dimecres, 16 de gener de 2013

La unitat no té destí, l'univers no és cap llimona. Tinc un passaport que diu: "ha nascut a Barcelona i per tant és espanyol." Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol


Original:



Versió de Marc Parrot:





Autor: Francesc Pi de la Serra i Valero (Barcelona, 6 d'agost de 1942), cantautor.


Cançó completa:

Si algú se sent al·ludit
i té ales, que no voli!
El refrany que cantaré
és adagi de carrer,
ja me'l deien al bressol

Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.

Al camp la fruita es podreix,
hi ha massa intermediaris.
"No hi ha planificació",
això diuen els diaris,
i així ho resa el camperol.

Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.

A Suïssa han ingressat,
milers de milions a cabassos.
Després diuen que és l'obrer,
el culpable dels fracassos
i la manca de control.

Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.

A ciutat anem de cul,
ningú s'aclareix tot falla.
Ja no podem respirar,
tothom més o menys la balla,
de l'agost fins al juliol.

Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.

Surten al carrer, estan
cansats de falses promeses.
Sona un tret, com un fuet,
i cau mort, les mans esteses,
deixa dona, fill i dol.

Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.

Heu d'oblidar, si podeu,
aquests 40 anys de Glòria.
A mi no em preocupa gens,
perquè tinc mala memòria
i el cap dur com un pinyol.

Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.

La unitat no té destí,
l'univers no és cap llimona.
Tinc un passaport que diu:
"ha nascut a Barcelona
i per tant és espanyol".

Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.

El tribunal, dit Suprem
era en mans de falangistes
varen apartar el Garzón
vaja merda de juristes
que els agrada el "cara al sol".

Jo cada cop veig més clar,
que el poble diu el que pensa.
Hem après aquest proverbi,
i amb mútua complaença
cantem com un home sol.

Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.


Font: "Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol", dins el disc A Madrid. EMI-Odeon, 1977.