 |
| Fotografia treta de www.nuvol.com |
Font: D'una entrevista a La Vanguardia (22 d'agost de 2014), "Jordi Pujol Cofan: ""Facin com Josep Pla, ni planys ni gemecs, treballin i treballin""
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris terra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris terra. Mostrar tots els missatges
divendres, 22 d’agost del 2014
La llengua ha de tenir gust del pa del dia i regust de la terra
Font: D'una entrevista a La Vanguardia (22 d'agost de 2014), "Jordi Pujol Cofan: ""Facin com Josep Pla, ni planys ni gemecs, treballin i treballin""
divendres, 8 de novembre del 2013
La veritable pàtria no és pas la terra del passat, sinó la del futur
Nota: Avui fa 105 anys que va néixer l'autor.Autor: Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 8 de novembre de 1908 - Terrassa, 7 de juliol de 1982), poeta, narrador i dramaturg.
divendres, 20 de setembre del 2013
En aquestes extasiades, transparents hores de tardor, la gent surt a caçar bolets. Els vessants dels petits pujols, coberts de pins, del país, s’emplenen de veus llunyanes, de crits, de fressa. La gent remou la fullaraca, la molsa, la terra, que fa un perfum rovellat, incitant, corromput. Quan n’apareix una mata, quina delícia de colors, de colors de rovells, ferruginosos, de verdets, de violacis, de grisos!
Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.
Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 249.
dimecres, 12 de juny del 2013
Ara és hora, lapaons, de lluitar com a lleons, perquè el PAR, nostre senyor, declarada ens té la guerra. Bon cop de lap! Bon cop de lap, lapaons de la terra! Bon cop de lap! Visca Lapaònia!
Font: "Himne de Lapaònia". A: "Sobre literatura popular lapao" (InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana. Butlletí número 843, 12/06/2013).
Foto: Viquipèdia.
Context:
No fa gaire, en el curs de les meues investigacions sobre la literatura popular lapao a la Codonyera he arreplegat un text altament interessant, i de molta actualitat. Per això us el faig a mans i us prego de tot cor que en feu la més gran difusió. Com podreu veure no és pas un text satíric, una temàtica excessivament abundosa en la literatura popular. Ben al contrari és un text de lluita i esperança, èpic, que ve com l’anell al dit en aquests temps bèl·lics que vivim. Ací el teniu:
Ara és hora, lapaons,
de lluitar com a lleons,
perquè el PAR, nostre senyor,
declarada ens té la guerra.
Bon cop de lap!
Bon cop de lap,
lapaons de la terra!
Bon cop de lap!
Visca Lapaònia!
Us n’estalvio la música. És la mateixa d’un altre cant èpic popular conegudíssim.
dijous, 6 de juny del 2013
Aquests homes no diuen mai: la nostra terra, perquè ells són la nostra terra
Autor: Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 23 de maig de 1925 - 28 de gener de 1993), poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor.Font: "Memòria d'un viatge". Vist al Twitter de la Francisca Nicolau i al Youtube.
Vídeo: 5è moviment de "Mallorca. Un viatge a l'interior" (Diada de Mallorca 2006). Espectacle de Biel Jordà. Música de Joan Martorell. Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Director: Joan Company. Piano: Joan Martorell. Rapsode: Jordi Boixaderas.
Poema complet:
De vegades diem: la nostra terra.
Paraules escollides, aleshores,
paraules de crestall -no les de cada
dia: treball, taula, cullera-,
paraules ben cruixents i tebiones
acaronen el dring de la conversa:
paraules
per al nostre bon ús de patriotes.
I somriem, molt còmplices.
Escolteu: jo he vist la pluja
pels teulats de la vila; he vist carrers
amb fang, avars de passes; un cinema
de dissabte, amb tuf d'aixella,
tristor de cansament i dies núvols,
aixoplugat dins el capvespre
de l'alta Besalú, vila de comtes.
He vist l'or vell del Priorat; les planes
lentíssimes de l'Ebre
color de riu i sang; el dur silenci
dramàtic de Gandesa; l'enrunada misèria
de l'ínclita Morella.
He vist uns homes
de sang agadigada,
ossos humiliats d'enllà dels segles;
uns homes amb els ulls com ganivetes
per fitar el cel amarg.
Aquests homes
no diuen mai: la nostra terra,
perquè ells són
la nostra terra.
Llavores
he recordat uns cingles furiosos;
la llum de la pineda; les muntanyes de l'illa;
la flaire vellutada
dels romanins de Formentor.
Ells són, també,
la nostra terra.
dimarts, 28 de maig del 2013
Es dilatava el sexe, i jo, dilatava els ulls i vaig copsar, per les sangs carnoses, un crit que em deia: crida! I ara crido, ara que ho sé tot del sexe i dels fills de puta, quan més fonda la mort, més endins de la terra!
