Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara poguessin, com antany, aturar-se amb amor, em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor, el teu record es mou en la penombra clara...

Nota: Avui fa 103 anys que va néixer Màrius Torres.




Meritxell Gené - Presència (Màrius Torres) from primavera on Vimeo.




Autor del poema i font: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català. "Presència", poema inclòs a Poesies. A cura de Joan Sales. Coyoacan: Quaderns de l’Exili, 1947.

Autora de la cançó i font: Meritxell Gené, cantautora i artista catalana. "Presència", cançó del disc Així t'escau la melangia (Khlamor, 2013), en homenatge a Màrius Torres.


Foto: Del seu web.


Poema complet:

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!

Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.

Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.

Els ulls mirant a l’infinit i la boca entreoberta en un gest que semblava de sorpresa, o potser un darrer intent d’agafar aire

Autora: Dolores Redondo (Sant Sebastià, 1969). "Va estudiar Dret i durant alguns anys va treballar en el negoci de la restauració. Va començar escrivint històries curtes i contes infantils. L'any 2009 va publicar Els privilegis de l'àngel, la seva primera novel·la. El guardià invisible és el primer volum de la trilogia de Baztan."


Font: El guardià invisible. Barcelona, Columna Edicions, 2013. Traducció de Laia Font i Núria Garcia.


Nota: Podeu llegir el primer capítol del llibre aquí.


Text de contraportada: Gairebé vint-i-quatre hores després del descobriment del cos nu d’un adolescent sinistrament col·locat al marge del riu Baztan, s’estableix la connexió amb l’assassinat d’una altra noia un mes abans. La inspectora d’homicidis Amaia Salazar dirigirà una investigació que la portarà als escenaris on va néixer, d’on sempre havia volgut escapar, i haurà de lluitar en dos fronts: trobar l’assassí que està espantant tot el poble i resoldre els seus temors personals i familiars.


Foto: Del seu web.

Es dilatava el sexe, i jo, dilatava els ulls i vaig copsar, per les sangs carnoses, un crit que em deia: crida! I ara crido, ara que ho sé tot del sexe i dels fills de puta, quan més fonda la mort, més endins de la terra!

Autor: Xavier Giol Abril, poeta manresà, em sembla.



Font: Poema inèdit vist a Tinta xinesa.



Poema complet:

Com m'ha agradat llegir-te en una llengua
que diuen que es mor.

Quina sensació d'avinença i ablaniment
portar-la de pujada cap els espadats,
l'espluga, la carranxa, la puta merla
de les darreres foscors.

Es dilatava el sexe, i jo, dilatava els ulls
i vaig copsar, per les sangs carnoses,
un crit que em deia: crida!
I ara crido, ara que ho sé tot
del sexe i dels fills de puta,
quan més fonda la mort, més endins de la terra!

Assenyalem amb el dit les dones que es cobreixen els cabells. Nosaltres preferim posar-nos una bena als ulls

Autora: Nancy Huston (Calgary, Alberta, Canadà, 1953), escriptora canadenca.

Font: Reflets dans un oeil d’homme (2012). En castellà: Reflejos en el ojo de un hombre. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2013. En podeu llegir un fragment aquí. 

Foto: Sébastien Dolidon (El País).

—Puc veure el prejudici als teus ulls. —Vaja, jo veig una biga als teus.

Autor: Juan Fournier, piulador.




Font: Del seu Twitter.

Només un cos de dona em fa feliç/ i ara el descric tancant, solemne, els ulls

Autor: Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre del 2003), poeta català.

Poema complet:
Ho deixo tot, però estreno claror.
Faré un pas més i fugiré de mi
per preservar l'empremta d'un desig
que sé que mai no m'abandonarà.
Perdre la hisenda em dona llibertat.
El mirall s'ha trencat en mil bocins
i en cadascun m'hi veig, desmesurat.
Amor, amor que em crides quan no hi soc.
¿per quins camins massa sovint te'm perds
si et duc al sexe, al cor i als pensaments?
Ho deixo tot i aprenc codis secrets
en el silenci lúcid de la nit.
Demà em dibuixaré en una paret,
demà passat, si em vaga, faré el mort
i al tercer dia ressuscitaré.
Després els versos es riuran de mi
i jo em riure dels versos, complagut.
Seré molts o potser no seré cap.
Ho deixo tot, aprofiteu-se'n, gent.
Al que no soc li agrada el desgavell.
Tot el turment em turmenta ben poc.
Només un cos de dona em fa feliç
i ara el descric tancant, solemne, els ulls.
Espero el llamp que m'ha de redimir.
A poc a poc, em posaré dempeus.
S'apropa el gran moment. Ho deixo tot.
 
Font: "Punt i final". A: Llibre de les solituds (1997). Vist al web del Centre Excursionista d'Esplugues.

Imatge: Solon de Mel (pseudònim de Guillermo Luzuriaga). Libro prohibido. Manzanas del paraíso y otros poemas. Mèxic, anys 50. Novena edició. (18.5 x 12 cm). Il·lustracions de José Bardassano. Vista al bloc Galeria d'imatges X.

