol de 1959), escriptor i humanista català. 


Poema complet:
Recordes, Clementina, aquell oreig
que, removent de Venus el parrús,
enravena del tot el que, difús,
llanguia a l'entrecuix en estiueig?

Recordo la remor i l'estrany pledeig
dels teus sotsllavis reclamant l'intrús
que començava d'espargir, confús,
pels solcs obacs son trèmul degoteig.

I ara em demano, ja esgotat el doll:
si tu no, ¿quina dea apassionada
en jo trempar signava el meu capoll?

Puix hi hagué goig, no Gràcia, en l'abraçada;
¿Fóres tu la qui em féu cridar, com foll:
"Clementina, collons, quina cardada!"?


Font: "Oda a Clementina". Jaume Farrés i Cobelta diu ("Literatura 'porca', una pinzellada". Revista d'Igualada, núm. 17, setembre de 2004): "Segons que publica i dóna a conèixer Quim Monzó [ZZZZZZZ. Barcelona: Ed. Quaderns Crema, 1987, p. 45-46], el poema va ser trobat deu fer cosa de 25 anys en un quadern a la casa que el poeta tenia a Cadaqués. Discutit o no, l’estil és inconfusible, té el to elegíac d’una passió ja extingida".


Escoltar i somriure, això deu ser la civilitat


Autor: Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 7 de març de 1927), escriptor català.

Font: I la festa segueix. Barcelona: Edicions La Campana, 2009. Vist a l'article "Viure no cansa", de Xavier Pla (AVUI, 28/01/2010).

Per una por a les clarors de l'espant, duem la mediocritat com unes ulleres de sol. La vida vertadera és com el migdia d'un estiu, és un enlluernament com una explosió. Viure forans a aquesta llum és no ser ni freds ni calents, i merèixer la mort per haver rebut persona i no haver retornat personalitat


Autor: Blai Bonet i Rigo (Santanyí, Mallorca, 1926 - Santanyí, Mallorca, 21 de desembre de 1997), poeta i novel·lista.




Font: Haceldama (1959). Vist al bloc Exilis.

Hi ha un model de columnista que escriu, per exemple: “Aquest matí he trencat amb la dona que estimava…” I penses: ¿a mi què cony m’importa? El meu ideal és fer articles d'opinió sense opinió. Quan començo a escriure no sé si estic a favor o en contra que els trens surtin de les vies i s'estavellin contra les cases... perquè a mi tant se me'n fot, el meu ideal seria que se me'n fotés tot


Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català. 


Font: D'una entrevista al diari ARA (24/07/2011).


Foto: Francesc Melcion.

La humanitat encara no ha perdut el delit per a sentir-se narrada. Volem ser narrats, explicats, davant els altres, com a personatges


Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Font: Un pensament de sal, un pessic de pebre. Barcelona: Edicions 62, 1992. Vista a Minimàlia.






Les paraules no paren de trucar./ El vent alça les ales, em disfressa/ amb làmines d'acer, que llima el blau/ d'una quimera: un mot a cada pètal./ I la paraula escrita m'haurà de preservar


Autora: Maria Rosa Font i Massot (Sant Pere Pescador, Alt Empordà, 12 de març de 1957), poetessa i blocaire.



Font: Fragment de "Cada paraula escrita", del poemari La llum primera (2004), premi de Poesia Festa d'Elx. Vist al bloc La paraula escrita.





El que importa és mantenir els ulls ben oberts i esforçar-se a l'amarguíssim exercici de veure les coses tal com són


Autor: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català.

Font: Carta de Màrius Torres a la seva família (02/07/1941). Les coses tal com són, a cura de Jordi Julià i Pere Ballart (Acontravent Editors, 2011).

Nota: Segons Quim Torra: "Acontravent publica, a cura dels professors Jordi Julià i Pere Ballart, la prosa de Màrius Torres. A través d'una recerca en les seves cartes, dietaris i articles, apareix un Torres nou, un intel·lectual formidable, un home apassionat. El volum l'integra més de mig miler de fragments escollits entre tota la seva prosa."

I els nostres reis i comtes, de què devien ser reis i comtes?



Autor: Quim Torra (Blanes, 1962), advocat, escriptor i editor català.