Autor: Xavier Giol Abril, poeta manresà, em sembla.Font: Poema inèdit vist a Tinta xinesa.
Poema complet:
Com m'ha agradat llegir-te en una llengua
que diuen que es mor.
Quina sensació d'avinença i ablaniment
portar-la de pujada cap els espadats,
l'espluga, la carranxa, la puta merla
de les darreres foscors.
Es dilatava el sexe, i jo, dilatava els ulls
i vaig copsar, per les sangs carnoses,
un crit que em deia: crida!
I ara crido, ara que ho sé tot
del sexe i dels fills de puta,
quan més fonda la mort, més endins de la terra!
dijous, 16 de maig del 2013
Sense més heretat patrimoni o pervindre/ que la llengua on perdura el record d’una terra/ que estim fins a la mort que vull plena de vida
Autor: Ponç Pons i Giménez (Alaior, Menorca, 20 de maig de 1956), escriptor. Font: "Crit Escrit". A: Nura. Barcelona: Ed. Quaderns Crema. Poesia dels Quaderns Crema, 47, 2006, 42 p. Citació vista al bloc del Pere Gomila. Context vist a Amics Arbres.
Foto: Carles Domènec.
Context:
Aquest mar menorquí Macaret que m’acull
tan antic com el món tan bell com la mirada
pacífica de Déu en crear bondadós
els illots plens de vent on niuen gavians
i corren eixerides negres sargantanes
bressa al fons un homèric neguit pel futur
eixorquit de viltat que amenaça Les Illes
Si record els descalços estius de la infànciasent salobres olors de pinars i sivines
[...]
Aborígens mansuets que parlam en vernacle
donam color local formam part del tipisme
Hi ha nits que sent el pes del món i surt defora
m’assec devora el mar passeig en bicicleta
Salvats per la Bellesa som actors d’un text
que escrivim a pesar d’amargors i desfetes
[...]
Sense més heretat patrimoni o pervindre
que la llengua on perdura el record d’una terra
que estim fins a la mort que vull plena de vida
assegut agraït al turó del quadern
cant illòman un mar on es banya la lluna
M’he enfrontat rescrivint revoltat a l’absurd
He trobat entre els llibres essència i sentit
Com un vent que remou amorós el pinar
L’Esperit ompl el cel d’una dantesca llum
Cal fer versos que ens obrin als altres i al món
No es pot viure tancat dins l’espai d’un poema
dijous, 11 d’abril del 2013
Sols queden uns noms: arbre, casa, terra, gleva, dona, solc. Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i llavor
Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.
Font: "Perquè un dia torni la cançó a Sinera". A: Les hores. Obres completes – Edició crítica. Barcelona: Edicions 62 i Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 2002, vol. X. Citació vista al Twitter del Paco Piera. Poema complet, a Lletra.
Foto: Pau Barceló.
Nota: Aquí podeu sentir el poema interpretat per Ramon Muntaner i per Túrnez & Sesé.
Poema complet:
El meu somni lent
de la gran pau blanca
sota el cel clement.
Passo pels camins
encalmats que porten
la claror dels cims.
És un temps parat
a les vinyes altes,
per damunt del mar.
He parat el temps
i records que estimo
guardo de l'hivern.
Però tu riuràs,
car veus com es tanquen
llavis catalans.
I es baden al sol
boques de captaires,
plagues de leprós.
Ningú no ha comprès
el que jo volia
que de mi es salvés.
Mai no ha entès ningú
per què sempre parlo
del meu món perdut.
Les paraules són
forques d'on a trossos
penjo la raó.
Branden a ple vent
cordes que no poden
suportar més pes.
El càntic és lluny,
i la greu campana
toca pels difunts.
Ha cessat el ball
de l'altiva monja
i de l'embriac.
La dansa també
del pelut dimoni
amb la reina Esther.
Ja no volta l'ós.
He llegit el llibre
del Predicador.
Deso a poc a poc
dintre de la capsa
tots els meus ninots.
Ara he de callar,
que no tinc prou força
contra tant de mal.
D'un mal tan antic
aquesta veu feble
no et sabrà guarir.
En un estany buit,
manen el silenci
i la solitud.
Sols queden uns noms:
arbre, casa, terra,
gleva, dona, solc.
Només fràgils mots
de la meva llengua,
arrel i llavor.
La mar, el vell pi,
pressentida barca.
La por de morir.
dimecres, 27 de març del 2013
Prendrem la copa de terra i beurem àvidament tota la terra i el mar d'un lent got inacabable. Beurem el cel i la selva. Pujarem llargues escales, els extingits patrimonis, la queixa de les guitarres, i mirarem la finestra i enlairarem la bandera
Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.
