El seny és un estat de passivitat i de tolerància: és el microindividualisme

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català. 



Font: Notes disperses. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992.

Mira’t a fons, afirma sempre el que és i aprèn amb seny que no pots fer res més

Autor: Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998), dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta (que era com més li agradava definir-se).

Font: "Eco". Sonets del vaitot (1965-1966). A: Rua de llibres. Sant Joan Despí: Ed. Ariel, 1980, p. 274

 Poema complet:

-Explica'm, tu, què és el sol. -El sol.
-Explica'm què és la lluna. -La lluna.
-I per què en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

-I les muntanyes què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan ombra xinesa?
Digues: i el món? I l'home?
-Heus aquí
l'última forma de la saviesa:

Mira't a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.



Vídeo: "Eco", interpretat per Yiyi Luo.



   

El primer que s’ha de fer amb la vida és ‘viure-la’ i després, si de cas, ‘escriure-la’ amb coneixement de causa Autora: Aurora Bertrana Salazar (Girona, 1899 - Berga, 1974), escriptora.

Autora: Aurora Bertrana Salazar (Girona, 1899 - Berga, 1974), escriptora.


Font: Memòries fins al 1935 / Memòries. Del 1935 fins al retorn a Catalunya. Girona: Diputació de Girona, 1973 i 1975. Col·lecció Josep Pla. Pàgines: 706 (vol. I) i 422 (vol. II). Vist a l'article d'Eva Vàzquez "La millor novel·la, la vida Un rar amor" (El Punt-Avui, 04/10/2013).


Context: Sortir de les illes enmig d'una formidable tempesta encaixava amb el destí aventurer que Aurora Bertrana havia anhelat des que, sent una nena, havia fugit a peu de casa per poder veure el mar. El seu caràcter intrèpid queda tan ben definit des de les primeres pàgines, sovint servint-se de l'oposició amb els seus germans, que descriu com unes criatures passives i dòcils en camí literal de “ser per a la mort”, i el sotmet tan aviat a les dures proves de la misèria i la incomprensió, que s'ha vist en aquestes Memòries una construcció molt calculada de l'heroïna moderna que aspirava a encarnar i que de fet va representar com cap altra en la Catalunya dels anys vint i trenta. Les trapelleries infantils i els seus primers destrets sentimentals (amb un poeta jocfloralesc, amb el desventurat Emili de Riquer, amb els successius violinistes erotòmans dels grups de jazz amb què va tocar) troben així el seu reflex narratiu en les estratègies de supervivència que desplegarà en la maduresa i que no faran sinó endurir-li el cor fins que no en queda més que aquest discurs sense cap llàgrima, distanciat i a estones faceciós. No s'ha d'oblidar que Bertrana va començar a ordenar els seus records el 1966, quan tenia 73 anys i el seu present era tot un altre que el d'aquella noia desimbolta en boca de la qual afirmaria que “el seny és una nosa” i que “el primer que s'ha de fer amb la vida és viure-la i després, si de cas, escriure-la amb coneixement de causa”. En la vellesa, retirada a Vilada, al Berguedà, empobrida i gairebé oblidada, els termes s'han invertit: “Ara, per mi, escriure és viure.”

El seny és la cendra de la penitència

Autor: Lluís Capdevila (Barcelona, 1895 - Andorra la Vella, 1980), escriptor català.

Citació completa: Cosa difícil, posar seny. Posar seny és resignar-se a la vida mesquina, renunciar a l'or de les il·lusions per acceptar la xavalla de la realitat. Cosa difícil i trista, posar seny. El seny és la cendra de la penitència.

Font: Llibre d'Andorra, Editorial Andorra, 1970.

El problema era que se'ns llançava a sobre un exèrcit comandat per 'hidalgos' de Castella. I per a la seva mentalitat guerrera el seny era incomprensible, una baixesa de jueus i marxantons que pretenien resoldre les diferències amb la paraula perquè no tenien el valor de fer-ho amb l'espasa

Autor: Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965), antropòleg i escriptor català.



Original i citació més llarga: Los catalanes son los mayores expertos del mundo en inventos espirituales inútiles. Digamos que el seny es una actitud tranquila, razonable y pacífica. Se supone que ante un grave problema el hombre assenyat reacciona con una parsimonia totalmente opuesta a la pasión caballeresca de los castellanos. El problema era que se nos echaba encima un ejército comandado por hidalgos de Castilla. Y para su mentalidad guerrera el seny era algo incomprensible, una bajeza de judíos y mercachifles que pretendían resolver las diferencias con la palabra porque no tenían el valor de hacerlo con la espada.

Font: Victus. Barcelona: La Campana, 2012. Vista al bloc Tinta xinesa.

Si la Nació dels Catalans, Valencians i Balears és la nació del seny, ¿no ens valdrà més aprendre la follia de les nacions més venturoses?

Autor: Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 17 de gener de 1911 - Hospitalet de Llobregat, 19 d'octubre de 1995), advocat i escriptor català.

Font: Vista al seu Twitter.

Foto: © Fototeca.cat.

Davant del vent de follia que bufa a Espanya, Catalunya té el deure de posar a contribució tota la força del seu seny i la potència del seu patriotisme. Són en hores com aquestes que els homes de govern realment dignes d’aquest nom han de donar tota la mesura del seu valor

Autor: Josep Maria Planes (Manresa, 31 de gener de 1907 - Barcelona, 24 d'agost de 1936), escriptor i reporter català. En un web dedicat a ell diuen que va ser "pioner i víctima del periodisme d'investigació".

Font: “Crit d'alerta”. (La Publicitat, 02/06/1936). Vista al web Memòria.cat.

Nota: Avui fa 76 anys que Planes va ser assassinat.