Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 11 nació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 11 nació. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de juny del 2014

Quan una massa crítica de ciutadans de qualsevol regió o nació actua amb un propòsit comú per tal d'assolir un objectiu just es converteix en una força irresistible

Imatge treta de la Wikipedia
Autor: Desmond Mpilo Tutu (Klerksdorp, Transvaal, Unió Sud-africana, 7 d'octubre de 1931), arquebisbe sudafricà i Premi Nobel de la Pau (1984).

Citació completa: Quan una massa crítica de ciutadans de qualsevol regió o nació actua amb un propòsit comú per tal d'assolir un objectiu just es converteix en una força irresistible. Els qui pretenen aturar-los se'n poden sortir durant un temps, amb un gran cost, però inevitablement s'adonaran que la resistència és inútil. 

Font: Del discurs que va fer el 3 de juny de 2014, en rebre el XXVI Premi Internacional Catalunya. Tret de Vilaweb.

dimecres, 13 de novembre del 2013

Perquè, segons entenia un altre pensador alemany, Martin Heidegger, 'la llengua és la casa de l’ànima', i som en el llenguatge. No ens realitzem substancialment, llavors, per exemple, en la nació, compromís històric, sinó en el vector de l’idioma, de l’ànima



Autor: Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 14 de març de 1937 - Barcelona, 1 de juliol del 2009), escriptor balear.


Foto: Barceló / Arxiu (treta de l'Avui).


Font: "Das Buch, die Himmel und die Erde / El Llibre, el Cel i la Terra / Books, Heaven and Earth / El Libro, los Cielos y la Tierra", discurs en l'acte de cloenda de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt, el 14 d'octubre del 2007. Podeu accedir al discurs complet clicant a l'enllaç d'aquest resum del discurs.


Context: I per significar el que això representa essencialment i accidentalment, recorro a un filòsof alemany, Johann Gottfried Herder, per a qui l’origen del coneixement i la seva expressió rauen en les sensacions de l’ànima i en les analogies que estableix l’experiència; o sigui, com deia fa un moment, en la vida inscrita en un espai i en el temps. La qual adquireix entitat artística i, fins i tot, transcendència secular a través del llenguatge, conducte del geni literari. Fruit aquest, al seu torn, de la individualitat de cada poble i persona conjugats, amb els seus muscles, intuïció i sensualitat, amb la seva ment desperta.
Perquè, segons entenia un altre pensador alemany, Martin Heidegger, la llengua és la casa de l’ànima, i som en el llenguatge. No ens realitzem substancialment, llavors, per exemple, en la nació, compromís històric, sinó en el vector de l’idioma, de l’ànima. Per tant, del món on som i que interpretem a cada frontissa conjuntural, en tots els seus camins i amb totes les seves criatures. El món d’ahir i el d’avui, com meditava un altre escriptor mediterrani, el grec Empèdocles:
Car, el que és jo, ja he estat un noi i una noia
un arbust i un ocell, peix del mar lluent d’escates.






dijous, 10 d’octubre del 2013

Catalunya és una nació d'història trencada i dolorosa. Ha passat els segles edificant amb esforç enorme una organització política, un règim de llibertat, i una rica economia, que s'han esfondrat una, dues i tres vegades, per la violència o per l'astúcia dels enemics



Autor: Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949), escriptor, historiador i polític català. 


Font: Antoni Rovira i Virgili (1940): Els darrers dies de la Catalunya republicana.


Nota: A Verkami, Xarxa de Mots i Acontravent Editors volen reeditar aquesta obra i fer-ne un blog, perquè les edicions anteriors són exhaurides i no es troba disponible. Si voleu participar de la campanya i reservar el vostre exemplar, seguiu l'enllaç de la imatge següent:




dijous, 18 d’abril del 2013

Espanya és el resultat d'una expansió-subordinació, no el resultat de cap suma. Mai no hi ha hagut un pacte entre nacions iguals, ni veig com puga haver-n'hi en el futur.



Autor: Joan F. Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939), escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.


Context: Espanya és el resultat d’una expansió-subordinació, no el re­sultat de cap suma. Mai no hi ha hagut un pacte entre nacions iguals, ni veig com puga haver-n’hi en el futur. Perquè la igualtat entre les parts components no pot ser reconeguda, mentre un dels àmbits d’identitat, una de les nacions, siga alhora una part i el tot. És molt simple: Espanya-Castella (l’Espanya acastellanada) no es reconeix a si mateixa com a nació diferent i igual a la nació basca o catalana: es reconeix només com a nació espanyola coincident amb l’Estat. És la nació sense nom propi de part, amb el mateix nom de la «suma». ¿Quina síntesi, pluralitat o acord pot haver-hi quan una de les parts defineix el tot, i es defineix com a tot?


Font: Crítica de la nació pura. Sobre els símbols, les fronteres i altres assaigs impetuosos. València: Tres i Quatre, 1984 (reed. 2005, amb pròlegs de Josep-Lluís Carod-Rovira i Agustí Colomines i Companys). Vist al seu web.




dimarts, 29 de gener del 2013

Aleshores, emfàtic, em digué que només la vanitat dels homes fa que, en el viure humà, del nostre planeta en diguin la Terra, però que Déu i els sants en diuen en llur llenguatge etern, la MarA cada nació, un Estat, s'ha dit; però és més: a cada cultura li cal un Estat. I per a la protecció, l'expansió i el domini de la cultura catalana, un Estat protector urgeix, si no es vol la seva desaparició imminent


Nota: Avui fa 26 anys que va morir l'autor i ahir en va fer 120 que va néixer. Curiosament, al revés que Blasco Ibáñez. 

