Quan dic a aquests pares que a Finlàndia gairebé no hi ha reunions de pares a les escoles se’m queden mirant desconcertats. “I què fan, llavors, quan tenen un problema amb un nen en una escola?” “Tenen una tècnica revolucionària —els contesto—: parlen amb el nen.”

Autor: Gregorio Luri Medrano (Azagra, Navarra, 1955), professor de filosofia. 


Font: De l'article "Chamfort y otras futesas" (20/11/2013), al seu bloc. 


Original: Cuando les digo a esos padres que en Finlandia no hay apenas reuniones de padres en las escuelas se me quedan mirando desconcertados. "¿Y qué hacen, entonces, cuando tienen un problema con un niño en una escuela?". "Tienen una técnica revolucionaria -les contesto-: hablan con el niño". [ES]

Les dones que sortim en aquesta fotografia, Parwinder, Sukhjinder i Panjeet, no hem nascut aquí i algunes tenim fills que van a l’escola. Estudiem català per parlar amb els mestres, per anar al metge, per nosaltres mateixes… Cadascuna té les seves raons, però el motiu més important per aprendre català són els nostres fills, perquè ells tenen tota a una vida al davant i segur que això els ajudarà

Autores: Parwinder, Sukhjinder i Panjeet.


Font: De la campanya Si us plau, parla’m en català. Vist a InfoMigjorn, butlletí número 876 (dijous 10/10/2013)‏.

"En política no se está para empatar ni heredar, sino para ganar"Tal com està redactada la Constitució, els espanyols no sabem si la nostra economia serà de lliure mercat o per contra lliscarà per perillosos pendents estatalitzadors i socialitzants, si podrem escollir lliurement l'ensenyament o ens encaminem cap a l'escola única

Autor: José María Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953), polític espanyol.

Font: De l'article "La abstención. La lección de la historia" (Nueva Rioja, 23/02/1979). Vist a "Un escorpí, una granota i Aznar" (ARA, 29/05/2013).

 
Original: Tal y como está redactada la Constitución, los españoles no sabemos si nuestra economía va a ser de libre mercado o por el contrario va a deslizarse por peligrosas pendientes estatificadoras y socializantes, si vamos a poder escoger libremente la enseñanza o nos encaminamos hacia la escuela única.

La missió de l'escola ja no és ensenyar coses. Això ho fa millor la televisió o Internet. L'escola ha de ser el lloc on els nois aprenguin a utilitzar bé les noves tecnologies, on es transmeti un mètode de treball i investigació científica, on es fomenti el coneixement crític i s'aprengui a cooperar i treballar en equip

Autor: Francesco Tonucci (1954), pedagog italià especialitzat en educació infantil, dibuixant i pensador. 



Font: Vist a Patas para arriba, que esmenta com a font La Nación.



Foto: Carmen Secanella.

No s'ensenya en les escoles com va esclafar un país, perquè d'aquella sembrada continuen collint fruits

 

 

Autor: Al Tall, grup de música valencià d'arrel tradicional fundat el 1975. 

Font: De la cançó "Lladres". Vista al bloc Des de la Mediterrània.

Nota: Bona Diada, valencians.

Cançó completa: 

Lladres que entreu per Almansa

no sou lladres de saqueig,

que ens poseu la cova en casa

i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini

i rapinyeu governant;

sou fartons de vida llarga

que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia

ens el torneu a llevar;

l'aparteu amb elegància

com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància

ens heu forçat a oblidar

que si sentim buit el ventre

és per manca de menjar.

No s'ensenya en les escoles

com va esclafar un país,

perquè d'aquella sembrada

continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina

dels antics oliverars

que fa tendra la memòria

i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa

no sou lladres de saqueig,

que ens poseu la cova en casa

i des d'ella governeu.

Que a totes les escoles de primeres lletres, i de gramàtica, no es permetin llibres en llengua catalana, escriure ni parlar en ella dins de les escoles; i excepcionalment aprenguin la doctrina cristiana en la nostra llengua; que per aquests i altres mitjans suaus s'anirà fent comú al Principat

Autor: Consell de Castella, 13 de juny de 1715.

Original: [...] que en todas las Escuelas de primeras letras, y de Gramatica, no se permitan libros en lengua Catalana: escribir ni hablar en ella dentro de las Escuelas; y excepcionalmente aprendan la Doctrina Cristiana en nuestra lengua; que por estos y otros medios suaves se irá haciendo común en el Principado.

Font: Treta del llibre La persecució política de la llengua catalana (Edicions 62, 1985), de Francesc Ferrer i Gironès. Vista al document 300 anys de persecució del català (ERC).

Les escoles tenen moltes parets buides: ¿per què no les cobreixen de frases, tal com els carrers estan coberts d'anuncis?

Autor: Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 22 de desembre de 1933 - Barcelona, 19 de juny de 2012), escriptor i pedagog català.

Font: D'una entrevista a La Vanguardia (03/01/2008). 

Nota: Emili Teixidor va morir ahir, 19 de juny del 2012.