Font: Vista al seu Twitter.

dimarts, 29 de gener del 2013

Per damunt de tot, unitat, si ens volem salvar: un molt meditat i molt intel·ligent front únic nacional


Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català. 

Citació més llarga: Permeteu-me que prossegueixi encara pensant en veu alta, sense el més lleu vestigi d’impertinent consell, que ni em demaneu ni tinc cap autoritat per donar-ne cap a ningú, i molt menys a vós. La veritat és, però, com sabeu prou bé, que estem molt i molt desunits, i el que ens cal és, per damunt de tot, unitat, si ens volem salvar: un molt meditat i molt intel·ligent front únic nacional. Ens cal tothom sense exclusions, fins i tot els claudicants –n’hi ha hagut a centenars i centenars de milers–, fins i tot els llestos de professió i els cínics, fins i tot els envanits per la falsa i grollera seguretat de l’or, fins i tot –si em tolereu un punt d’exageració– els traïdors. Ens cal utilitzar tothom, i aquesta és la difícil però no impossible feina de vosaltres, els dreturers polítics, no la nostra, simples escriptors.

Font: Carta al president de la Generalitat Josep Tarradellas (Barcelona, 29 de desembre de 1968). Vista a "Espriu respon a Tarradellas", de Francesc Foguet i Boreu (Núvol, 24/01/2013).

Nota: Segons Francesc Foguet: "L’estiu del 1968, Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, va enviar al poeta Salvador Espriu un dossier confidencial en què atacava durament Òmnium Cultural per intentar de dur-lo a les seves posicions polítiques. Espriu se’n va esmunyir amb una lletra que reproduïm a continuació, tot defensant una actitud intel·lectual de «ferotge independència», en paraules de Maria Aurèlia Capmany." 

Foto: Pau Barceló.


Missenyora i tan puta


Autor: Valentí Puig i Mas (Palma, Mallorca, 14 d'abril de 1949), escriptor i crític literari.

Poema complet:
Qui pogués escoltar tranquil totes les mentides
que conta quan ve de fer-ho amb un altre, i encara
escampa l’olor de gel d’un apartament per hores.
Saluda com un ocell eixerovit i càndid, transmudant-se
en teva, indolent, pèrfida, sempre un poc puta.
¡Missenyora! Aleshores ens abasarda la joventut
extraviada, però l’amor perdut, ja no, fatigada
llum de festa, cançó sense pare ni mare, empremta
de pintallavis al coll de la camisa.
Missenyora i tan puta.

Font: "Un poc puta", del poemari Passions i afectes. Barcelona: Edicions 62. Vist al bloc de Joan Foguet. 

Foto: Carles Mercader.

La desgràcia escull alguna nova manera de llançar les seves forces contra els que, pel que sembla, ja l'havien oblidat





Autor: Luci Anneu Sèneca (Còrdova 4 aC - Roma, 12 d'abril de 65 dC), filòsof, dramaturg, humorista i polític romà.


Equivalent: La desgracia escoge algún modo nuevo de lanzar sus fuerzas contra los que, al parecer, ya la habían olvidado. [ES]


Font: Tesoro de máximas, avisos y observaciones. Selecció i traducció al castellà de Manuel García de la Mora. Barcelona:  Edhasa, 1998. Vist a Documenta minima.


Imatge: Sèneca (1895) de Francesc Viciano Martí (1872-1896). Museu de Belles Arts de Castelló.




Abraçem per ser abraçats. Abracem els nostres fills per agombolar-nos en els braços del futur, per traspassar més enllà de la mort, per ser transportats


Autor: John Maxwell Coetzee (Ciutat del Cap, Sud-àfrica, 1940), escriptor australià, d'origen sud-africà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2003.

Font: Age of Iron (L'edat de ferro) (1990). Editorial Labutxaca, 2007. Traducció de Dolors Udina. Vist a Sa jungla i es bosc animat.

Citació més llarga: Començo a entendre el veritable significat de l'abraçada. Abraçem per ser abraçats. Abracem els nostres fills per agombolar-nos en els braços del futur, per traspassar més enllà de la mort, per ser transportats. Així és com era quan t'abraçava, sempre. Tenim fills per tal que ells ens facin de mare. Veritats casolanes, la veritat d'una mare: des d'ara fins al final, això és tot el que sentiràs de mi.