Autor: Josep Vicenç Foix i Mas (Barcelona, 28 de gener de 1893 - Barcelona, 29 de gener 1987), poeta, periodista i assagista català.

Citació més llarga: El catalanisme polític és representat per la tendència general dels catalans a reclamar el reconeixement de llur comunitat com a nació lliure i per llur afany persistent a donar a aquesta comunitat una estructura estatal. Amb mots clars: la independència espiritual en l'ordre de l'esperit; la independència nacional en l'ordre polític. El problema és simple. [...]
Per al restabliment de la llengua catalana, la llengua centro-peninsular era una nosa, un microbi nociu, que cal combatre per tots els mitjans, del qual cal immunitzar la novella adolescència del català. Per a alguns, això és un sentiment vague, una romàntica aspiració; per a d'altres, una voluntat. ¿És lícit de creure que per a l'elevació lingüística del català hom podia seguir altre procediment que el d'allunyar-lo de tot contacte del castellà o espanyol? Això no és menyspreu per aquest idioma: és amor i voluntat pel català. ¿Hi ha un dany per a la cultura en aquest isolament? Si de cas, no serà per a la cultura catalana. [...]
A cada nació, un Estat, s'ha dit; però és més: a cada cultura li cal un Estat. I per a la protecció, l'expansió i el domini de la cultura catalana, un Estat protector urgeix, si no es vol la seva desaparició imminent.   

Font: "Punts de meditació catalanista" (1934). Escrits catalanistes. A: J. V. Foix. Obres completes, 3. Articles i assaigs polítics. Barcelona, Edicions 62, 1985. Vist a Mallorcaweb.com.  


Foto: Fundació J. V. Foix.




divendres, 4 de gener del 2013

Els reis són per a les nacions que encara porten bolquers




Foto 1: El rei Gaspar, a la cavalcada del 2012 a Igualada. Autor: Agustí Olivé Orobitg. Vista al web dels Reis d'Igualada.

Foto 2: El patge Faruk, amb una nena que no sé si porta bolquers, a la cavalcada del 2012 a Igualada. Autor: Ricard Lamolla Montal. Vista al web dels Reis d'Igualada.



Autor: Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer de 1802 - Paris, 22 de maig de 1885), escriptor i poeta del Romanticisme francès.

Font: Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Editorial Claret, 1997.  




dijous, 21 de juny del 2012

dimecres, 3 de març del 2010

Onsevulga que hi hagi una llengua diferent, existeix una nació que té dret a regular els seus assumptes i autogovernar-se

Autor: Johann Gottlieb Fichte (Rammenau, 1762 - Berlín, 1814), filòsof alemany.

Equivalent: Adondequiera se halle una lengua distinta, existe una nación que tiene derecho a regular sus asuntos y autogobernarse [ES].

Font: Vista a l'inici del tercer capítol d'El bilingüismo como metáfora de Nicoletta Colangelo (Barcelona: La Busca, 2003).

dilluns, 12 de gener del 2009

Parlant de la Terrassa de ma mare, el seu signe nacional és no ser de Sabadell

Autor: Josep Maria Ballarín i Monset (Barcelona, 1920), capellà i escriptor.

Citació completa: (...) a Catalunya ens ho hem fet a la grega. Som una aplega de pobles nacions. A l'estil de Montanelli i el seu humor afuat, Berga és una nació i, potser encara més Gósol, per dir-ho de la gent dels verals. Afegint-hi les espicossades de ciutat a ciutat. Parlant de la Terrassa de ma mare, el seu signe nacional és no ser de Sabadell. I no m'allargo més.

Font: En el seu article "Arrapa-t'hi" del suplement Cultura de l'AVUI del 10 de gener del 2009.

Nota: La referència terrassenca és de mossèn Ballarín, però potser podria ser d'altres...

dissabte, 10 de gener del 2009

No hi ha res que faci més dany a una nació que el fet que la gent astuta passi per intel·ligent

Autor: Francis Bacon (Londres, Anglaterra, 1561 - Londres, Anglaterra, 1626), filòsof anglès.

Equivalent: No hay cosa que haga más daño a una nación como el que la gente astuta pase por inteligente.

Font:
Vista a Proverbia.net.

dilluns, 7 d’abril del 2008

La llengua és tota la nació. Ara bé: si amb la llengua, un poble perd la consciència nacional i la voluntat de ser una nació, la fe i la vocació...

Autor: Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949), periodista i polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.

Citació completa: La llengua és tota la nació. Ara bé: si amb la llengua, un poble perd la consciència nacional i la voluntat de ser una nació, la fe i la vocació que van alçar-la desapareixen i la nació periclita.

Font: Vista a Eixamplèdia, s. v. 'llengua'.

Nació sense llengua, nació sense cor

Autor: David Crystal (Lisburn, Irlanda del Nord, 1941), lingüista gal·lès.

Equivalent: Cenedl heb iath, cenedl heb galon [GAL·LÈS].

Font: Vista a Infozefir. La citació pertany a una entrevista publicada a El Singular Digital.