Com més insuportable resultis, més t'envejaran

Autor: César Brañas (Antigua Guatemala, l3 de desembre de 1899 - 22 de febrer de 1976), escriptor, periodista i crític literari guatemalenc.


Original: Cuanto más insoportable resultes, más te envidiarán. [ES]


Font: Un blog sin amor.

La literatura d'esquerres és terriblement avorrida i d'un tedi insondable: sempre diuen el mateix: frases fetes, tòpics, repeticions copiades i indescriptibles collonades. La persona habituada a llegir no ho pot resistir. Tot és hipotètic i en definitiva inventat i fals

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Una mica més: Després hi ha un altre moralista a França, que fou Sainte Beuve. El seu llibre «Mes poisons», que fou enormement criticat per la infecta i majoritària literatura francesa, és una meravella. Observació autèntica, incomparable, precisa. Tota la literatura que ha persistit i durat és la conservadora, que, en definitiva, és la pessimista.
L'observació de la realitat humana produeix un pessimisme inenarrable. Ho he dit, pàgines més amunt, en parlar del progrés. Hi ha alguns progressos: no hi ha cap progrés. La literatura d'esquerres és terriblement avorrida i d'un tedi insondable: sempre diuen el mateix: frases fetes, tòpics, repeticions copiades i indescriptibles collonades. La persona habituada a llegir no ho pot resistir. Tot és hipotètic i en definitiva inventat i fals. No es pot, literalment, resistir.

Font: Notes per a Sílvia (1974). Vista a Lletres.net.

¿O potser és que trobem com un goig masoquista en el fet de ser un poble infortunat, condemnat a traginar eternament muntanya amunt un pes insuportable?

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català.

Citació més llarga: ¡Quin seguit d'errors i d'horrors d'ençà d'aquell 19 de juliol que hauria pogut ser un dels dies més gloriosos de la nostra història! Hauria estat el moment de fer tantes coses; totes eren possibles aleshores. El ferro era calent. Era el moment, per exemple, d'acabar de catalanitzar la premsa de Barcelona posant fi al contrasentit que la Vanguardia continués apareixent en castellà en plena autonomia. Catalunya es va trobar com aleshores de la guerra del Francès, independent de fet sense que els seus dirigents s'ho proposessin; es va trobar, també com aleshores, amb un exèrcit propi creat per la força mateixa de les circumstàncies. Un darrer esforç i érem al cim; totes les contingències ens hi empenyien. Però es veu que som com Sísif; què dic, pitjor. A ell la roca li queia mentre som nosaltres mateixos que la deixem rodolar cada vegada que estem a punt d'assentar-la al cim de la muntanya. Com si, arribat aquest moment, ens fes por aquell cim que ja tenim tan a la vora; com si no comprenguéssim que acabant-hi d'arribar i assentant-hi la roca prendrien fi els nostres mals. La deixem rodolar rostos avall; i au, a emprendre altra vegada l'esforç esgotador de pujar-la des del fons del precipici. ¿O potser és que trobem com un goig masoquista en el fet de ser un poble infortunat, condemnat a traginar eternament muntanya amunt un pes insuportable?

Font: Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007, p. 447-448). Carta del 26 de novembre de 1938. 

Nota: Avui fa 100 anys que va néixer Joan Sales.

Després del bon cine, l'horror de la vida diària encara és més insuportable

Autor: Bukowski, sobrenom de Juan José Cerero, escriptor espanyol.

Original: Después del buen cine, el horror de la vida diaria es aún más insoportable. [ES]

Font: Vista al seu Twitter.

La puta tenia moments simpàtics però la Ramoneta era insuportable

Autor: Joan Lluís Bozzo i Duran (Barcelona, 1953), actor i director teatral.

Font: Vista al seu Twitter.

L’altre dia, mentre m’afaitava, vaig descobrir-me una altra cara. I no m’era pas desconeguda, s’assemblava a la d’un veí meu que no puc veure, un home insuportable amb el qual ens barallem a cada pas. Des d’aleshores em tinc mania i m’odio, ja no em puc quedar sol amb mi mateix

Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. 

Font: "Miratge", conte del llibre De teves a meves (1984). Vist al bloc del Joan Pinyol, que "en commemoració del mes del centenari de Pere Calders, que va néixer el 29 de setembre de 1912", publica "cada dia un microconte seu".