Font: "Països Catalans". A: Assaig d'un adéu (1985). Vist a Llibertat.cat.
Com déu mana:
Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.
dimarts, 19 de març del 2013
No podien acceptar aquell home que ho feia tot 'al revés'. Caminava sobre els seus braços amb el mateix desvergonyiment amb què ignorava les lleis que des de temps immemorials suposaven el 'dret comú'. Els dolia que aquell acròbata boig mai no tingués els peus a terra. Però això no era suficient per explicar l'odi que havia despertat. El que era veritablement insuportable era la sospita que, en realitat, tingués 'els peus al cel'
Autor: Rafael Argullol (Barcelona, 1949), escriptor i filòsof.
Original: No podían aceptar a aquel hombre que todo lo hacía al revés. Caminaba sobre sus brazos con el mismo descaro con el que ignoraba las leyes que desde tiempos inmemoriales suponían el derecho común. Les dolía que aquel acróbata loco nunca tuviera los pies en la tierra. Pero esto no era suficiente para explicar el odio que había despertado. Lo verdaderamente insoportable era la sospecha de que, en realidad, tuviera los pies en el cielo. Font: El cazador de instantes. Cuaderno de travesía (1990-1995) (1996). Barcelona: Acantilado, 2007, p. 40. Vist a Palabras mal dichas.
dimecres, 13 de març del 2013
Terra —no somnis— i també mar immensa: coses tangibles. I una llengua comuna; i la gent que la parla.
Autor: Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre del 2003), poeta català.Poema com déu mana:
Terra —no somnis—
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna;
i la gent que la parla.
Font: Poema 11 de L'àmbit de tots els àmbits (1981). Vist a InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana, butlletí número 791 (13/03/2013).
Imatge: Eulàlia Borrut Casas (1996).
dilluns, 4 de febrer del 2013
El meu independentisme no va contra ningú. Admiro la llengua i la cultura del poble espanyol. La vull al costat, com a amiga, en llibertatEl millor futur pot arribar quan menys t'ho penses. I jo, com aquell americà, també he tingut un somni que voldria que fos aviat una realitat, veure la meva terra justa socialment, pròspera culturalment i lliure nacionalment
Font: Discurs amb motiu del premi d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català (03/02/2013). Vista al diari ARA.
dijous, 24 de gener del 2013
Davant la pàtria toca escollir: terra, bandera, llengua, història, formes de vida, humor. Pàtria és un estat d'esperit i una determinada manera de ser part del món
Autor: Quim Torra (Blanes, 1962), advocat, escriptor i editor català.
Font: Vista a l'article "Tornar a l’origen: la pàtria dels catalans", a El Singular Digital (24/01/2013).
dimecres, 16 de gener del 2013
El 10 d'octubre de 1793 vaig enviar a la meva estimada dona una flor artificial del jardí, feta amb fulles de diversos colors que la tardor va tirar a terra. Representa el meu estat actual. Però no li ho vaig dir
Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.Equivalent: El 10 de octubre de 1793 le envié a mi querida mujer una flor artificial del jardín, hechas con hojas de distintos colores que el otoño tiró al suelo. Representa mi estado actual. Pero no se lo dije. [ES]
Font: Aforismos, a cura de Miguel Zavalaga Flórez.
dilluns, 19 de novembre del 2012
Només ens hauria pogut salvar un alçament unànime del nostre poble que des del mateix juliol de 1936 hagués posat a rotllo feixistes i anarquistes i donat a la guerra que començava l’únic sentit que podia legitimar-la, el de guerra nacional per les llibertats de la nostra terra
Citació més llarga: Només ens hauria pogut salvar un alçament unànime del nostre poble que des del mateix juliol de 1936 hagués posat a rotllo feixistes i anarquistes i donat a la guerra que començava l’únic sentit que podia legitimar-la, el de guerra nacional per les llibertats de la nostra terra; tots «espantosament units», els catalans ens hauríem salvat com a tals fins i tot si perdíem la guerra, quan no és mai del tot perduda una guerra quan es fa netament, per la pàtria.
Font: Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007, p. 469). Carta del 15 de gener de 1939. Vista al meu bloc.
Font: Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007, p. 469). Carta del 15 de gener de 1939. Vista al meu bloc.
