Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebre. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de desembre del 2012

Perquè hem rebut molt de mal, i les penes es queden molt endintre i no hi haurà alegria que les estovi. I farem veure que aquí no ha passat res, aigua fresca i vi calent, i tothom tornarà a fer la vida de sempre,...


Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Citació més llarga: I una altra vegada, la guerra, que tota la vida ens durarà, el seu record, tota la vida ens burxarà com un corc, a nosaltres i als nostres fills, i qui sap si als nostres néts. I ara que s’enduen els jovenets, i que això no hi ha manera que s’acabi. I en passaran molts, d’anys, abans que la gent d’aquest país ho oblidi. Perquè hem rebut molt de mal, i les penes es queden molt endintre i no hi haurà alegria que les estovi. I farem veure que aquí no ha passat res, aigua fresca i vi calent, i tothom tornarà a fer la vida de sempre, però un dia, bum, esclatarà la cosa, i potser serà la generació que vindrà darrera de la generació dels més joves d’ara, la que farà soroll. I els ulls de ploviscó del vell li feien pampallugues, com una cuca fera o com ombres de l’arc de sant Martí.

Font: Ramona, adéu. Barcelona: Edicions 62, 1976.