dijous, 31 de gener de 2013

El cervell va més ràpid que la raó: delira, somia, fa salts mortals, funciona de mil maneres. Jo no estic en contra de raonar, ni molt menys, però no considero que la raó sigui el monarca. Vull democràcia interna entre totes les potències de l'ànima


Autor: Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951), poeta.

Font: "Un tros de conversa amb" (Ada Castells i Enric Casasses). Suplement de Cultura del diari El Punt Avui, 09/06/2011.

Context:
A. C.
Abans comentaves que en els teus poemes, de reflexió, poca. De què molta?

E. C.
El cervell va més ràpid que la raó: delira, somia, fa salts mortals, funciona de mil maneres. Jo no estic en contra de raonar, ni molt menys, però no considero que la raó sigui el monarca. Vull democràcia interna entre totes les potències de l'ànima.

A. C.
I ara estem supeditats al paradigma de la raó.

E. C.
Supeditats, en teoria. Hi ha una aparença racional, però a tu et sembla racional que tot funcioni per l'avarícia de quatre organismes internacionals? Si un marcià ve i veu el sistema capitalista et dirà que és molt complicat i no pot funcionar. Qualsevol estructura és més factible que aquesta.