Nota 1: Avui fa 100 anys que va néixer Joan Sales.
divendres, 31 d’agost del 2012
És molt sospitós que Miss Univers sempre el guanyi algú de la Terra
Autors: La Libretilla, piulador.Original: Es muy sospechoso que Miss Universo siempre lo gane alguien de la Tierra. [ES]
Font: Del seu Twitter.
dimarts, 26 de juny del 2012
Se'ns diu amb relativa freqüència (i a cops ho diuen gent prou ben intencionada) que el sentiment independentista és del tot respectable, o sigui, tan respectable com qualsevol altre, si no se serveix de la violència, però observo que els qui així parlen, i parlen bé, s'obliden sempre de recordar-nos que els sentiments colonitzadors s'han imposat i continuen imposant-se precisament per la violència. Vulguis o no, ens estan dient que l'independentisme ha de fer valer la força de la raó, contra un adversari que només entén la raó de la força...Província és el territori administrat per un altre, la metròpoli, i formes de vida provinciana són les que se’n deriven de l’ocupació. En aquest sentit, el nostre país ha estat, és encara provincià en la mesura que acceptem la colonització sense denunciar-la.És la facilitat de mantenir el propi idioma en una altra comunitat que fa difícil d'aprendre la llengua del país d'adopcióFragment de la narració «Nocturn ciutadà», dins El premi literari i més coses.Tothom persegueix la felicitat, i la felicitat no tan sols no existeix en la forma com ens la imaginem, sinó que ni és desitjable. Només té valor la vida, i la vida és dolor i alegria, plaer i desventura, plors i rialles. La felicitat només és important mentre la busquem... Per sort, no es pot fer res més que això: buscar-la.Si en un moment o altre de la conversa algú et diu que penses massa, senyal, en primer lloc, que pensa d'una altra manera i, sobretot, que pensa poc.Quan t'entrebanques amb els teus peus, article publicat al diari Avui del 13 de gener del 1982El moviment independentista no pot pas confiar que, per una misteriosa inspiració, el poble reclamarà espontàniament la independència i que amb això l'autoritzarà a existir.Des de fora contra dins, article publicat al diari Avui del 7 d'abril del 1982.Ningú no és lliure, i per poc que hi pensi se n'adonarà, quan persegueix aquells qui volen ser, plenament, ells mateixos. Aquí, catalans Quan et diuen que "caldrà pensar-hi", volen dir que ajornaran qui sap fins quan allò que hom proposa Com més incompetent és un organisme, més comissions crea. Així es pot permetre d'anar ajornant la solució dels problemes que té plantejats; els estudis d'aquestes comissions demanen temps.L'independentisme només és possible, únicament floreix en les comunitats ocupades. És per això que a Castella no n'hi ha; els castellans no s'han d'alliberar de res ni de ningú, nacionalment; són ells els qui, com a comunitat constituïda en Estat, dominen.Uns Països Catalans lliures alliberarien automàticament quelcom en els pobles de cultura castellana, puix que es desfarien de cop de la sobergueria que els enverina i els priva d'enfrontar-se amb els problemes reals de la seva terra
Autor: Manuel de Pedrolo i Molina (L'Aranyó, Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990), escriptor català.Font: "La solidaritat dels insolidaris". Article publicat al diari AVUI
(02/06/1982). Vista a Mallorcaweb.com.
Nota 1: Avui fa 22 anys de la mort de Manuel de Pedrolo.
Nota 2: Aquí podeu llegir una trentena de diccitacions seves.
dilluns, 4 de juny del 2012
Una llengua no pot viure abstreta de la realitat, com una essència absoluta. Com un arbre no pot viure abstret de la terra on enfonsa arrels
Font: Del pròleg d'El garrell, de Loís Delluc (El Club dels Novel·listes, 1963). Vista al web de l'Any Sales-Calders-Tísner, en què es commemora el centenari del naixement dels tres escriptors.
dilluns, 21 de maig del 2012
Amb ben poc en tenim prou. Només/ el sentiment de dues coses:/ la terra gira, i les dones dormen.
Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista català. Poema complet:
Ella dorm. L'hora que els homes
ja s'han despertat, i poca llum
entra encara a ferir-los.
Amb ben poc en tenim prou. Només
el sentiment de dues coses:
la terra gira, i les dones dormen.
Conciliats, fem via
cap a la fi del món. No ens cal
fer res per ajudar-lo.
Font: "Oci", poema de Teoria dels cossos (196c). Vist al Twitter de bic.
Nota: El dia 27 d'abril es van complir 40 anys de la mort de Gabriel Ferrater i ahir, 20 de maig, en va fer 90 que va néixer.
dijous, 15 de març del 2012
Per a [Ramon] Barnils la nostra terra, Catalunya, té dues tares: una llei dictatorial, repressiva, ara en diuen Constitució; i uns polítics mediocres i connivents i mamellons
Font: De l'exposició “Ramon Barnils, periodista de referència”, que entre l'octubre del 2006 i el desembre del 2008 va recórrer diverses ciutats dels Països Catalans.
Nota: Ahir va fer 11 anys de la mort de Ramon Barnils.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)