El brillo de sos ulls em deia: carda’m! el somrís dels sos llavis: no te’m tires? El meu cor deia a Déu: de pecar guarda’m! i mon carall encès llançava ires. En aquell moment, ¡ai! sos ditets monos de la xona pels pèls s’entretenien...

Autor: Frederic Soler i Hubert [pseudònim: Serafí Pitarra] (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), comediògraf, dramaturg i poeta romàntic, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra.

Context:
El brillo de sos ulls em deia: carda’m!
el somrís dels sos llavis: no te’m tires?
El meu cor deia a Déu: de pecar guarda’m!
i mon carall encès llançava ires.
En aquell moment, ¡ai! sos ditets monos
de la xona pels pèls s’entretenien...
Llavors em vaig cagar ja en tots els tronos;
semblava que els dimonis em tenien.
M’entro tot d’un cop; ella s’esquitlla,
l’atrapo, fa un xisclet i s’aixerranca,
li fico el nap a dins, la mà a cada anca,
i allí mateix li vaig fotre una bitlla.
Mont.: Carall qui et puga fotre, punyetero!
I... li vau rompre el virgo?
Rei: Repunyeta!
¿si li vaig rompre dius? I que era estreta!
Va semblar que esbotzés algun pandero.
Mont.: Li devíeu fer sang?
Rei: Ja ho crec, pobreta!
Com bruta veus que surt de la batalla
ma espasa que tants caps de moro talla
ma pixa vaig ficar dins la bragueta.

Font: Don Jaume el Conqueridor. Barcelona: Ed. Milà, 1992, p. 8-9. Vist a "Literatura 'porca', una pinzellada", de Jaume Farrés i Cobeta (Revista d'Igualada, núm. 17, setembre de 2004).

Nota: Segons el mateix Farrés: "Una obra de joventut de Pitarra, de la qual després va renegar i va intentar fer desaparèixer, és Don Jaume el Conqueridor, un drama històric en un acte i vers, que és tot ell pura delícia. La figura central del drama és el rei, convertit per la ploma de Pitarra en una figura doblement heroica, en el camp de batalla i al llit, allò que se’n diu un primera espasa. Observi’s com el rei mateix explica al personatge de Muntaner l’aventura que va tenir amb Constança, la infanta de Sicília:"

Foto: © Fototeca.cat.

En aquell moment, jo era un ull que veia però que no mirava. I tot el procés ha estat de reeixir a saber mirar, reeixir en l'empresa de penetrar les coses

Autor: Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998), dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta (que era com més li agradava definir-se).



Font: "Joan Brossa. El pedestal són les sabates. Converses amb Jordi Coca". A: Poètiques catalanes del segle XX. Jordi Malé i Laura Borràs (ed.). Editorial UOC, 2008. Vista al bloc L'esguard d'Estel.

L'Espriu no estava sol, n'hi havia molts igual de rigorosos, de sentits, de nacionals, però amb menys fortuna. És tan relatiu, atzarós o grimpador l'èxit que et poden atribuir que hem d'anar amb ulls plens de sedassos

Autora: Núria Martínez-Vernis (Barcelona, 1976), poeta.

Citació més llarga: Que un país com el nostre entronitzi un escriptor, un pintor, etc., és una simplificació vergonyant i suïcida en una microcultura com la nostra. Ens ho carreguem tot amb àmplia facilitat de desmemòria. L'Espriu no estava sol, n'hi havia molts igual de rigorosos, de sentits, de nacionals, però amb menys fortuna. És tan relatiu, atzarós o grimpador l'èxit que et poden atribuir que hem d'anar amb ulls plens de sedassos.

Font: Vista al diari ARA (20/01/2013), en un comentari sobre Salvador Espriu.

Foto: Edu Bayer.

Si jo ara us expliqués tots els meus dolors obriríeu més els ulls, les orelles i la boca. El patiment ens fa creïbles, fins i tot verídics

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia.

Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006, p. 78.

Tinc els ulls negres del meu pare. La meva mare té els ulls morats, també del meu pare

Autor: Anònim:

Font: Sinplanes.com.

Nota: Citació massa negra?

I el seu esguard damunt el meu esguard sóc presoner que la vull presonera: aquest matí que una flor m'ha posat li deia així baix baixet a l'orella: sota els teus ulls, és un bes el que em plau

Autor: Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924), escriptor català.

Poema com déu mana: 
i el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
  que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
  baix baixet
    a l'orella:

sota els teus ulls, és un bes el que em plau.  

Font: "I el seu esguard". A: La rosa als llavis (1923). Vist a a Mallorcaweb.com.

L'essencial de l'emoció, saps: llegir-la en uns altres ulls. Aquesta és una de les nostres falles més sensibles: que les nostres emocions, per ser-ho de debò, necessitin un còmplice

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català.

Font: Incerta glòria (1956). Vista al bloc Miramelsmots.

Nota: Avui fa 29 anys que va morir Joan Sales.