Si és veritat que sovint ens hem d’empassar traduccions il·legibles, què no diríem de segons quines obres originals?


Autor: Pau Vidal (Barcelona, 1967), filòleg i escriptor català.

Citació més llarga: [Aprofito per suggerir a Núvol, ara que hem arrissat els traductors, de pentinar també els escriptors en general. Perquè si és veritat que sovint ens hem d’empassar traduccions il·legibles, què no diríem de segons quines obres originals? Només els últims dos anys m’han caigut de les mans una dotzena de novel·les autòctones, unes quantes de les quals premiades, i no precisament en concursos de barri, que rivalitzarien dignament amb els casos més flagrants esmentats per en Fulquet. I en canvi, tret de dignes excepcions (com ara en Xavier Pla), la crítica literària no acostuma a carregar contra la deixadesa lingüística de molts (i moltes) presumptes novel·listes.]

Font: De l'article "Contra la inèrcia" (Núvol, 29/01/2013).

Tu ja veus que et fot el pèl i això fa que encara te la vulguis tirar més. La pedanteria també pot ser una forma de seducció, en una dona. Com més pedant és una dona, més creu l’home que al llit serà una fera



Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.



Font: Vista a les "Notes" del seu bloc.

Aleshores, emfàtic, em digué que només la vanitat dels homes fa que, en el viure humà, del nostre planeta en diguin la Terra, però que Déu i els sants en diuen en llur llenguatge etern, la MarA cada nació, un Estat, s'ha dit; però és més: a cada cultura li cal un Estat. I per a la protecció, l'expansió i el domini de la cultura catalana, un Estat protector urgeix, si no es vol la seva desaparició imminent


Nota: Avui fa 26 anys que va morir l'autor i ahir en va fer 120 que va néixer. Curiosament, al revés que Blasco Ibáñez. 

Autor: Josep Vicenç Foix i Mas (Barcelona, 28 de gener de 1893 - Barcelona, 29 de gener 1987), poeta, periodista i assagista català.

Citació més llarga: El catalanisme polític és representat per la tendència general dels catalans a reclamar el reconeixement de llur comunitat com a nació lliure i per llur afany persistent a donar a aquesta comunitat una estructura estatal. Amb mots clars: la independència espiritual en l'ordre de l'esperit; la independència nacional en l'ordre polític. El problema és simple. [...]
Per al restabliment de la llengua catalana, la llengua centro-peninsular era una nosa, un microbi nociu, que cal combatre per tots els mitjans, del qual cal immunitzar la novella adolescència del català. Per a alguns, això és un sentiment vague, una romàntica aspiració; per a d'altres, una voluntat. ¿És lícit de creure que per a l'elevació lingüística del català hom podia seguir altre procediment que el d'allunyar-lo de tot contacte del castellà o espanyol? Això no és menyspreu per aquest idioma: és amor i voluntat pel català. ¿Hi ha un dany per a la cultura en aquest isolament? Si de cas, no serà per a la cultura catalana. [...]
A cada nació, un Estat, s'ha dit; però és més: a cada cultura li cal un Estat. I per a la protecció, l'expansió i el domini de la cultura catalana, un Estat protector urgeix, si no es vol la seva desaparició imminent.   

Font: "Punts de meditació catalanista" (1934). Escrits catalanistes. A: J. V. Foix. Obres completes, 3. Articles i assaigs polítics. Barcelona, Edicions 62, 1985. Vist a Mallorcaweb.com.  


Foto: Fundació J. V. Foix.




Respectem el misteri de les ànimes estranyes, perquè cap de nosaltres no aconseguirà conèixer mai el misteri de la pròpia ànima, que tantes vegades ens sorprèn amb les seves decisions inesperades


Nota: Avui fa 146 anys que va néixer l'autor i ahir en va fer 85 que va morir. 

Autor: Vicent Blasco Ibáñez (València, 29 de gener de 1867 - Menton, França, 28 de gener de 1928), escriptor, periodista i polític valencià.

Font: Del web de la Fundación centro de Estudios Vicenta Blasco Ibáñez.